Informes desfavorables frenen plantes solars flotants del Segarra-Garrigues

La Generalitat demana informació de l’impacte paisatgístic o un estudi d’alternatives

Almenys dos informes desfavorables d’organismes de la Generalitat frenen la instal·lació de les plantes solars flotants que ASG, l’empresa que construeix i gestiona el Segarra-Garrigues, projecta a les basses artificials de regadiu a Alfés i Alcanó. Es tracta de documents preceptius d’Urbanisme i de Medi Natural sobre els dos projectes en els quals s’especifica que cal esmenar aspectes com la falta d’un estudi d’alternatives d’emplaçament de la planta o bé un informe sobre la integració paisatgística. Els departaments de la Generalitat requereixen també que les instal·lacions han d’estar perimetrades per tanques, sense tenir en compte que els embassaments de reg d’ASG en aquesta zona ja estan tancats.

La prova pilot que es va posar en marxa el 2018 a Cervià de les Garrigues ha donat molt bons resultats

La intenció de l’adjudicatària del canal era que les plantes s’estrenessin aquesta pròxima campanya de reg amb l’objectiu d’abaratir la factura de l’aigua, que s’ha disparat en els dos últims anys a causa del cost energètic. Els treballs per a la instal·lació de les plaques poden tenir una durada de tres mesos, però els tràmits impediran amb tota probabilitat que siguin durant aquesta campanya. Davant dels informes negatius, les basses han rebut documents favorables de Cultura, d’Obres i de Boscos de la Generalitat.La bassa d’Alfés tindrà 6.262 estructures flotants i 3.500 mòduls fotovoltaics, amb una inversió de dos milions, i la d’Alcanó, 2.269 estructures i 1.248 mòduls, amb 900.000 euros d’inversió.

iNFORMACIO DE HELENA CULLERÉ Cap de Comarques diari Segre

Les plaques solars col·locades sobre basses obtenen més rendiment perquè l’aigua evita que s’escalfin i, alhora, redueixen l’evaporació (Cedida per Aigües del Segarra-Garrigues)

Jaume Morron Gerent de la Associació Eòlica de Catalunya (EolicCat) i director de dialEc-Comunicació per a la Sostenibilitat, coautor amb Ramon Tremosa del llibre Energia Sobirana: com Catalunya pot ser autosuficient en energia renovable(Pòrtic Edicions). explica al seu blog que aquests sistemes de fotovoltaica flotant estan molt consolidats i fa un repas de les instal.lacions més grans. En canvi a Catalunya estem a les les beceroles. Diu Morron que “el darrer que ens cal és que, en plena sequera i i en emergència energètica i climàtica –declarada formalment pel Govern de Catalunya el 14 de maig de 2019, aviat farà cinc anys!— els funcionaris públics creïn problemes i no aportin solucions”. 

PARCS

Planta solar fotovoltaica d’Alqueva, a Portel i Moura, Portugal

Planta solar fotovoltaica al Canal de Provença

El juliol de 2022 EDP inaugurà la central solar fotovoltaica flotant d’Alqueva

La planta solar fotovoltaica flotant d’Alqueva és avui la planta solar flotant més gran d’Europa sobre embassament.

Amb uns 12 mil panells fotovoltaics i una capacitat de producció anual de 7,5 GWh, abasteix a unes 1.500 famílies de la regió de Portel i Moura.

Alqueva s’ha convertit així en una mena de laboratori viu, en permetre provar la complementarietat entre les tecnologies de producció d’energies renovables despatxables (hidroelèctrica) i no despatxables (fotovoltaica), així com tecnologies d’emmagatzematge d’energia a llarg termini (bombeig) i de curta durada (bateria). 

Amb una potència d’1 MW i una capacitat d’emmagatzematge d’uns 2 MWh, la bateria utilitza tecnologia d’ions de liti, que ja s’utilitza àmpliament en el sector elèctric mundial. El sistema de bombeig permet aprofitar les energies eòlica i solar, en períodes de menor consum, per bombejar aigua de l’embassament i, d’aquesta manera, reutilitzar-la per produir nova energia hidroelèctrica.

La Société du Canal de Provence (SCP) i el proveïdor d’energia Sergies, han signat un acord de col·laboració per finançar, construir i operar conjuntament quatre sistemes fotovoltaics amb una capacitat combinada de 12 MW al Canal de Provença, un sistema de canals que serveix aigua 110 municipis de les regions del sud de França de Bouches-du-Rhône i el Var, incloses grans ciutats com Aix-en-Provence, Marsella i Toulon.

Es preveu que aquests sistemes solars ocupin una superfície total de canal amb una longitud de 5.420 metres i generin un total de 19 GWh anuals. Estaran ubicats als municipis de Venelles, Rians i Signes.

L’SCP decidirà la superfície a ocupar per les instal·lacions, de fer els estudis de sòl i d’ancoratge. Sergies, que va ser seleccionada a finals de 2021, després d’un procés de licitació, gestionarà el desplegament de les instal·lacions fotovoltaiques i els equips elèctrics associats.

L’elecció del disseny específic del projecte es farà tenint en compte la integració paisatgística i l’equilibri tècnic i econòmic de les instal·lacions fotovoltaiques.

Les dues empreses han creat una societat vehicular per desenvolupar el projecte. 

El canal de la Provença té el potencial d’acollir uns 40 MW de capacitat fotovoltaica. El 2016 es va construir un primer prototip de 36 kW sobre un tram del canal a la població de Rians. L’objectiu principal era estudiar els efectes de l’aigua en la refrigeració de les plaques fotovoltaiques i l’impacte d’aquest procés en l’eficiència de producció d’electricitat.

Planta solar fotovoltaica flotant en un embassament dels Alps

Flotant en construcció als Illots Blandin, Alt Marne, França

El juny de 2023 el grup EDF inaugurà la central solar flotant de Lazer, la primera instal·lació d’aquest tipus construida a França per la filial EDF Renewables, i la primera que combina la generació d’energia solar fotovoltaica i hidroelèctrica en el mateix emplaçament. 

Instal·lada a l’embassament de la central hidràulica de la presa de Lazer, operada per EDF, la nova instal·lació duplica la capacitat del lloc per a la generació d’electricitat renovable.

La central solar flotant de Lazer consta de més de 50.000 plaques solars, amb una capacitat instal·lada total de 20 MWp i cobreix amb electricitat neta i renovable la demanda elèctrica de 12.500 persones.

La central d’energia solar complementa l’energia hidràulica, especialment durant els mesos d’estiu, en continuar subministrant electricitat quan l’aigua de l’embassament de Lazer s’utilitza principalment per al reg de cultius. Els sistemes d’ancoratge i flotació de la instal·lació permeten adaptar-se a les variacions del nivell de l’aigua de l’embassament, sense impacte en el seu funcionament.

Proposat l’any 2017, el projecte fou seleccionat com a candidat guanyador a la convocatòria de propostes de la Comissió de Regulació de l’Energia (Commission de la Régulation de l’Energie) francesa el 2018. El 2021 es va iniciar amb èxit una campanya de finançament participatiu que va permetre a la població local invertir un total de 179.000 €. 

La construcció de la pròpia central solar començà l’any 2021, amb la realització d’estudis geotècnics i la col·locació dels ancoratges. A continuació, els panells fotovoltaics es van muntar sobre els seus flotadors, es van llançar a l’aigua en grups (coneguts com “illots”) i es van remolcar amb vaixell fins a la seva ubicació final. 

La planta d’energia solar flotant té una vida útil programada d’uns 30 anys.

Q ENERGY construeix el parc solar fotovoltaic flotant “Les Îlots Blandin” al nord-oest de França. Gràcies a un disseny millorat, la capacitat de la planta s’ha incrementat dels 66 MW inicials als 74,3 MW, convertint-se en la planta solar flotant més gran d’Europa fins ara.

L’energia generada vindrà de diverses illes repartides en 127 hectàrees d’antigues graveres que es va deixar d’utilitzar l’any 2020. 134.649 mòduls solars es col·loquen sobre flotadors per formar sis illes ancorades als marges o al fons de les fosses inundades. La instal·lació cobrirà la demanda elèctrica 37.000 habitants amb electricitat neta i renovable i evitarà l’emissió d’unes 18.000 tones de CO2 cada any. La posada en funcionament provisional es preveu per al primer trimestre de 2025. 

La planta solar fotovoltaica flotant més gran és a Àustria

Planta solar fotovoltaica flotant al Canal de Isabel II, Madrid

ECOwind, una filial de BayWa re, juntament amb el proveïdor d’energia austríac EVN, construí una planta fotovoltaica flotant de 24,5 MWp a Grafenwörth, Baixa Àustria.

La planta fotovoltaica flotant, la més gran d’Àustria i Europa Central, continua la transformació de masses d’aigua no utilitzades en generadors d’energia neta.

El sistema fotovoltaic flotant de Grafenwörth, d’aproximadament 14 hectàrees, s’ha construït a la superfície de l’aigua en una antiga fossa de sorra i grava en dos llacs. Produeix 26,700 GWh/any d’electricitat neta i renovable i cobreix la demanda elèctrica de 7.500 llars austríaques tipus.

Incloent el projecte de Grafenwörth, BayWa re ha instal·lat un total de 15 projectes fotovoltaics flotants amb més de 230 MW a tot el món.

Podeu trobar més informació sobre el projecte i la tecnologia que hi ha darrere en aquest vídeo de la construcció de la planta fotovoltaica flotant de Grafenwörth.

A final del 2023 la Comunitat de Madrid estrenà la primera instal·lació fotovoltaica flotant per a la producció d’energia neta i renovable amb un equipament situat al dipòsit inferior de la minicentral hidroelèctrica del Canal d’Isabel II a Torrelaguna.

El complex ha habilitat un total de 3.770 mòduls fotovoltaics a una superfície de 11.680 m2 amb una inversió de 2,1 milions d’euros. 

La planta compta amb una potència pic de 1.696 kW, de manera que anualment podrà produir l’equivalent al consum de 1.300 llars. Des de fa més d’un segle a Torrelaguna es genera energia hidroelèctrica pels 150 metres de desnivell del canal transversal. Actualment, i gràcies a la maquinària renovada, se segueix produint aquesta font neta a què ara se suma l’aportació dels panells solars.

La planta flotant forma part del Pla Solar del Canal d’Isabel II per a la posada en marxa de 34 noves plantes solars fotovoltaiques en infraestructures de la companyia pública amb finançament de fons europeus, amb una inversió total de 55 milions d’euros. D’aquestes, 26 ja estan en execució.

La producció s’usarà, majoritàriament, in situ i els excedents puntuals podran ser abocats a la xarxa elèctrica augmentant la seva aportació al mix energètic.

L’objectiu de Canal d’Isabel II és ser autosuficient energèticament d’aquí a sis anys a partir de fonts renovables o d’alta eficiència pròpies. El 2022 ja va generar un total de 275,2 GWh d’electricitat, més del 50% del consum anual. Això va impedir l’emissió de gairebé 40.000 tones de CO2, a les quals cal sumar 60.000 més evitades mitjançant la compra d’energia 100% neta.

A Catalunya s’ha instal·lat almenys una planta solar fotovoltaica flotant

La que a començaments de l’any passat muntà Sud Renovables a Atens, una empresa biotecnològica que impulsa la transició cap a una agricultura sostenible utilitzant microorganismes per optimitzar la gestió del sòl, a la Riera de Gaià, Tarragonès. 

Amb 105,6 kWp de potència instal·lada i una generació anual de 139,9 MWh, és la primera planta fotovoltaica flotant de Catalunya i està formada per 195 planells solars col·locats sobre una bassa de recollida d’aigua pluvial de 1.745 metres quadrats. La instal·lació estalvia un 30% del cost anual de l’energia. Sud Renovables ja està treballant en la instal·lació d’una nova planta a l’Alt Penedès.