NOVA CONVOCATORIA PER A CAMINS MUNICIPALS A COMARQUES DE MUNTANYA.
El Pallars Jussà opta a 759.480 € per millorar i arranjar les vies de titularitat municipal.
El Departament de Territori ha obert convocatòria de subvencions, destinades als consells comarcals de les zones considerades de muntanya i al Conselh Generau d’Aran, per actuacions de millora i manteniment de camins municipals de la xarxa veïnal i rural. Es tracta de la convocatòria anticipada per al 2023, que finançarà accions executades entre l’1 de gener i el 31 d’octubre d’enguany, i està dotada amb 6 milions d’euros.
Les ajudes s’emmarquen en les polítiques de muntanya del Govern per garantir el bon estat de la xarxa d’accés als nuclis de les nou comarques de muntanya i de l’Aran. Així, segons defensen en un comunicat des del Govern, es tracta d’una eina més per a afermar l’equitat territorial i la millora de les condicions de vida dels veïns i veïnes d’aquestes comarques, ajudant a fixar població i evitant el despoblament.
Les polítiques de muntanya engloben diverses línies de subvencions adreçades a la millora de la mobilitat, i l’any passat van sumar prop de 9 milions d’euros, el triple que habitualment. En concret, el 2022 aquesta línia de millora i manteniment de camins de la xarxa veïnal i rural va passar d’estar dotada amb 2,5 milions a 6 milions d’euros.
Les comarques de muntanya es caracteritzen per tenir molts quilòmetres de vials municipals, amb uns costos de manteniment elevats per raons orogràfiques i climàtiques, i uns pressupostos municipals insuficients per l’escàs volum de població. En aquest context, fa anys que els consells comarcals i els ajuntaments cooperen en la gestió de la xarxa de camins municipals i, sovint, aquests deleguen part de les tasques a realitzar en els consells, que disposen de més mitjans tècnics i materials.
Per aquests motius, a l’empara de la Llei d’alta muntanya, la Generalitat ha mantingut sempre una política de suport als ens locals en la seva tasca d’adequació de la xarxa de camins i ha potenciat el paper dels consells comarcals com a mancomunitat tècnica de serveis i ens de cooperació.
En el cas de les subvencions per a la millora i manteniment de camins de la xarxa veïnal i rural de titularitat municipal, l’import màxim que es pot concedir a cada consell comarcal es determina en funció de la longitud de la seva xarxa. La comarca que rep una dotació més elevada és l’Alt Urgell, amb 866.400 euros, seguida del Pallars Jussà (759.480) i el Solsonès (767.040). Berguedà 616.200 euros. D’altra banda, l’Alta Ribagorça percebrà un màxim de 399.840 euros; l’Aran, 383.280; 489.120 a la Cerdanya; la Garrotxa, 544.920; el Pallars Sobirà, 648.600; i finalment, 525.120 es destinaran al Ripollès.
TORNA L’ENCESA DE TORRES, TALAIES I TALAIOTS DE LA MEDITERRÀNIA.
Vint-i-sis poblacions i trenta tres torres i/o fortificacions de Catalunya, Aragó i València se sumen a la iniciativa d’encesa de torres a la Mediterrània pels drets humans l’any 2023 coordinats per l’Institut Ramon Muntaner.
L’Institut Ramon Muntaner (IRMU) en cooperació amb diverses entitats i corporacions municipals i amb el suport del Fons Català de Cooperació, el Consell Comarcal del Maresme, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, el Museu Marítim de Barcelona, i el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona participarà en el projecte l’Encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans impulsat des de Mallorca i en què participen diferents països de l’arc mediterrani. L’Institut Ramon Muntaner és una fundació que compta en el seu patronat amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Federació d’Ateneus de Catalunya.
Enguany, la iniciativa, organitzada pel Consell Insular de Mallorca, l’IES Marratxí i Amnistia Internacional, incrementa el nombre de torres que participen en l’Encesa, passant de 9 el 2022 a 33 el 2023. Participaran les poblacions catalanes de Cadaqués, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar, Castelldefels, Sant Just Desvern, Santa Susanna, Vila-rodona, Falset, Batea, Lleida, Isona, La Terreta, Àger, Santa Oliva, Campredó, Amposta, La Ràpita i Alcanar; a la Ribagorça aragonesa, la població d’Areny de Noguera i Benavarri; i al País Valencià, els municipis de Monòver, Petrer, Teulada, Dénia, Pedreguer i Vila-real.
L’acte, que tindrà lloc de forma simultània el proper dissabte 14 de gener, recrea la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d’autodefensa i que ara amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d’acollida que mostren el camí.
L’objectiu és doble: per una banda, sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. I per l’altra, reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.
Des de la darrera encesa de torres, talaies i talaiots ara fa un any, almenys 1988 persones han perdut la vida en la travessia d’aquest mar que s’ha convertit en la fosa mortal d’Europa.
La jornada presenta la següent estructura: des de les torres seleccionades a les 12.45 hores té lloc la lectura del manifest escrit enguany per Amnistia Internacional, a les 13.00 hores es produeix l’encesa de fum, i l’acte de matí acaba, en alguns casos, amb la cantada del Viatge a Ítaca de Lluís Llach. A la tarda, es retorna a les torres a les 18.00 hores per llegir de nou el Manifest i a les 18.30 hores encendre les bengales de foc.
Les torres de guaita són estructures normalment aïllades situades en un lloc alt i de bona visibilitat per poder vigilar el mar i poder avisar de qualsevol sospita d’amenaça. La majoria d’elles són construïdes entre els segles XIV i XVI.
Trobem centenars de torres de guaita que formen part avui del patrimoni històric en el conjunt dels territoris de parla catalana. La seva conservació és molt desigual: algunes han estat estudiades i hi ha generat publicacions i s’han convertit en un atractiu turístic afegit, unes poques fins i tot han estat restaurades, però la immensa majoria encara han de treure a la llum mitjançant la investigació històrica, les mil històries que guarden esperant a ser descobertes.
Llistat de torres coordinades per l’IRMU que participen a l’Encesa:
- Torre de les Creus (Cadaqués)
- Torre de Can Valls (Sant Vicenç de Montalt)
- Torre d’en Nadal (Vilassar de Mar)
- Torre de Can Roca de Baix (Castelldefels)
- Torre Barona (Castelldefels)
- Torre de Ca la Goma (Castelldefels)
- La Penya del Moro (Sant Just Desvern)
- Torre de la Masia de Can Ratés (Santa Susanna)
- Castell de Vila-rodona (Vila-rodona)
- Castell de Falset (Falset)
- Castell d’Algars (Batea)
- Tossal de Moradilla (Lleida)
- Castell de Gardeny (Lleida)
- Castell del Rei (Turó Seu Vella) (Lleida)
- Torre del castell de Llordà (Isona)
- Castell d’Areny (Areny de Noguera)
- Castell d’Orrit (La Terreta – Tremp)
- Castell de Benavarri (Benavarri)
- Col·legiata de Sant Pere d’Àger (Àger)
- Castell de Santa Oliva (Santa Oliva)
- La Casa del Prat (Campredó)
- Torre de Font de Quinto (Campredó)
- Torre de la Carrova (Amposta)
- Torre de la Guardiola (La Ràpita)
- Torres del Moro (La Ràpita)
- Torre del Carrer Nou (Alcanar)
- Castell de Moraira (Teulada)
- Castell de Monòver (Monòver)
- Castellet de Xinosa (Monòver)
- Castell de Petrer (Petrer)
- Castell de Dénia (Dènia)
- Els Molinets (Pedreguer)
- Torre Vigia del Camí de Sant Jordi (Vila-real)
TRIEN LA RIBAGORÇA PER GRAVAR “LO QUE QUEDA DE TI”, PRIMER LLARGMETRATGE DE LA DIRECTORA GALA GRACIA.
Una jove pianista que viu a Nova York preparant el primer concert com solista a la ciutat americana, ha de tornar sobtadament al seu poble, al Pirineu, perquè el seu pare ha mort.
Aquest és el punt de partida de “Lo que queda de ti”, primer llargmetratge de la directora Gala Gracia, també autora del guió.
GALA GRACIA
El seu últim curt “El color de la set” ha rebut més de vint premis, entre els quals destaca el premi del jurat en la 38a edició del “Festival du Film Court de Villeurbanne” (Lió, França). També ha guanyat els premis a la millor direcció, producció i fotografia als VII premis “Simón” del cine Aragonès.
Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Complutense de Madrid. Postgraduada en direcció i guió de cine per la Universitat de Kingston de Londres. Autora del curt “Naranjas y medias” guanyador del premi “Las Rozas Joven” a la millor creació audiovisual. També va dirigir “the goodbye kiss/potxó de comiat” reconegut en festivals LGTB de tot el món.
El guió va ser seleccionat a la dissetena edició del Curs de desenvolupament de projectes cinematogràfics del programa Ibermedia l’any 2019.
BUSQUEN PERSONATGES SECUNCADARIS I FIGURANTS.
S’ha obert convocatòria per triar personatges secundaris. El dia 4 de gener es farà el càsting a Benavarri.
ELS CAMINS DE LA TERRETA
Comença l’hivern i, com cada any, els camins de la Terreta es tornen intransitables.
Masies que porten més d’un mes incomunicades (com cada hivern)
El fred i les primeres pluges ha deixat aïllades part de les masies més baixes de Sapeira.
Masies habitades, sí, habitades per families amb nenes i nens.
Aquesta és la resposta de l’ajuntament de Tremp a les peticions de millora dels camins d’accés:
“La gran quantitat de camins i pistes de titularitat municipal i el reduït pressupost fan del tot impossible tenir en les condicions mínimes aquell que no accedeixen a nuclis de població”
“L’Ajuntament no pot assumir directament les despeses que ens demaneu (arranjament de camins) fruit de la vostra decisió o de la que qualsevol persona que pren una decisió similar”
(extracte de la resposta de l’ajuntament de Tremp a la petició d’arranjament d’una pista que dona accés a una masia habitada)
L’Ajuntament de Tremp es desentén de les peticions dels veïns. “No hi ha diners”, millor dit, no hi ha diners per les pistes de la Terreta.
Dos dels regidors de l’Ajuntament de Tremp són també diputats al Parlament de Catalunya. To i això, la problemàtica de les pistes de la Terrera no ha arribat a cap institució superior (diputació, Generalitat de Catalunya).
L’encarregat dels camins i pistes de la diputació de Lleida Marc Baró en una entrevista a NdT el 8 de juny de 2020 va declarar: “La diputació farà un inventari dels camins municipals per poder tenir mes acotades les possibles subvencions a donar als ajuntaments”.
A 6 mesos de les eleccions municipals i, per tant, de relleu a l’administració supramunicipal , el més calent és a l’aigüera.
Poden fer més les administracions? Sense dubte, SI.
A Areny de Noguera, capital de la Terreta,que administrativament depenent d’Aragó, tenen tantes pistes o més que l’Ajuntament de Tremp a la Terreta. Aquest any han fet una nova pista fins Iscles, millores a les masies de Sobrecastell, Berganui i altres llogarets. Els camins i les pistes d’Areny estan en unes condicions de ser transitades tot l’any.
Des de Notícies de la Terreta continuarem denunciant l’atemptat pels habitants d’aquestes masies la incomunicació que suposa tenir els accessos tallats gran part de l’hivern.
“Comunicaré al servei de Policia Local i de Protecció civil la vostra situació perquè us informin en casos de situacions d’avís d’emergències que us puguin afectar i recordeu que en cas d’emergència el número de telèfon és el 112
Atentament
Maria Pilar Cases Lopetegui
Alcadessa.
450 000 EUROS PER ESTABILITZAR ELS TALUSSOS DE LA 230 A LA ZONA DE L’ESLLAVISSADA
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) destinarà prop de mig milió d’euros a obres de “restabliment de la circulació, consolidació i estabilització dels talussos” de la N 230, propers a la zona on el passat dia 13 de desembre es va produir l’esllavissada.
Per poder donar cobertura a les actuacions, s’ha ordenat la declaració d’emergència. Aquesta declaració accelera les actuacions de reconstrucció i reparació de les carreteres estatals afectades per fortes precipitacions.
EL GOVERN UNIFICA ELS CRITERIS URBANÍSTICS PER INSTAL.LACIONS DE PLAQUES SOLARS FOTOVOLTAIQUES.
NOTA DE PREMSA del departament de Territori. Dimarts, 20 de desembre de 2022
Les zones prioritàries seran els espais degradats; els entorns d’infraestructures i de zones industrials; les instal·lacions d’autoconsum; els espais compatibles amb l’agricultura i antics espais de conreu abandonats.
Les instal·lacions en zones no prioritàries tindran una superfície màxima de 30 hectàrees, o 15 en llocs amb impacte visual, i sempre hauran de preservar els elements essencials de l’entorn.
La Comissió de Territori de Catalunya ha aprovat un document que unifica els criteris urbanístics i paisatgístics que han de guiar la implantació de plantes solars fotovoltaiques en sòl no urbanitzable. La voluntat és que serveixi d’orientació tant per als ajuntaments quan han de modificar el seu planejament municipal per acollir alguna d’aquestes instal·lacions com per a les comissions territorials d’urbanisme quan han d’examinar els corresponents projectes.
Actualment, ens trobem en un context d’emergència climàtica i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) proposa assolir un consum d’energia renovable mínim del 27% l’any 2030, i un consum d’electricitat procedent de fonts renovables de com a mínim el 50% del total.
Per assolir aquestes fites, l’energia solar fotovoltaica hauria de contribuir en 6.000 MW, dels quals el 60% de la producció s’hauria de situar en sòl no urbanitzable, el que equival a 7.200 hectàrees. Actualment, s’estan tramitant sol·licituds d’implantació d’instal·lacions fotovoltaiques amb una superfície total de 2.511 hectàrees i una producció prevista de 1.465 MW.
Zones prioritàries i zones no aptes
Els ajuntaments hauran d’identificar les zones prioritàries per acollir plantes solars, així com les zones no aptes. Aquestes últimes són, bàsicament, terrenys amb pendent i terrenys afectats per alguna legislació sectorial concreta (transports, aviació, riscos químics…).
Les zones prioritàries seran els espais transformats i/o degradats, com activitats extractives o dipòsits de residus; els entorns d’infraestructures, de zones industrials i les pròximes a subestacions d’evacuació; les instal·lacions d’autoconsum; els espais compatibles amb l’agricultura i la ramaderia; antics espais de conreu abandonats, i sòls qualificats com a serveis tècnics pel planejament municipal.
Qualsevol tipus d’espai diferent a aquestes dues categories es considerarà zona apta però subjecta a limitacions.
Integració paisatgística
Els criteris aprovats avui per la Comissió incideixen en els criteris d’integració paisatgística que hauran de respectar els projectes concrets de cada planta. Cal recordar que es tracta sempre d’instal·lacions amb un ús temporal, que s’han de desmantellar quan expiri el termini, deixant els terrenys en el seu estat original. Per tant, les intervencions en el territori han de ser les mínimes possibles.
Així, les instal·lacions hauran de respectar els elements bàsics del territori que conformen la seva matriu biofísica, com ara l’estructura de les parcel·les agrícoles, els marges i talussos, la xarxa viària i de camins, els cursos d’aigua, l’arbrat d’interès, el relleu i les connexions ecològiques.
Les plantes que es construeixin en zones prioritàries no tindran limitacions de superfície, però les que s’implantin fora d’aquestes zones no podran superar les 30 hectàrees amb caràcter general, o les 15 ha si tenen un grau d’exposició visual elevat. Les instal·lacions que excedeixin aquests límits s’hauran de dividir, deixant almenys 500 metres lliures de distància entre les fraccions que, en qualsevol cas, també hauran de respectar la matriu biofísica de l’entorn.
Els criteris aprovats avui fixen una sèrie de distàncies mínimes entre plantes solars i elements com parcel·les agrícoles, zones residencials, masies o camins. També obliguen a deixar un espai lliure de transició entre la planta solar i el seu entorn, i a prioritzar els elements fàcilment desmuntables en la construcció.
Garantia de restitució dels terrenys
Els promotors d’una planta solar estan obligats a restituir els terrenys al seu estat original en finalitzar l’activitat, motiu pel qual han de constituir una garantia econòmica proporcional al cost del desmantellament. L’import d’aquesta garantia el fixa la Comissió territorial d’urbanisme que correspongui quan aprova el Projecte d’Actuació Específica (PAE) i, fins ara, hi havia certa diversitat en les quanties.
Ara, s’estableix com a valor unitari per al desmantellament d’una planta solar fotovoltaica uns 20 euros/kW de potencia pic instal·lada.
L’ESTAT VOL MILLORAR LA N-230
Aquesta informació, afegida l’arribada de l’A-14 Alfarràs i el 2+1 fins Sopeira, fa que, almenys en l’estadi de “propostes”, les millores a l’N-230 tornin a l’actualitat.
Vint-i-quatre hores després de l’accident que es va cobrar dues víctimes just a pocs kilòmetres d’on hi va haver una esllavissada fa quinze dies, l’estat comunica els detalls d’aquesta obra.
3 ALTERNATIVES
Alternativa 1 (368,7 milions d’euros): 39.206 metres de longitud, dels que un 19,75 % discorren en túnel i un 7,76 % en viaducte.
Alternativa 2 (296,7 milions d’euros): 40.205 metres de longitud, dels que un 14,18 % discorren en túnel i un 7,13 % en viaducte.
Alternativa 3 (375,8 milions d’euros, alternativa preseleccionada i que incorpora part de les al·legacions recollides en l’anterior tràmit d’informació pública): 39.237 metres de longitud, dels que un 19,60 % discorren en túnel i un 5,75 % en viaducte.
ACCIDENT A LA N-230
DIARI SEGRE 4 DE FEBRER DE 2023
21 desembre- 2022
ACCIDENT MORTAL A LA N-230
Aquest cop ha estat al terme municipal de Sopeira.
Dos veïns de Les van morir ahir 20 de desembre, en un accident de tràfic. El xoc frontal d’un camió i un cotxe va provocar dos morts i dos ferits greus.
El conductor de l’automòbil i una acompanyant, van perdre la vida a conseqüència del xoc frontal entre un vehicle i un camió. L’accident s’ha produït al punt quilomètric 116,5 de la carretera N-230, que uneix Lleida amb Vielha.
El sinistre s’ha registrat poc després de les quatre de la tarda.
El diari Segre, en l’edició de paper, ho porta en portada
MARIA BARBAL, FINALISTA AL SISÈ PREMI ÒMNIUM A LA MILLOR NOVELA DE L’ANY.
Va néixer a Tremp, capital del Pallars Jussà, comarca lleidatana, a final de l’any 1949. Ella mateixa explica: “Sóc una dona. Nascuda a Tremp, i per tant, trempolina. He viscut la infantesa i primera joventut al Pallars. Centenars de dies al Jussà i uns centenars d’hores al Sobirà.” Considera un privilegi, quan era infant, haver pogut jugar al carrer en llibertat, el contacte amb el treball de la pagesia i la natura…
L’escriptora Pallaresa, amb l’obra “Al llac”, juntament amb “Ràbia” de Sebastià Alzamora, i “Les altures” de Sebastià Portell, opten a guanyar la sisena edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any,
El premi per l’obra guanyadora: 20.000 euros per a l’autor i 5.000 més per a promoció.
De la preselecció de deu obres publicades entre el novembre del 2021 i l’octubre del 2022, un jurat independent, format per Oriol Izquierdo, Marta Pessarrodona, Xavier Pla, Neus Real i Marta Segarra, n’ha triat les tres finalistes.
“Les obres d’Alzamora, Barbal i Portell evidencien la immensa potència i la gran riquesa de la literatura i la cultura catalanes.
L’obra guanyadora es donarà a conèixer el pròxim 26 de gener de 2023.
La valoració del jurat
Al llac, de Maria Barbal (Columna, 160 pàgines):
“Al llac de Maria Barbal és una novel·la fractal en què l’aigua, seguint els mots de Virginia Woolf que l’encapçalen, fa flotar i posa a navegar no tan sols els pensaments sinó sobretot les tèrboles relacions d’un grup d’amics sota la mirada d’una adolescent a punt d’entrar en la vida adulta. El llac es converteix en la metàfora de la felicitat perduda, però, alhora, cadascuna de les pedres llançades a les seves aigües fa tremolar fins a l’infinit una superficie que no tan sols és de felicitat i harmonia”.
L’obra Ràbia, de Sebastià Alzamora (Proa, 200 pàgines):
“Sebastià Alzamora, amb la novel·la Ràbia, aconsegueix el rar prodigi, en escassament mes de dues-centes pàgines, i amb un ventall de temes de tanta actualitat com la violència de gènere, per exemple, o tant presents encara com la Guerra Civil espanyola, per fer-nos veure la BANALITAT DEL MAL que, en el seu cas, concentra en la gossa del protagonista, un ex escriptor”.
Les altures, de Sebastià Portell (Empúries, 280 pàgines):
“Sebastià Portell recupera a Les altures una figura artística catalana no prou reconeguda, l’escultor Ismael Smith, amb una biografia novel·lada original i audaciosa que oculta més del que mostra. Amb un ampli joc tant de veus com de mirades, l’autor reconstrueix la identitat d’un artista, amb totes les seves tensions, que és també un autoretrat personal i col·lectiu on tothom s’hi pot veure reflectit”.
Sisena edició de Premi Òmnium Millor Novel·la de l’Any
El Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any va néixer l’any 2017. D’aquesta manera, l’entitat donava vida a un nou guardó amb la voluntat i ambició d’igualar-se a altres premis similars de la literatura mundial, com el Premi Goncourt francès i l’anglès Booker, i amb l’objectiu de fer prevaldre les obres en llengua catalana, fomentar-ne la traducció i revitalitzant el sector. El guanyador de la primera edició va ser Raül Garrigasait, amb l’obra Els estranys, i Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols, va endur-se el premi en l’edició 2018. L’esperit del temps, de Martí Domínguez, va ser la novel·la guanyadora del 2019, i el 2020 el guardó va ser per a Boulder, d’Eva Baltasar. El 2021, la novel·la guanyadora va ser Junil a les terres dels bàrbars de Joan-Lluís Lluís.
(informació facilitada per òmnium)
