JORGE AZCON. SARAGOSSÀ PER ALS QUATRE COSTATS.
Va néixer el 21 de novembre de 1973 a Saragossa, on es va criar i es va formar, més concretament als barris del coso i del centre històric.
Formació acadèmica
Va estudiar en els col·legis de Teresianes del Pilar i Juan de Lanuza, a Saragossa. Més tard es va llicenciar en Dret i va fer un màster en urbanisme per la Universitat de Saragossa.
Trajectòria política
Durant l’etapa del govern de José Atarés va ser regidor de Joventut i Personal entre 2000 i 2003. Des de 2003 fins a 2007, va estar en l’oposició.
En 2011 va tornar a la política municipal després de treballar en una empresa privada .
Des de 2015 va ser portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Saragossa i va estar en l’oposició fins al 15 de juny de 2019, quan va ser investit alcalde de Saragossa.
OPINIÓ: LA MIRADA DES DE “ZARAGON”.
Azcon no ha inventat res de nou. El primer president del PP d’Aragó, Santiago Lanzuela ( 1995-1999) ja va marcar el camí per uniformar i unificar la comunitat. La segona presidenta de la formació de dretes, Lluisa Fernanda Rudi (2011-2015) es va treure de la màniga el LAPAO i el LAPAPYP. Ara Azcon ignora el català a Aragó.
Una nova fornada de joves alcaldes socialistes ribagorçans arribats el 1983 van arrancar una nova etapa d’apropament als veïns catalans. Mateixa llengua i mateixes necessitats sanitàries, de serveis, de cultura. Una història conjunta i projectes de futur comuns.
José Moreno a Sopeira, Quim Pallarés a Areny de Noguera i Manolo Jaraiz a Benavarri van liderar la lluita per aconseguir comarca pròpia mancomunada amb l’Alta Ribagorça. (info peu de pàgina)
No ho van assolir i el juny del 2002 el BOE donava vida a la nova comarca “Ribagorza” que agrupava les tres valls, la de l’Esera, Isàvena i Ribagorça.
Aquesta renúncia va portar la dimissió de l’alcalde d’Areny de Noguera Quim Pallarés, i va ser l’inici d’una sèrie de renúncies de les quals ara, Azcon, en vol escriure un capítol més
La Universitat de Saragossa rectifica el Govern d’Aragó: A la Franja es parla català
El president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, va assegurar el passat 31 de gener que a la Franja de Ponent “no es parla català”, “els habitants de Fraga parlen fragatí”, va afegir. Davant d’aquest greu qüestionament contra la unitat del català, el professorat de la Universitat de Saragossa han impulsat un manifest en el qual es posicionen al costat de la ciència i el rigor i desmenteixen la falsedat d’Azcón, segons publica el digital ‘AraInfo’.
Al text, obert a la signatura de més docents, recorden que el català a la Franja té el reconeixement i l’interès de la romanística internacional des de fa moltes dècades. És matèria docent a la Universitat de Saragossa, és present als graus en Filologia Hispànica, Estudis Clàssics i Estudis Anglesos, i manté una àrea pròpia al Departament de Lingüística i Literatures Hispàniques.
Recorden que tant la llengua catalana com l’aragonesa són objecte d’estudi “des de la seva perspectiva lingüística, històrica com social, i els resultats són motiu de publicació de monografies i articles acadèmics a revistes d’alt impacte internacional”. A més, ambdós idiomes “formen part de la vida quotidiana de la Universitat de Saragossa, com a llengües de la plataforma virtual de gestió de la docència (Moodle), cursos d’estiu, publicacions de l’editorial Premsas de la Universitat de Saragossa”.
Els plans lingüicides del Govern d’Azcón, sustentats per PP i Vox, contemplen que el català i l’aragonès deixaran d’estar reconegudes com a llengües pròpies a la llei de patrimoni cultural d’Aragó, la supressió de totes les ajudes a la promoció i ensenyament dels dos idiomes dels pressupostos del 2024 i el control i asfixia econòmica de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa.
Per tot plegat, els signants del manifest consideren que la política lingüística de l’executiu aragonès atempta contra la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per l’Estat espanyol,” ja que el seu Comitè d’Experts ha explicitat en diferents ocasions, la darrera aquest mateix any, la necessitat de supervisar i vetllar pel compliment de les obligacions adquirides per les autoritats espanyoles, mitjançant el reconeixement i la protecció del català i l’aragonès a Aragó”.
Per acabar, els professors demanen participar dels plans polítics en matèria lingüística, que es respecti l’autonomia i les competències de l’Acadèmia de la Llengua i que es reconegui també la investigació sobre la diversitat lingüística pròpia feta per la Universitat de Saragossa.
Declaración de profesores de la Universidad de Zaragoza ante la afirmación de que en Aragón “no se habla catalán”
Como profesores e investigadores de la Universidad de Zaragoza nos vemos obligados a posicionarnos ante la afirmación del presidente del Gobierno de Aragón, Jorge Azcón, a manifestando que en Aragón “no se habla catalán”. Según estas declaraciones “la gente que vive en Fraga habla fragatino”, ya que las “modalidades lingüísticas propias” van “desde el cheso hasta el fragatino”. Además, informaciones anteriores expresan la intención del Gobierno de Aragón de intervenir en la independencia de la Academia Aragonesa de la Lengua, creada por la Ley 3/2013 como institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, y en cuya conformación participaron el Gobierno de Aragón, las Cortes de Aragón y la Universidad de Zaragoza.
El catalán en Aragón recibe reconocimiento e interés por parte de la romanística internacional desde hace muchas décadas. Es materia docente en la Universidad de Zaragoza, está presente en los grados en Filología Hispánica, Estudios Clásicos y Estudios Ingleses, y mantiene un área propia en el Departamento de Lingüística y Literaturas Hispánicas. Respecto a la lengua aragonesa, para los Grados de Magisterio en Educación Infantil y en Educación Primaria se oferta una mención en lengua aragonesa y esta Universidad pública ofrece el Diploma de Especialización en Filología Aragonesa y una asignatura de Iniciación a la lengua aragonesa.
Además, diferentes investigadores de la Universidad de Zaragoza participan en diversos proyectos financiados a nivel estatal, que tienen entre su objeto de estudio tanto el catalán como el aragonés en Aragón, ya sea desde su perspectiva lingüística, histórica como social, y los resultados son motivo de publicación de monografías y artículos académicos en revistas de alto impacto internacional.
El aragonés y el catalán son parte de la vida cotidiana de la Universidad de Zaragoza, como lenguas de la plataforma virtual de gestión de la docencia (Moodle), motivo de cursos de verano, publicaciones de la editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza, etc.
Como docentes e investigadoras, consideramos que las afirmaciones de representantes públicos anteriormente mencionadas vulneran la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, ratificada por el Estado español, ya que su Comité de Expertos ha explicitado en diferentes ocasiones, la última este mismo año, la necesidad de supervisar y velar por el cumplimiento de las obligaciones adquiridas por las autoridades españolas, mediante el reconocimiento y la protección del catalán y el aragonés en Aragón.
Por todo ello exigimos el reconocimiento de la investigación desarrollada en Aragón sobre la diversidad lingüística propia, que se tenga en cuenta a la Universidad de Zaragoza en el desarrollo de políticas públicas que atañen a esta realidad, y a la Academia Aragonesa de la Lengua en el ámbito de su competencia, respetando su autonomía como institución y la independencia académica de sus miembros.
