Article d’opinió
El govern d’Aragó PP-VOX té la intenció, abans de l’estiu, d’eliminar el reconeixement exprés de l’aragonès i el català recollit en la Llei de Patrimoni Cultural. Aquesta Llei, en l’article 4 determina que l’aragonès i el català d’Aragó, en els quals estan incloses les seves variants dialectals, són llengües i modalitats lingüístiques pròpies. Com es recordarà aquesta redacció va ser introduïda en 2016 mitjançant una esmena de CHA a la Llei d’acompanyament als pressupostos.
Cançó repetida, sempre la mateixa cançó. Ja cansa. Això suposarà tornar al model que va impulsar el Govern PP-PAR en 2013. Va ser l’època en la qual es van popularitzar els acrònims LAPAO I LAPAPIP, per a no reconèixer el català i l’aragonès. Insisteixo, ja cansa aquesta cançó.
Vaig ser el primer alcalde de qui coneixem com la Franja a manifestar-me en contra d’aquesta aberració de LAPAO, així mateix la Corporació Municipal que presidia i la població de Alcampell, del qual he estat vint anys alcalde, van aprovar una resolució que declarava la llengua catalana com a pròpia de la localitat, i així segueix en l’actualitat, en la qual és emprada tant en l’àmbit oral com escrit: retolació de carrers, senyalitzacions, veu pública, cartells de festejos i, pel seu lloc, la llengua habitual en els plens municipals.
Cal recordar també que va haver-hi un temps en què els membres del PAR lliterà apostaven per la cooficialitat del català a la Comarca de la Llitera, en concret, van presentar una moció en l’extinta Mancomunitat de la Llitera en aquest sentit. Era a primers d’abril de 1996, ho recordo bé. Aquesta moció va tirar endavant per 21 vots a favor de 25 membres que érem del ple. És a dir, que segons aquesta moció que no ha estat derogada, ara com ara el català continua sent cooficial a la Comarca de la Llitera.
No ens ve de nou aquest atac a la nostra llengua. Aquest menyscapte, aquest menyspreu. Les dretes d’Aragó mai han destacat pel seu suport a la cultura en general i, en particular tenen una profunda aversió a la llengua catalana i per extensió a tot el que porti el qualificatiu de català. És una malvolença atàvica que busca culpar de tots els mals haguts i per haver a Catalunya i els catalans. Només faltava ja, que en la coneguda Franja, es parlés la llengua de tan pèrfids veïns, això mai, abans preferirien denominar-la “ostrogot”.
Sé que no serviria de res remetre’ls al fet que revisaran la història, al fet que consultessin als filòlegs i lingüistes de provada solvència, aquestes dretes decimonòniques es basten i se sobren per a determinar i sentenciar què és el que es parla en les nostres terres. Però els recordo que la seva llengua castellana també procedeix d’una altra terra que no és Aragó i ningú qüestiona ni la seva validesa, ni el seu nom.
Els puc assegurar que, encara que s’inventin noms per a denominar el nostre català, encara que ens ignoren i menyspreïn, no ens faran callar i continuarem fent honor als nostres ancestres que ens van deixar aquest llegat tan preuat, ho transmetrem als nostres descendents perquè són les nostres arrels i ningú mai ha de renunciar a elles.
Fa més de nou-cents anys que els nostres repobladors ens van portar la seva llengua, igual que als aragonesos que parlen castellà els van deixar la seva els recentment arriba dos de Castella i ningú qüestiona ni el seu nom, ni la seva legitimitat.
Tenen encara l’oportunitat de deixar les coses com estan, no els recomano el nou ridícul que protagonitzarien si tornen al LAPAO-LAPAPIP, que va suposar una mofa nacional i internacional.
Per cert, no necessitem parlar com en Barcelona, amb la nostra variant dialectal tenim més que suficient per a comunicar-nos amb els qui compartim una llengua comuna.
