Quatre concerts on la presència de les veus femenines té un gran protagonisme. Alba Armengou, Paula Peso, The Sparkles i Mabel Flores .
29 ena edició del Cicle Solistes Alta Ribagorça, que torna amb un cartell de quatre concerts on la presència de les veus femenines que completen un programa fresc i de qualitat que ambientarà les tardes dels dissabtes del mes d’agost.
Històricament, la indústria musical en tots els seus àmbits ha estat protagonitzada bàsicament pel sector masculí i els percentatges de participació de solistes femenines continua sent inferior al 35%. Enguany, el cicle de Solistes vol donar veu a les protagonistes en una mostra de visibilitat i respecte més enllà del seu gènere.
Dissabte 5 d’agost | 20h: Nucli antic de Vilaller: Alba Armengou i Vicente Lòpez
Formada a la Sant Andreu Jazz Band, es va endinsar en el món del jazz com a trompetista i cantant, i l’any 2020 va començar el seu propi projecte musical al costat del guitarrista Vicente Lopez. Amb ell, indaga en el folklore llatinoamericà i la música brasilera. Com a resultat, neix Susurros del Viento, un projecte original que combina diferents estils musicals que formen part del background de l’artista. Susurros del Viento és un projecte delicat i commovedor, ple de talent. Un viatge sonor pel seu paisatge musical intern, amb influències compositives dels boleros, la cançó catalana, la música brasilera i l’herència del jazz.
Dissabte 12 d’agost | 20h: Plaça Mercadal del Pont de Suert: Paula Peso
Paula Peso, vinguda del barri de Sant Andreu Comtal (Barcelona), canta des de petita, quan cantar es va desvetllar com la seva gran passió. Presenta un projecte que ens acosta a la música R&B i funk amb inspiracions de Soul. Té una veu poderosa amb un registre pronunciat que embolcalla l’escenari d’una atmosfera càlida però potent a parts iguals. Després de gravar el seu primer EP l’any 2017 dins del projecte Cabal Musical, ara presenta el seu primer disc Teach You Right. Un disc fresc i dinàmic que beu del funk, el soul, la música urbana… amb un “groove” molt personal de l’artista que s’expressa a partir de les seves lletres.
Dissabte 19 d’agost | 20h : Jardins del Balneari de Caldes de Boí: The Sparkles
La banda formada per tres veus femenines i quatre músics veterans de l’escena barcelonina, ens oferiran un còctel de sons que abasten des del doo wop, rhythm blues passant pel surf i arribant fins a l’early soul d’aquesta gran època. Quatre discos en el mercat avalen el recorregut de la banda i la seva contínua col·laboració participant en festivals nacionals i internacionals on han tingut sempre un gran acolliment del públic.
Dissabte 26 d’agost | 20h: Camp de futbol de Durro: Mabel Flores
Un so renovat que transita entre diferents estils que es podria resumir en un mestissatge amb influències sud-americanes i ornaments electrònics, units a la seva jove, però intensa trajectòria amb més de 200 concerts a l’esquena.
Tino’s Pizza, la pizzeria de referència a la Terreta, prepara un estiu ple de ritme i sabor amb els seus sopars acompanyats de música en viu. Amb aquesta iniciativa, es converteix en l’indret de concerts més animat de la zona de la Ribagorça.
Cada divendres a la nit, Tino’s Pizza s’omple d’una energia especial mentre els clients gaudeixen de les actuacions en directe. L’atmosfera que es crea és vibrant i acollidora, fusionant els sons envolvents amb l’exquisida oferta gastronòmica que ofereix la pizzeria.
Tino’s Pizza es converteix en un punt de trobada per als amants de la música en viu i els paladars exigents.
És una experiència única per als comensals, ja que poden gaudir de la màgia dels directes mentre saboregen les delicioses pizzes i altres especialitats culinàries del local. L’atenció càlida i l’ambient festiu fan que cada visita sigui inoblidable.
Tino’s Pizza com a epicentre de la música en viu a la Ribagorça, els caps de setmana es converteixen en autèntiques festes per als residents i visitants que busquen una experiència culinària i musical inoblidable. És el lloc ideal per deixar-se portar pel ritme, gaudir de la música i deleitar-se amb els sabors que ofereix Tino’s Pizza.
“EINHERJER” és el nom del nou nou àlbum de Dwayna creat durant la pandèmia. És un cant en ressorgir de les cendres, a reinventar-se davant les adversitats de la vida i convertir-les en cançons per al gaudi de tots els cors que vulguin escoltar-ho. Tal com diu la paraula l’Einherjer, és la vida dels víkings després de la seva mort. Quan un víking mor en batalla, és portat fins al Valhalla per les Valquírias, perquè s’uneixin a l’exèrcit d’Einherjers i així, ajudin als déus en la seva lluita contra els gegants a l’era del Ragnarök. Aquest àlbum és una al·legoria a seguir endavant malgrat tot. Músics: Emilio Candelas (vents), Aitor Berdiel (guitarres), Mikel Vazquez (baix), Laia Melgosa (veu principal, piano), Claire Monje (cors), Dani Katena (bateries), Marc Antolí (cors).
Romano Enrique és natural de Tomé, Nou Mèxic.Fa molts anys que es va instal·lar a la Terreta. Aquest concert el va oferir, actuant amb amics de la zona de Nou Mèxic, en una visita de tornada a Tomé el 2019.
Colors de Rumba. Actuació del 14 de juny 2014 al programa “cafeïna” de Lleida tv enregistrat al “café dels artistes”.
La Txitxarra Surfera. Músics de la Terreta.
Rolling Beat Machine van actuar en l’onzena edició del Bluesroute, el 30 d’octubre de 2022. Festival de blues de tres dies que té lloc a Helmond cada any a finals d’octubre.
A partir del proper 17 de juliol, els visitants del CASAL DELS VOLTORS hauran de pagar una tarifa de quatre euros per accedir al menjador dels voltors. Fins ara, les visites a aquest espai emblemàtic eren gratuïtes,
Imatges del canyet de La Terreta. Video de PhotoLogistics (10 de gener del 2020).
El 23 de maig de 1983, Joaquim Pallarés Garuz va assumir el càrrec d’alcalde d’Areny de Noguera, prenent el relleu d’Enrique Ferrer Bernadó.
Joaquim Pallarés encapçalava la llista única en aquestes eleccions i, tot i no tenir oponents, va rebre el suport de 197 vots.
Aquestes eleccions van marcar un punt d’inflexió polític rellevant a la comarca de la Ribagorça, ja que van donar pas a l’arribada dels alcaldes socialistes que buscaven impulsar el desenvolupament i millorar la qualitat de vida dels municipis de la zona.
Aquesta nova etapa va representar un canvi significatiu en la direcció política i l’administració local de la Ribagorça, generant l’esperança que els alcaldes socialistes treballarien per al benestar i el progrés dels municipis.
Amb tan sols 25 anys i originari de Sobrecastell, “Faquin de Garreta“, va assumir el desafiament de modernitzar Areny i fer front als reptes que el municipi havia de superar. Amb una determinació i dedicació encomiables, Pallarés va impulsar diverses iniciatives per millorar la vida dels seus habitants i fomentar el desenvolupament local.
Com a jove alcalde, Pallarés va emprendre amb entusiasme la tasca de transformar Areny en un lloc més progressista. Va promoure projectes per millorar les infraestructures locals, i l’adequació de les vies de comunicació com l’accés a la N-230. A més, va establir aliances amb altres municipis i institucions per impulsar el turisme i fomentar l’economia local.
Una altra de les seves prioritats va ser potenciar els serveis i les oportunitats per als residents. Va promoure la creació de nous equipaments públics, com un centre cultural i esportiu, així com la millora dels serveis educatius i sanitaris. A més, va incentivar la participació ciutadana i va donar veu als diferents col·lectius perquè expressessin les seves inquietuds i propostes per al municipi.
Entrevista publicada a “Nueva España, Periodico de Huesca” el 24 de maig de 1985, dos anys després de accedir a l’alcaldia
LLUITES COLECTIVES REIVINDICATIVES.
LLUITES SIMBOLIQUES I REFORMES ESTRUCTURALS
Després d’assumir l’alcaldia, una de les primeres tasques a les quals es va enfrontar el nou equip municipal va ser l’eliminació de privilegis existents. Amb un fort compromís amb la transparència i la igualtat, l’equip de Joaquim Pallarés va treballar de valent per posar fi a qualsevol forma de tracte preferent o avantatge injustificat en l’àmbit municipal.
LES IGUALES
Rebut que es cobrava Areny. L’objectiu era complementar el sou del metge que estava vint-i-quatre hores de guardia els 365 dies de l’any.
El pagament de la Iguala es justificava pel fet que el metge exercia la seva professió de manera ininterrompuda, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Aquesta dedicació contínua era necessària per poder respondre a les necessitats mèdiques de la comunitat en qualsevol moment.
Per complementar el sou que rebia de l’administració, es va establir un complement salarial que era aportat pels veïns del poble. Aquests veïns veien en aquest pagament una forma d’assegurar-se que sempre tindrien accés a l’atenció mèdica en cas d’emergència o necessitat, independentment de l’hora del dia.
Aquesta aportació econòmica per part dels veïns es considerava una assegurança per garantir la disponibilitat i l’atenció del metge en qualsevol moment. Era una manera de valorar i reconèixer la dedicació i el sacrifici que suposava per al metge treballar a temps complet i estar disponible per a la comunitat en qualsevol circumstància.
D’aquesta manera, el pagament de la Iguala no només era una compensació econòmica per complementar el sou, sinó que també representava un acord mutu entre el metge i els veïns del poble. Era una forma de garantir la tranquil·litat i la seguretat de la comunitat envers les seves necessitats mèdiques, sabent que podien comptar amb un servei mèdic disponible en qualsevol moment del dia.
La premsa va informar, amb detall, del debat entre l’administració, els sindicats i els representants dels metges del mes de desembre de 1983
Amb l’eslògan “No facis caritat al millor sou del poble”, l’equip municipal va liderar una campanya decidida per eliminar el sistema de “iguala”.
Aquesta campanya va trobar resistència per part de les forces vives del poble, que estaven acostumades a aquest pagament i consideraven que garantia l’accés a una atenció mèdica immediata i de qualitat.
Amb paciència i perseverança, es va aconseguir superar les resistències i els dubtes inicials.
Finalment es va aconseguir eliminar el sistema de “iguala”. Això va suposar un canvi significatiu en la forma en què es prestava l’atenció sanitària al poble, posant l’èmfasi en la justícia i l’equitat.
LA FESTA MAJOR
L’organització de la festes, en general i de la festa major del poble va experimentar un canvi significatiu amb l’objectiu de donar pas als joves i fomentar la participació de les noves generacions en aquesta celebració tan important. Fins aquell moment, la festa era monopolitzada per “Miguel Sierra”, un jubilat de l’empresa Enher que exercia com a músic i animador cultural, però els socialistes van impulsar un nou enfocament per donar un paper protagonista als joves en aquesta tradició local.
27 de maig de 2012 Areny de Noguera
27 de maig de 2012 Areny de Noguera
Durant anys, “Miguel Sierra” havia estat una figura emblemàtica de les festes del poble, amb gran dedicació i passió per mantenir vives les festes. No obstant això, l’objectiu de la renovació generacional va guiar els esforços per fomentar la participació i la creativitat dels joves en l’organització d’aquesta celebració tan esperada.
Amb la finalitat d’obrir espai per als joves, es va impulsar un procés de transició en què es va promoure una nova estructura organitzativa que permetés als joves assumir responsabilitats clau. A l’aixopluc de l’ajuntament, la comisió de festes es va encarregar d’organitzar els diferents actes culturals i lúdics.
Aquests canvis no es van produir sense aixecar debat i polèmica, ja que la figura de “Miguel Sierra” va era molt estimada i valorada per la seva dedicació al llarg dels anys. No obstant això, la necessitat de renovació i d’aportar noves idees va ser amplament reconeguda per la comunitat i, finalment, va guanyar suport.
Ara, els joves tenen l’oportunitat de portar el seu entusiasme, creativitat i visió fresca a l’organització de la festa major i altres actes.
EL LLEURE DE LA CANALLA
Dos anys abans de l’arribada de Pallares a l’alcaldia, va sorgir a Areny el grup de jotes “Alto Ribagorza”. Aquest ball, sense cap tradició a la Ribagorça, va amagar altres activitats culturals arrelades al poble, com el Ball del Rogle, i això es va aconseguir gràcies al control que els capellans tenien sobre les activitats d’oci de la joventut.
En aquell moment, els mossens van prendre la decisió d’importar una dansa forastera, van contractar una professora per ensenyar a ballar jotes. Entre assajos i sortides, les jotes van monopolitzar el lleure del jovent.
Amb el temps, el grup de jotes d’Areny es va guanyar un nom i un prestigi dins d’aquest món. Els membres del grup van participar en diferents esdeveniments i concursos, realitzant viatges per representar el poble i exhibint les seves habilitats de cant i ball.
“A la darreria del segle passat el jovent de l’Areny encara voltava al voltant d’un arbre que, segons la tradició, era l’origen del poble que s’havia format al seu voltant. Aquesta tradició era comuna a diverses poblacions dins del nucli de les quals s’aixecava un arbre prominent. Els arbres escollits solien ésser boscans: el pi, l’alzina, el lledó, el roure”. Joana Julia. Informació penjada a Youtube.com
CAMPANYA PER CONTINUAR FORMANT PART DE L’OTAN
L’any 1986 es va celebrar a Espanya un referèndum per decidir si el país havia de continuar formant part de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). Aquesta qüestió va generar un ampli debat i va implicar la participació activa de diferents sectors de la societat, incloent-hi els municipis.
El referèndum va acabar amb la victòria de la opció de mantenir-se en l’OTAN, amb un 52,01% dels vots a favor. Això va suposar la continuïtat d’Espanya com a membre d’aquesta organització internacional.
Tot i que el PSOE va realitzar un acte de campanya a favor de la permanència en l’OTAN, el vot negatiu va prevaler. Posteriorment Pallares va manifestar que ell havia votat en contra. Un regidor socialista del consistori va suggerir que el resultat podria haver estat influït per diverses persones joves que estudien a les universitats de Barcelona i Saragossa. Una altra possible causa és que hi havia molts residents empadronats a Areny que vivien en pobles deshabitats, la qual cosa podria haver afectat el resultat.
LA CARRETERA AMB EL CAMPAMENT I LA N-230
En aquesta primera etapa es va realitzar una obra d’infraestructura significativa per apropar el campament al nucli urbà del poble. La canalització del “barranquill” i la construcció de la carretera que conecta amb la N-230.
Amb la canalització del “barranquill” i la construcció de la carretera, es va aconseguir una millor integració entre el nucli urbà i la zona perifèrica on es trobava el campament. Aquestes obres van apropar físicament les dues àrees, facilitant la connexió i la comunicació entre elles. A més, aquestes millores van afavorir la mobilitat dels residents i van crear un entorn més cohesionat i connectat.
URBANISME
Es va donar una prioritat especial a la preservació i revitalització del casc antic del poble. Es van dur a terme diverses accions per a mantenir i conservar les cases antigues, realitzant tasques de rehabilitació per preservar el seu encant arquitectònic i cultural.
A més de les tasques de conservació del patrimoni arquitectònic, es va impulsar la transformació de l’antic Ajuntament en un museu. Aquest projecte tenia com a objectiu convertir l’edifici en un espai cultural i museístic, on es pogués exhibir i difondre el patrimoni històric i artístic del poble i de la comarca.
El centre d’interpretació de la Ribagorça “Casa del Gobernador”. Aquest espai tenia com a finalitat donar a conèixer la riquesa històrica i cultural de la comarca, proporcionant informació i exposicions sobre la seva història, tradicions i costums. Aquest centre d’interpretació va ser inaugurat durant la festa major de l’any 1990, oferint a residents i visitants un lloc per aprendre i explorar el passat i la identitat de la Ribagorça.
Amb aquestes iniciatives, es va buscar revitalitzar i posar en valor el casc antic del poble com un espai d’interès cultural i turístic. La preservació de les cases antigues, juntament amb la creació del museu i el centre d’interpretació, va contribuir a preservar i difondre la història i el patrimoni, així com a promoure el turisme cultural i l’aprenentatge en l’àmbit local.
El Centre d’interpretació de la Ribagorça, edifici polivalent situat a l’antiga Casa del Gobernador.
EDUCACIO, CULTURA I ESPORT
El nou equip municipal va donar una gran importància a la millora de l’aspecte educatiu, cultural i esportiu del poble. Entre les seves prioritats es trobava la millora de l’escola. Aquest nou espai proporcionaria un entorn adequat i modern per a l’aprenentatge dels estudiants i milloraria les instal·lacions educatives disponibles al municipi.
D’altra banda, es va dur a terme la creació d’una biblioteca pública. Aquesta iniciativa tenia com a objectiu fomentar la cultura i l’accés al coneixement a través de l’oferta de llibres, recursos i activitats culturals per a tota la comunitat.
Pel que fa a l’àmbit esportiu, l’equip municipal va impulsar la construcció d’un pavelló poliesportiu.
A més a més, al 1984 es va posar en marxa a la comarca la “Tardao Cultural”, un conjunt d’activitats que es realitzaven arreu de la comarca. Aquesta iniciativa tenia com a objectiu promoure i difondre la cultura, mitjançant la realització d’esdeveniments, espectacles i activitats culturals diverses.
Octubre 85Novembre 8527 de març de 19861 de novembre de 1987
MILLORA ECONÒMICA I DIVERSIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT.PLA DE PROMOCIÓ TURÍSTICA
1985
EMISORA DE RADIO
EL CATALÀ COM A LLENGUA PRÒPIA
La llengua pròpia de la franja va rebre un fort impuls amb l’arribada dels socialistes a les alcaldies de tots els pobles de la Ribagorça.
Les converses prèvies a les eleccions i les contínues reunions per definir el futur de la comarca van portar a la redacció d’un comunicat conjunt demanant el reconeixement del català com a llengua pròpia.
Pocs dies abans de la Declaració de Mequinensa, els alcaldes dels pobles del nord es va trobar al bar de “Milieta” a les Bordes. Van signar el comunicat conjunt d’alcaldes, era el dissabte 21 de gener de 1984.
Al manifest es van afegir l’endemà El Pont de Montanyana, Tolba i Benavarri.
Dilluns 23 de gener Marcelino Iglesias, alcalde de Bonansa, el va fer arribar a les autoritats polítiques aragoneses.
Comunicat conjunt dels alcaldes de la Ribagorça donant suport a les institucions aragoneses favorables a la normalització lingüística a l’Aragó i reivindicant el dret com catalanoparlants a què la seua llengua materna formes part del currículum escolar.
Aquest document va accelerar un procés que s’estava gestant a la comarca del Baix Cinca, concretament a Mequinensa, i que va culminar en un fet importantíssim pel reconeixement de una llengua i la dignitat dels qui la parlen:
La Declaració de Mequinensa.
El dia 1 de febrer de 1984, disset alcaldes i regidors de pobles aragonesos de parla catalana (Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vallderoures, La Codonyera i Valljunquera) junt amb el Conseller de Cultura del Govern d’Aragó José R. Bada Panillo, es van reunir al castell de Mequinensa per una sessió de treball on es debatria la problemàtica de la llengua.
Durant tot el dia els participants van parlar cadascú en la seva pròpia llengua, fet que no va impedir que tots s’entenguessin a la perfecció. Això els va reafirmar en la seva convicció que tots parlaven una mateixa llengua i que aquesta era el català.
Tots els participants en aquesta reunió van estar d’acord en el fet que parlar català no era raó per posar en dubte el sentiment “aragonesista” dels seus parlants, ni la seva pertinença a Aragó.
Un altra de les qüestions que es van tractar en aquesta reunió, i que va tenir el recolzament de tots els participants, va ser el contundent rebuig a la denominació de “chapurreau” per referir-se a la llengua parlada en aquesta zona d’Aragó, per la seva connotació despectiva.
El text de la declaració es va redactar en català i castellà i va ser aprovat per unanimitat. L’original en català es guarda a l’arxiu municipal de Mequinensa i l’original en castellà al Departamento de Cultura de la Diputación General.
Donat que Aragó no tenia competències en educació, era necessari arribar a un acord amb el Ministeri. El dia 9 d’abril de 1984 es van reunir a Fraga representants de 34 ajuntaments de la Franja aragonesa catalanoparlant amb el director provincial del Ministerio de Educación y Ciencia de Terol, Pedro Roche (també s’havia convidat als de Saragossa i Osca, que no van assistir) per tal d’ informar-los de les gestions fetes per l’establiment de l’ensenyança del català a les escoles, insistint en el seu caràcter optatiu. Aquestes classes serien impartides per 5 professors originaris de la Franja (finalment van ser 6) i els centres es seleccionarien segons el nombre d’alumnes, procurant una distribució geogràfica equilibrada.
Finalment, el dia 1 de maig de 1984 es sol·licitava formalment al Ministerio de Eduación y Ciencia la ensenyança de la llengua catalana com assignatura optativa per al curs 1984/1985 en 12 centres de 10 localitats.
El resultat va ser del 35% d’alumnes matriculats a classes de català en aquestos 12 centres (aproximadament uns 800 alumnes).
Agost 1984
A Mequinensa, les classes de català van començar amb cert retard el gener de 1985 i fora de l’horari lectiu a petició dels pares dels propis alumnes que havien optat per estudiar català (tot i que la Resolució ministerial dictaminava que les classes s’havien de fer en horari lectiu). Aquell curs, a Mequinensa, un 37% dels alumnes matriculats al C.P. Maria Quintana van començar les seves primeres classes de català.
Durant aquestos 30 anys que han passat des de la Declaració de Mequinensa, el número d’alumnes matriculats en català a Aragó ha experimentat un creixement espectacular, arribant als 2.610 alumnes ( entre primària i secundaria) matriculats a classes de català en el curs 2011/2012, el que suposa un 51% sobre el total d’alumnes.
L’any 1997, el Dictamen de la Comissió Especial sobre Política Lingüística, tenint en compte l’article 3.2 de la Constitución Española i l’article 7 de l’Estatuto de Autonomia de Aragón, va establir que “La lengua catalana y la lengua aragonesa son lenguas propias de Aragón” i que “La lengua catalana y la lengua aragonesa serán cooficiales junto a la lengua castellana en sus respectivos territorios y en los niveles que se determine”. Aquest dictamen, tot i no tenir caràcter oficial de llei, era tota una declaració de principis, i va tenir tal repercussió que gairebé de forma immediata, alguns ajuntaments de la Franja (Camporrells, el Torricó, el Campell, i Mequinensa) declaraven la cooficialitat del català amb el castellà en els seus municipis, encara que una ràpida intervenció del delegat del govern va obligar a revocar aquestes decisions.
informació sobre el Català a la franja. http://miknesa.blogspot.com/2014/03/la-declaracio-de-mequinensa-segona-part.html
Video emés pel tn comarques de tv3 el 25 de març de 1996
CAMPING D’AULET
L’aposta de més envergadura va ser el projecte per fer un càmping, juntament amb Sopeira, al poble d’Aulet
LA MANCOMUNITAT DE L’ALTA RIBAGORÇA
Pallarés va prioritzar l’aposta per a mancomunar serveis importants com l’educació, la sanitat i la recollida d’escombraries al llarg de l’eix de la carretera N-230.
La mancomunitat d’aquests serveis tenia com a objectiu centralitzar recursos i esforços per tal de millorar la seva qualitat i cobertura per als ciutadans.
Informe publicat el 27 de març de 1996. La conclusió és que “se ha optado por una sola Ribogorza, sin perjuicio que la oriental tenga su propia mancomunidad o sus propias peculiaridades.
DIMISSIO DE PALLARES
El 21 de desembre de 1996, Miguel Gràcia va agafar el Relleu en l’alcaldia d’Areny.
A vint-i-tres anys va cantar missa. Des d’aleshores fins ara, en té 82, ha recorregut de nord a Sud les comarques de Lleida des del Pont de Suert fins a l’hospital Arnau de Vilanova. Tota una vida predicant la paraula de deu, però també, màquina en mà, immortalitzant festes i paisatges dels llocs per on ha passat.
L’any 1966 va ser nomenat mossèn de Sapeira. El seu arxiu fotogràfic certifica aquesta etapa. En aquest vídeo mossèn Àngel explica la història d’un any a la Terreta.
Mossèn Àngel posa a la disposició de qui vulgui fer-ne ús, les col·leccions de fotografies com Sapeira, Escarlà, El Pont de Montanyana…
El festival de Figuerola d’Orcau es consolida com un referent per als amants del bon vi.
El festival de Figuerola d’Orcau arriba a la seva novena edició, consolidant-se com un esdeveniment imprescindible per als amants del bon vi. Un dels grans artífexs d’aquest èxit és Nuria Bigorra, l’animadora principal del festival, que ha aconseguit establir un espai destacat per a aquest esdeveniment dins de la comunitat del vi.
El festival de Figuerola d’Orcau aquest any estarà marcat per l’actuació estel·lar de Goov & Sound. Aquest grup musical, reconegut pel seu talent i diversitat musical, serà l’encarregat de posar l’ambient festiu i animat al festival, oferint una experiència única per a tots els assistents.
Amb la combinació perfecta de vins de qualitat, activitats enològiques, delícies gastronòmiques i l’encant de l’actuació de Goov & Sound, el festival de Figuerola d’Orcau promet ser una experiència completa per als sentits. Els assistents tindran l’oportunitat de degustar els millors vins de la conca de Tremp i gaudir de la música en directe en un entorn encantador.
S’ha convertit en un personatge estimat i popular. Aquesta carismàtica figura ha captivat els cors dels més petits amb les seves aventures i ensenyaments, convertint-se en un referent per a molts nens i nenes de parla catalana.
Cada capítol proposa una excursió diferent acompanyat pel seu amic inseparable John C., un personatge que parla en anglès i que dóna un to còmic al programa.
En Titó va vestit amb la seva gorra amb orelles característica, la samarreta de colors i la motxilla del sol solet. Amb aquesta indumentària descobreix diferents realitats del nostre entorn i s’emociona davant el món com ho faria un nen. Possiblement, aquí rau el seu èxit.
Anem d’excursió a veure uns ocells molt grans i espectaculars a la Terreta: els voltors! Els voltors són ocells carronyaires. Sabeu què és la carronya? Sabeu per què tenen el cap pelat? Ho descobrirem amb en Titó!
La serra de Sant Gervàs des del mirador de Sapeira
El Casal dels Voltors és un punt d´informació turística i un centre d´interpretació de les aus carronyeres del Pirineu. Es troba ubicat dins la Ruta de la Vall dels Voltors, un itinerari circular de 31 km que disposa d’àrees de pícnic, fonts i miradors, passant pels pobles de la Terreta, al municipi de Tremp. La Ruta es pot fer tant a peu, com amb BTT o amb cotxe.
Al Casal dels Voltors, d’abril a setembre, tots els dijous i dissabtes a les 10:30h, amb reserva prèvia, es pot gaudir d’una visita guiada gratuïta en directe, des de l’observatori del muladar, on es dóna menjar a les diferents espècies de voltors de Pirineu (voltor comú, voltor negre, aufrany i trencalòs) que acudeixen al lloc per alimentar-se.
El Casal també compleix la funció de punt d’acollida dels visitants i de punt d’informació de les diferents activitats que es poden fer a la zona de La Terreta, que compta amb una gran quantitat de senders amb diferents nivells de dificultat, permet als visitants gaudir del paisatge de l’espai natural Serra de Sant Gervàs-Terreta-Vall Alta de Serradell.
Truqueu al 973 05 79 47, l’Eugènia us atendrà encantada!
Un cap de setmana a La Terreta: Explorant el casal dels voltors, els dinosaures d’Areny i el congost de Mont-rebei
La Terreta ofereix una ampla varietat de serveis d’allotjament i restauració per als visitants que busquen una escapada relaxant i en contacte amb la natura. Amb una proposta única per a un cap de setmana, es recomana una visita al casal dels voltors el dissabte i una ruta pel congost de Mont-rebei el diumenge, oferint una combinació perfecta entre patrimoni cultural i aventura natural.
El dissabte al matí, els visitants tenen l’oportunitat d’explorar el casal dels voltors, un indret fascinant amb una rica història i una gran importància en la conservació de l’espècie de voltor comú. Aquesta impressionant edificació permet als visitants conèixer més sobre aquestes majestuoses aus i les seves particularitats. A més, els guies experts ofereixen explicacions detallades i informació valiosa sobre els voltors i els esforços de conservació.
Situat al casc antic d’Areny de Noguera, declarat Bé d’Interès Cultural, el Museu dels Dinosaures recull una exposició didàctica de més de 500 metres quadrats sobre les troballes paleontològiques trobades a l’entorn amb informació per endinsar-se en la vida d’aquests grans animals que van habitar la Ribagorça fa 65 milions d’anys.
El diumenge, la proposta és una ruta pel congost de Mont-rebei, un espectacular desfilader que ofereix vistes impressionants i una experiència d’aventura única. Els visitants poden explorar el congost caminant o amb una excursió en kayak, permetent-los gaudir de la bellesa dels penya-segats, les aigües cristal·lines del riu i la vegetació exuberant que envolta la zona. És una oportunitat perfecta per connectar amb la natura i descobrir paisatges que deixen empremta.
Per complementar aquesta experiència, La Terreta ofereix una àmplia gamma d’allotjaments rurals acollidors i restaurants amb gastronomia local. Els visitants poden trobar l’opció perfecta per a les seves necessitats i preferències. Els restaurants de la zona ofereixen delicioses especialitats locals, com ara plats amb productes autòctons o pizzes d’alta qualitat
La combinació d’activitats culturals i naturals a La Terreta proporciona una experiència completa i enriquidora. Sigui per a amants de la natura, excursionistes o aquells que busquen una escapada relaxant, aquest cap de setmana és una oportunitat única per explorar aquesta regió fascinant i descobrir els seus tresors ocults.
APARTAMENT “LLAC DE L’ESPAI” 629926463 ARENY DE NOGUERA, a 7 Km dels VoltorsAPARTAMENT “BANY TERMAL” 629926463 ARENY DE NOGUERA, a 7 Km dels VoltorsAPARTAMENTS “CONGOST” 629926463 ARENY DE NOGUERA, a 7 Km dels VoltorsCAN ROCAMORA. 974542042 MOLT RECOMANAT: CARN DE CORDER A LA BRASATINNOS PIZZA 629926463 PIZZES EXCEL.LENTS
Sílvia Romero, nova alcaldessa de Tremp, assegura que garantirà els serveis bàsics a tots els pobles del municipi
En el primer ple del nou consistori de Tremp, la nova alcaldessa, ha reafirmat el seu compromís amb els serveis bàsics per a tots els pobles que integren el municipi. Conscient de la importància d’aquests serveis per al benestar i la qualitat de vida dels habitants de cada localitat, Romero ha posat èmfasi en garantir els serveis fonamentals en tot el territori.
L’alcaldessa Sílvia Romero ha subratllat la seva voluntat de treballar en estreta col·laboració amb les diferents administracions per identificar les necessitats específiques i implementar solucions adequades.
PLE CONSTITUCIÓ AJUNTAMENT DE TREMP – 17/06/2023
“Tremp necessita un tractament diferenciat, que reconegui i reflecteixi la nostra complexitat. Hi ha comarques de Catalunya que son més petites que Tremp”
Romero ha posat en relleu la seva prioritat d’aconseguir un tracte específic per a Tremp, reconeixent la seva condició com a municipi més gran de Catalunya. Conscient dels desafiaments únics que enfronta la localitat, Romero ha anunciat els seus plans de contactar amb les administracions competents per garantir que Tremp rebi els recursos i la consideració adequats per afrontar les seves necessitats.
Amb poca població però una àrea extensa, Tremp es troba davant d’un seguit de reptes que requereixen una atenció especial. Silvia Romero entén que el municipi necessita un suport específic per afrontar aquestes qüestions, i per això s’ha compromès a establir comunicació directa amb les diferents administracions, incloent-hi el Govern de Catalunya, les diputacions i altres institucions rellevants.
El dimarts 6 i dimecres 7 de juny 14 diputats del Parlament de Catalunya, membres de les comissions de Territori i Acció Climàtica, vam fer una visita institucional a l’Alta Ribagorça. Dimarts l’estació de muntanya de Boí-Taüll, on vam tenir un llarg intercanvi d’impressions amb la direcció, per tal de conèixer en profunditat el present i el futur de l’estació.
Foto agafada del Twitter de Ramon Tremosa
Ha causat impacte conèixer que la federació internacional d’esquí de muntanya ha fet saber que el darrer campionat del món, celebrat aquest febrer a Boí-Taüll, ha estat el millor del tots els que s’han fet fins ara. La intensa nevada de la setmana anterior i el sol i el fred intens que va fer durant la competició van proporcionar uns vídeos espectaculars de TV3 vistos arreu del món, fins al punt que al març Boí-Taüll va rebre molts esquiadors de diferents continents.
Boí-Taüll ha tancat així la temporada amb un creixement del 30%, assolint 173.000 esquiadors, gràcies també al fet que ha estat l’estació que més neu ha rebut enguany de tota la península Ibèrica.
Una sorpresa positiva de la visita va ser conèixer fins a quin punt la generació de neu artificial, amb canons cada vegada més eficients, sempre fa servir la mateixa aigua, recollida en dues grans basses a l’estació, unes basses que a l’estiu també fan servei a ramaders, a bombers i als ajuntaments si cal. D’altra banda, també va ser molt interessant saber que les futures màquines que premsen la neu funcionaran amb biocombustibles.
Foto agafada del Twitter de Ramon Tremosa
Des de dalt de l’estació vam poder observar solucions per a fer sostenible la mobilitat d’accés. Cal que el govern català faci com l’aragonès: demanar fons europeus per a instal·lar telecabines, que estalviïn als esquiadors temps d’accés a l’estació i, sobretot, congestió i contaminació als habitants de la Vall de Boí. Així, tant des del Pla de l’Ermita (1.650 metres) fins al Pla de Vaques (2.050 metres), com des de Barruera (1.000 metres), pujant per Durro fins al pic de la Pala Ginebrell (2.300 metres), s’hi podrien fer telecabines que permetin l’accés directe a pistes sense haver de pujar en cotxe fins al pàrquing. Ferrocarrils de la Generalitat, gestor de les estacions de muntanya públiques de Catalunya, ja ho està estudiant per a l’estació gironina de Vallter.
Boí-Taüll disposa del punt més alt esquiable del Pirineu (el Puig Falcó, 2.750 metres) i la seva ubicació i orientació a tocar de la Vall d’Aran, que li permet rebre neu atlàntica i conservar-la en seves les pistes orientades a nord, la situen com l’estació amb més capacitat de creixement en el futur de l’esquí a Catalunya.
Foto agafada del Twitter de Ramon Tremosa
Dimecres vam visitar la central hidroelèctrica reversible de Moralets. La pujada al pantà de Llauset, a quasi 2.200 metres d’altitud, de la mà de l’enginyer ribagorçà Antoni Tahull (que l’any 1968 ja en va redactar el pla de viabilitat del bombeig reversible Moralets-Baserca) va ser un autèntic luxe que els diputats del Parlament vam agrair especialment. També vam visitar el pantà de Baserca, als municipisde Montanui i Vilallerd’Aneto, i també les turbines de la central.
A les centrals reversibles l’aigua puja i baixa entre un pantà superior i un pantà inferior infinites vegades, sense que hi hagi consum de recurs: l’aigua “és eterna” perquè sempre es fa servir la mateixa. Actualment, a Moralets l’aigua sol pujar del pantà de Baserca (a 1.400 metres) al pantà de Llauset (2.220 metres) durant la nit, a cost quasi zero perquè fa servir els excedents d’energia nocturns que generen les nuclears d’Ascó i Vandellòs, i que de nit no tenen demanda. L’aigua baixa de Llauset a Baserca de dia, quan hi ha més demanda d’energia. A Catalunya fa 40 anys que hi funcionen tres centrals reversibles: Moralets (Ribagorça), Montamara (Pallars Sobirà) i Estany Gento-Sallente (Vall Fosca, Pallars Jussà).
Amb la difusió massiva d’energies renovables, especialment eòlica i fotovoltaica, a tot el món es planteja un problema: com es pot guardar i emmagatzemar els excedents d’energia que es generin, quan hi hagi més oferta que demanda?
Hi ha diverses maneres d’acumular-la, però sens dubte la més eficient i massiva són les “bateries d’aigua”: grans basses d’aigua, o pantans, situats amb un desnivell mínim de 400 metres d’altitud i comunicats per un sistema de turbina-bomba, que permeti fer pujar l’aigua quan sobra energia i que permeti fer baixar l’aigua quan en falta.
A Catalunya hi ha 66 pantans, molts dels quals estan situats un a tocar de l’altre i on és viable la reversibilitat de turbina-bomba abans esmentada. Així, segons estudis publicats pel Col·legi d’enginyers de Catalunya i per la Cambra de Comerç de Barcelona, només aprofitant els pantans que ja existeixen el potencial de magatzem que té Catalunya oscil·la entre 16 i 19 Gigawatts (GW) de potència (una central nuclear de les tres que hi ha a Catalunya avui té 1GW de potència cadascuna).
A la Ribagorça la central de Moralets ja té prevista des de 1985 la seva ampliació amb un segon bombeig des de Llauset, fet que permetria multiplicar per tres la seva actual capacitat de generació d’electricitat, a un cost molt baix. Vàrem poder veure com, a la caverna subterrània de la central actual, ja està excavada la nau que permetrà instal•lar els dos grups de 420 megawatts cadascun de Moralets 2, i també el lloc on enllacarà la futura canonada forçada amb la galeria de conducció d’aigua actual.
De la mateixa manera, des del pantà de Cavallers a la Vall de Boí i des del Llac Redon, també situats a prop del pantà de Baserca i amb un desnivell de 400 i 900 metres, s’hi podria construir el mateix sistema de turbina-bomba que a Moralets. Així, la central hidroelèctrica reversible de Baserca podria convertir-se en una de les centrals de bombatge més grans del món, amb una potència de 4,5 GW.
Al Col·legi d’Enginyers Industrials Antoni Tahull coordina un Grup de Treball, que estudia el potencial de Moralets per a exportar energia elèctrica a França, per mitjà d’una MAT soterrada des de Baserca que faci servir l’antic túnel de Vielha: aquesta interconnexió fronterera permetria amortitzar més ràpidament les inversions, essent sens dubte molt més barata de construir que les connexions que estan previstes cap a França des del País Basc, Navarra o Aragó. Ara només cal que el govern català, el seu Parlament, i els agents socials i econòmics de Catalunya prenguin consciència del gran potencial que els nostres pantans ja existents poden donar-nos.
Foto agafada del Twitter de Ramon Tremosa
La visita dels diputats del Parlament a l’Alta Ribagorça, que cal agrair a Endesa, tenia l’objectiu de facilitar el gran consens de país que necessitem, per tal de poder aprofitar les oportunitats que la revolució tecnològica i energètica que estem vivint ens facilita, i així permetre continuar mantenint Catalunya al capdavant dels països més avançats d’Europa.
Vídeo emès per TV3 al tn cap de setmana migdia del diumenge 11 de juny
Ramon Tremosa és coautor del llibre ENERGIA SOBIRANA, publicat per l’editorial Portic l’any 2022
La crisi climàtica enfronta Catalunya amb un gran repte i una gran oportunitat: la transformació del seu sistema energètic. En l’horitzó 2050 el sistema energètic català s’ha de descarbonitzar, desnuclearitzar i electrificar. Catalunya ha d’apostar per una energia verda assequible per a les llars i competitiva per a les empreses. Si no som sobirans en energia, l’haurem de comprar als veïns i transportar-la amb línies de molt alta tensió. El nostre és un país de muntanyes, amb el vent concentrat en alguns indrets, un país molt poblat, amb paisatges d’alt valor a preservar i poca terra disponible. L’energia fotovoltaica i eòlica no seran suficients. Però, en canvi, és un país amb desnivells que disposa d’una xarxa de pantans ,sobretot a l’Alt Pirineu, on es poden preparar centrals reversibles de bombeig, que tenen un gran potencial de desenvolupament a un cost baix.
Joaquin Pallarés Garuz i Miguel Gracia Ferrer sumen, entre els dos, quaranta anys d’alcaldia a l’ajuntament d’Areny de Noguera
1983: L’ARRIBADA DELS SOCIALISTES ALS GOVERNS MUNICIPALS MARCA UN CANVI POLÍTIC SIGNIFICATIU.
Les deu eleccions que s’ha presentat el Psoe Areny, les deu ha guanyat per majoria absoluta.
Les eleccions de l’any 1983 van tenyir els ajuntaments de la Ribagorça de vermell. Les principals poblacions de la comarca van triar alcaldes socialistes. Cap partit ni agrupació els ha disputat el poder municipal en aquestes quatre dècades. A la Ribagorça tota una generació ha votat a l’esquerra. Alcaldies que han mantingut el mateix partit.
Les deu eleccions que s’ha presentat el Psoe Areny, les 10 ha guanyat per majoria absoluta.
A NdT volem analitzar els motius i sobretot els canvis que ha suposat per Areny i per a tota la comarca de la Ribagorça els “QUARANTA ANYS DE GOVERN SOCIALISTA (1983 – 2023)”.
Proper Capitol:
JOAQUIN PALLARES, PRIMER ALCALDE SOCIALISTA A ARENY
