El proper 6 i 7 de juny, catorze diputades i diputats catalans realitzaran una visita a l’alta Ribagorça.
Aquesta expedició representa la majoria dels partits polítics del parlament, només els representants dels Comuns i Vox no hi aniran.
El dimarts 6 de juny visita a l’estació de Boí-Taüll,
Pujaran en telecadira fins al pic de Vaques al Pic de la Pala Ginebrell, amb una vista panoràmica sobre l’Aneto i els 3.000 metres del Parc Nacional d’Aigüestores
A més, es durà a terme una presentació i debat sobre l’estació de muntanya i el seu impacte a la comarca.
Seguidament, visitaran l’església de Sant Climent de Taüll i gaudiran d’una representació del mapping de les pintures romàniques, que recrea els frescs originals dins l’absis major i el presbiteri de la nau central. La pintura original data del segle XII i actualment es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
El dimecres visita al llac Llauset, situat a una altitud de 2.400 metres.
Aquest paratge natural els permetrà gaudir d’unes vistes panoràmiques úniques. Posteriorment, es dirigiran cap a la central reversible de Moralets, una instal·lació d’energia hidroelèctrica que destaca pel seu funcionament sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Aquí rebran les explicacions de l’Antoni Tahüll, enginyer ribagorçà, coneixedor com ningú de la història d’aquesta central i les potencials capacitats cara el futur.
Aquesta visita a l’alta Ribagorça representa una oportunitat única per als diputats i diputades de conèixer i entendre millor aquesta zona de la comarca. Es preveu que aquesta experiència enriqueixedora contribueixi al debat i la presa de decisions en l’àmbit polític, amb l’objectiu de promoure el desenvolupament sostenible i el benestar de la regió.
PAU BARRULL, candidat de “Con todos. En Tots”, nou alcalde de Sopeira.
MIREIA CODINA i JORGE BORDES candidats del Psoe, caps de consistori Areny de Noguera i Pont de Montanyana
L’agrupació independent “Con todos. En Tots” ha obtingut la victòria a les eleccions municipals de Sopeira.
Pau Barrull amb 48 vots, seguit per Manuel Iglesias amb 44 i Mario Barrabes amb 18 engeguen una nova etapa a l’ajuntament de Sopeira.
Al nou consistori hi predominarà e per gent jove que ara assumirà la responsabilitat de gestionar el destí de la localitat. Amb una visió fresca i perspectives noves, aquests membres de l’agrupació independent portaran una perspectiva jove i dinàmica a l’ajuntament de Sopeira, buscant impulsar el progrés i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
Mireia Codina és la nova alcaldessa d’Areny de Noguera, convertint-se en la primera dona a presidir l’ajuntament de la capital de la Terreta. Després de més de vint anys amb Miquel Gràcia com a alcalde, Codina ha assumit el lideratge municipal. És notable destacar que Miquel Gràcia, que ha estat alcalde d’Areny des de 1997, ocupa ara el quart lloc en la candidatura. Amb tres dones al capdavant de l’ajuntament, aquesta nova etapa marca un moment històric, ja que és la primera vegada que una dona ostenta el càrrec de cap de l’ajuntament d’Areny de Noguera.
Areny de Noguera té un nou ajuntament amb tres dones liderant-lo. Mireia Codina ha estat proclamada alcaldessa de la localitat, mentre que Ana Salazar ocupa la segona posició en la llista i Glòria Tejada la tercera. Aquesta configuració dóna un fort protagonisme femení a l’ajuntament d’Areny de Noguera i reflecteix un impuls cap a la representació igualitària de gènere en el lideratge polític local.
Jorge Bordes continuarà com a alcalde al Pont de Montanyana, es va imposar Mercedes José per només un vot.
Bordes va assumir l’alcaldia durant la legislatura anterior després de la dimissió de l’alcalde José Peris.
En aquestes eleccions el Partit Socialista (Psoe) ha compartit papereta amb 1 candidat del PP i un del PAR.
Al Pont de Montanyana, igual que a Sopeira, l’ajuntament està format per un total de tres regidors en llista oberta.
Amb aquesta reelecció, Bordes tindrà l’oportunitat de continuar liderant el municipi i portar endavant les seves propostes i projectes per al bé comú dels seus habitants.
Avui, 28 de maig hi ha eleccions municipals i autonòmiques a la comunitat autònoma d’Aragó i, per tant, els pobles de la Franja de Ponent veuran renovats els seus representants polítics en l’àmbit local.
Moltes vegades els mesos abans dels comicis hi ha una febre per demostrar que es fan coses pel poble i se n’aprofita per arreglar algun carrer o inaugurar algun equipament públic per fer gala davant la ciutadania que s’està treballant…
Ara bé, a nivell lingüístic veiem com, any rere any, els responsables públics segueixen sense preocupar-se per normalitzar la situació de la llengua pròpia de la Franja, el català. Força enquestes ja fa temps que revelen que la llengua està patint un retrocés i que hi ha un trencament de la transmissió lingüística per via familiar. Tot i això, els deures segueixen sense fer-se i, a risc de clamar al desert, anomenarem unes deu propostes que podrien ajudar a la situació del català a la Franja. Algunes són molt recurrents però , certament, no per això menys necessàries.
ESCOLA El pal de paller, la base des de la qual construir una nova situació. S’ha demostrat que , tot i que té un vessant positiu, l’actual situació d’ensenyament voluntari del català és precària i insuficient. Que el català fos reconeguda com a llengua vehicular seria l’objectiu.
CATALÀ OFICIAL Reconèixer un estatus digne per la llengua de la Franja ha de passar per tenir aquest objectiu al cap, per aconseguir unes garanties lingüístiques que ara per ara són absents i discrimina els parlants de català.
RETOLACIÓ PÚBLICA Un vell anhel que va avançar tímidament els anys vuitanta i que, a dia d’avui, està totalment desfasat. Una llengua necessita un imaginari col·lectiu que ompli de referents a la societat amb expressions pròpies. El català ha d’estar present als carrers.
TOPONÍMIA Tot l’esforç que es va fer per recuperar i utilitzar els noms dels pobles en llengua catalana sembla que s’ha tombat de fa dècades, on hi ha poblacions catalanoparlants on s’ha popularitzat el topònim en castellà, encara que en aquesta llengua perdi el sentit etimològic original. Vall-de-roures podria ser un bon exemple d’aquest fet.
ADMINISTRACIÓ L’ús del català als plens municipals hauria de ser la norma, no l’excepció. El ciutadà catalanoparlant hauria de poder comunicar-se amb els estaments públics en la seva llengua per realitzar qualsevol gestió.
MITJANS DE COMUNICACIÓ La situació en aquest àmbit és especialment dramàtica, donat que en ple segle XXI si no tens presència als mitjans tradicionals o a les xarxes i canals més recents, la teva realitat lingüística no existeix en l’àmbit públic. Qui explica què passa a la Franja en català?
XARXA DE POBLES FRANJOLINSUna vella idea d’articular les comarques franjolines hauria de poder prendre cos, almenys, en l’àmbit cultural i lingüístic que interessa a tot el territori. Com va fer la Xarxa Llull de ciutats valencianes per col·laborar amb els altres territoris de parla catalana quant a cultura mentre el seu govern autonòmic se’n desentenia, una mínima vertebració franjolina ha de ser possible per defensar els drets dels catalanoparlants.
INSTITUT DEL CATALÀ Aquest ens acadèmic, amb totes les salvetats presents, s’hauria de desenvolupar en tot el seu potencial per col·laborar amb l’IEC, com passa actualment amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i ajudar a estudiar a fons la nostra llengua i normalitzar-la a les comarques franjolines. Ben fet, pot ser un referent.
TURISME I SENDERISME Aprofitar aquest sector que sempre interessa a molta gent per fomentar el català a les guies i altres informacions turístiques i xarxa excurssionista de senders. Preservar el patrimoni amb els seu nom original.
XARXA D’INTERCANVIS CULTURALS Aprofitar les relacions històriques amb els pobles i ciutats de la banda catalana de la ratlla per fomentar les visites escolars i d’associacions afins per ajudar-se i conèixer las realitat de cadascú amb el català com a llengua comú.
S’ha de ser conscient que algunes mesures poden semblar inabastables i que cap partit polític porta propostes semblants als seus programes, però la realitat franjolina no ha de fer-nos oblidar que el català és i ha de ser una llengua de trobada i de prestigi, ni més ni menys.
Ruixar els ceps amb greix d’ovella per evitar que els cabirols es mengin les vinyes
El Departament d’Acció Climàtica, ha confirmat l’efectivitat d’aquest producte natural per protegir la vinya dels danys causats pels cabirols.
Aquesta informació va ser presentada a la Taula de Cogestió per al Control de Danys Cinegètics a la Vinya, que es va celebrar a Barcelona. Durant aquesta trobada, els representants del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural van informar que les tres finques on s’ha dut a terme una prova pilot amb aquest mètode no han sofert danys en els últims mesos.
La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitja, ha recomanat als viticultors l’ús d’aquest “producte natural” per protegir les vinyes dels cabirols. Aquest producte s’aplica directament als ceps i està autoritzat en agricultura ecològica.
Actua sobre els sentits olfactiu i gustatiu dels cabirols, generant una olor i un gust desagradables per a aquests animals, de manera que no busquen menjar en els conreus de vinya.
El sistema s’ha provat en tres parcel·les del Baix Penedès, l’Alt Camp i el Priorat, zones on solen produir-se danys causats pels cabirols. Un mes després de la primera aplicació, s’ha repetit el procés i els resultats han estat considerats “positius”. Aquest producte s’utilitza amb èxit a França com a mètode de control biològic, segons indica el Departament d’Acció Climàtica.
D’altra banda, s’ha recordat als membres del sector que hi ha una ordre d’ajuts oberta que subvenciona la instal·lació de tanques per prevenir danys causats per la fauna a les vinyes. La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi ha destacat que el Departament de Millora de la Competitivitat de les Explotacions Agràries té en marxa una convocatòria d’ajuts fins al 15 de juny, i les finques de vinya poden acollir-se a aquests ajuts, que cobreixen fins al 60% del cost de la instal·lació.
L’any anterior es van presentar 25 sol·licituds per a aquests ajuts.
La Taula de Cogestió per al Control de Danys Cinegètics a la Vinya forma part del Pla estratègic de prevenció de danys i control sanitari d’espècies cinegètiques 2025 d’Acció Climàtica. Aquest pla té com a objectiu reduir, en un termini de tres anys, les poblacions de senglars i altres animals salvatges, així com els efectes i conflictes que aquests causen a Catalunya.
Areny de Noguera tindrà la seua primera alcaldessa. Mireia Codina presidirà la corporació municipal amb un equip experimentat en gestió municipal.
Mireia Codina serà la primera dona que presidirà la corporació municipal, acompanyada per Ana Salazar i Glòria Tejada. Totes tres tenen experiència en gestió municipal.
El nou equip municipal haurà de continuar treballant per millorar la vida dels habitants del poble i abordar els reptes que es presentin. La visió femenina que aportarà l’alcaldessa i el seu equip serà un valor afegit per a la presa de decisions en el futur.
Video presentació candidatura a Areny del Psoe per les eleccions municipals del 28 de Maig
Sílvia Romero va encapçalar la llista guanyadora de les eleccions municipals passades, però li va faltar un regidor per aconseguir majoria absoluta. Ara, la diputada al Parlament de Catalunya pel PSC, es presenta per segona vegada amb la intenció de treure millors resultats. L’esperança del PSC és que aquest cop aconseguir la majoria absoluta i així poder liderar el govern municipal.
Sílvia Romero. Compromís per Tremp. CurrículumSílvia Romero. Compromís per Tremp. Propostes per la Terreta
Maria Pilar Cases, candidata d’ERC
La candidata d’ERC serà l’actual alcaldessa, que opta a la reelecció per tercera vegada consecutiva. La seva proclamació va tenir lloc el passat 15 d’octubre i, tot i ser la segona força en les últimes eleccions, va poder convertir-se en la primera alcaldessa de la capital del Pallars Jussà gràcies al pacte de coalició amb Junts per Tremp.
La seva experiència com a alcaldessa pot ser un avantatge, però també ha de fer front al desgast que suposa presentar-se per tercera vegada. En qualsevol cas, la candidata d’ERC afronta els comicis amb la il·lusió de seguir liderant el consistori i defensant els interessos del seu municipi.
Maria Pilar Cases. ERC. CurrículumMaria Pilar Cases. ERC. Propostes per la Terreta
Quim Delgado, candidat de Junts.
Quim Delgado va ser proclamat com a candidat de Junts per Tremp el passat mes de novembre. El gran repte per a Delgado serà millorar els resultats que el partit va obtenir fa quatre anys, quan va passar de tenir cinc a tres regidors convertint-se en l’última força política en aquest consistori.
A més a més, Delgado haurà de guanyar notorietat i suport popular per tal de revertir aquesta situació desfavorable per a Junts per Tremp.
La parada “Areny de Noguera – La Terrera”, fa prop de tres anys que va ser inaugurada, però les queixes dels usuaris continuen. Malgrat quegran part dels autobusos que passen per la zona hi tenen parada, usuaris denuncien que alguns no s’hi volen aturar.
Els usuaris del transport públic que fan servir la ruta Barcelona-Lleida-Vall d’Aran han expressat la seva queixa pel fet que els autobusos que surten directament de Barcelona cap a la Vall d’Aran no s’aturen a la parada Areny de Noguera-La Terreta, mentre que els que provenen de Lleida sí que ho fan. Això obliga els usuaris que venen de Barcelona a fer un canvi de bus a Lleida per arribar a La Terreta, la qual cosa és incòmode i ineficient.
A més, els usuaris han reportat que alguns conductors es neguen a aturar-se a la parada d’Areny de Noguera-La Terreta i això fa que hagin d’anar fins al Pont de Suert, la qual cosa també és una molèstia per als usuaris.
Els usuaris han destacat que no hi ha cap lloc a la zona on poder comprar l’abonament, cosa que obliga els viatgers a desplaçar-se fins al Pont de Suert per adquirir aquest títol de transport.
Tots aquests problemes fan que el servei de transport públic sigui més complicat i incòmode per als usuaris, especialment per aquells que no tenen accés a un vehicle particular. És necessari que les autoritats i les empreses de transport públic treballin conjuntament per solucionar aquests problemes i garantir un servei de qualitat per a tothom.
COM HA QUEDAT EL TRANSPORT PUBLIC A LA TERRETA?
L’oferta de transport públic per anar i tornar de Lleida és ampla i ofereix una gran flexibilitat als usuaris en els horaris de sortida i arribada. A més, per aquells que volen viatjar a Vielha, hi ha tres horaris disponibles: a les 12 del migdia, a les 17h i a les 19h.
Tots els autobusos que circulen per la línia Lleida-Vielha fan parada a la població d’Areny de Noguera-La Terreta.
Cal destacar que per aquells que volen anar a Barcelona, dos dels autobusos que surten de Lleida continuen la seva ruta fins a aquesta ciutat, la qual cosa pot ser una opció còmoda i econòmica per als viatgers que no disposin de vehicle particular.
La oferta de transport públic per als dies festius és similar a la dels dies laborables en el que fa a la ruta Lleida-Viella, amb quatre horaris disponibles per anar a Lleida i tres per anar a Viella.
Per als viatges cap a Barcelona, hi ha dos autobusos que continuen la ruta des de Lleida cap a Barcelona, amb un temps de viatge d’aproximadament quatre hores i mitja.
Així doncs, els usuaris que necessitin desplaçar-se durant els dies festius disposen d’una oferta de transport públic adequada per als seus desplaçaments.
ANAR DIRECTE A BARCELONA
Alsa té una línia directa Barcelona-Viella que passa per Balaguer. Cap d’aquests autobusos s’aturen a la Terreta. Els estudiants que volen anar a Barcelona han d’anar per Lleida i canviar de vehicle. Tampoc es pot accedir directament a l’Aeroport del Prat, ja que cap autobús que baixa de Viella s’atura allà.
Dues linies directes Barcelona-Viella. 5 hores.
A destacar. l’Autobus de la tarda te parada al Pont de Montanyana. Crida l’atenció que a S’aturi a totes les poblacions Catalanes de l’N-230 (Alfarras, El Pont de Suert i Vilaller i no ho faci a la Terreta.
Caldria una explicació del motiu perque s’atura al Pont de Montanyanai no ho fa a la Terreta.
La parada de transport públic de la línia no té cap informació visible ni referent als horaris ni al nom de la línia. Això provoca que els usuaris, tot i estar satisfets amb la millora de la línia, es mostrin descontents amb la falta de compromís per part de l’empresa en el compliment dels seus serveis, com la venda d’abonaments o la provisió d’informació clara i accessible als usuaris.
A l’esquerra del Barranc del Solà, columna que vertebra la Terreta, es troba el bosc “Obac de Barreda i cumò d’Orrit”, una àrea de 160 hectàrees que consta de pins plantats en els anys 70 i que comparteix espai amb roures i alsines.
L’any 2010, la Generalitat va construir una instal·lació per lluitar contra els incendis en aquesta àrea: un dipòsit d’aigua de 300.000 litres per abastar els helicòpters i una presa a terra per a l’abastiment dels camions de bombers.
El Mas de Barreda va cedir l’aigua i el terreny, i la Generalitat va assumir les obres i la responsabilitat de mantenir els camins en bon estat.
Actualment, però, dues pistes que porten al punt d’aigua dels bombers són intransitables pels vehicles grans a causa dels danys causats per la tempesta Glòria l’any 2020.
Una pista té una longitud de 3.600 metres i surt del Pont d’Orrit, mentre que l’altra, de 1.000 metres, surt del barranc del sola. Malgrat que ja han passat tres anys de la tempesta, els camins continuen inaccessibles per als camions dels bombers.
És per això que els veïns i propietaris de la zona demanen a les autoritats que prenguin mesures per arreglar els camins i evitar possibles situacions d’emergència que es puguin donar.
La comissió de Territori del Parlament de Catalunya va aprovar dues propostes de resolució per millorar les pistes i carreteres de la Terreta.
La primera, que demanava la millora de la pista que porta des del Pont d’Orrit fins al Mas de Barreda es va presentar el 24 de gener i va ser admesa a tràmit el 6 de febrer. En aquesta proposta de resolució, signada pel diputat al Parlament de Catalunya Ramon Tremosa, es demanava “Arribar als acords necessaris amb l’Ajuntament de Tremp, El Consell Comarcal del Pallars Jussà i la Diputació de Lleida per habilitar una partida pressupostària per fer efectives les actuacions d’arranjament de la via que va del Pont d’Orrit al Mas de Barreda”.
La segona, presentada el 14 de febrer i signada, entre d’altres, per la diputada al Parlament de Catalunya Sílvia Romero, instava el Govern a “actualitzar, en el termini de sis mesos, els estudis corresponents a les Fases 2 i 3 de les obres de millora i condicionament de la circumval·lació de la Terreta i a programa l’execució a l’exercici pressupostari 2024”.
Les dues propostes, presentades en vint dies de diferència, es van debatre i aprovar en el ple de la comissió de Territori el passat 26 d’abril.
La proposta es va aprovar amb 13 vots afirmatius. Els quatre diputats del grup Erc es van abstenir.
Poc després de les nou del vespre del dia 20 de juliol de 2009, un veí avisava que havia vist fum al barranc dels Cubars, a tres quilòmetres del poble, just a les portes del parc natural dels Ports.
Començava aleshores una lluita frenètica contra el foc. Aquesta és la crònica d’uns fets que canviaren per sempre la història d’Horta de Sant Joan i la dels incendis forestals de Catalunya.
Un interessant recull que aplega una quarantena d’històries agrupades en temes diversos com Castigaleu, maquis, cabaneres i menairos, bruixes, bruixots i arts màgiques i burles i disputes entre pobles.
Jordi Moners i Sinyol (1933 El Prat de Llobregat – 2019 Llinars del Vallès), filòleg i traductor, va conèixer la vila de Castigaleu a la Ribagorça, d’on procedia la família de Núria Codina, la seva muller. Hi compraren casa i hi passaven llargues temporades fins que el 2010, per motius de salut, hagueren de renunciar-hi.
L’estudi defineix la Franja de Ponent com el seguit de terres de llengua catalana que se situen en els límits meridionals del Principat de Catalunya, a cavall de la línia administrativa divisòria actual de les províncies de Lleida i Tarragona i també d’Osca, Saragossa i Terol: una cinta de nord a sud que va des dels Pirineus fins a la comarca dels Ports del País Valencià, amb una superfície de 4.449 km2 i amb una població d’uns cinquanta mil habitants.
Comenceu un conte de Saki i l’acabareu. Acabeu-ne un i n’haureu de començar un altre, i quan els hàgiu acabat tots no els oblidareu mai. Es converteixen en una addicció perquè són molt més que divertits. La rialla es barreja amb un sentiment de ferocitat, el refinament d’esperit amb el panteisme, i una despreocupació absoluta per la moralitat amb l’idealisme, de tal manera que en sortim amb la sensació inquietant d’haver assistit a una celebració d’un instint intel·ligent i despullat». Tom Sharpe
Un magnífic recull de contes de Saki, d’on beuen Sergi Pàmies, Quim Monzó i altres.
Podem viure en una societat digital oberta i democràtica i alhora segura per a tothom? Quan estats, grans corporacions, agències de seguretat i cossos policials utilitzen les nostres dades, normalment ho fan en contra nostra i de les nostres llibertats. Fins a quin punt serem capaços de renunciar als nostres drets en nom de la seguretat nacional i del bé comú?
Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic i víctima d’espionatge en l’afer Catalangate, ens introdueix al capitalisme de vigilància de les grans tecnològiques, i ens mostra com ho han aprofitat les agències de seguretat per crear un registre permanent de l’activitat dels ciutadans i les conseqüències que aquests fets tenen per a la democràcia.
Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d’on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l’enigmàtica activitat del pare i per l’original educació rebuda d’una mare dividida entre l’impuls irresistible d’apartar la filla de les consignes del Règim i la por d’aïllar-la excessivament de la normalitat imperant.
