El diumenge divuit de febrer, a l’església de Sant Martí d’Areny es va retre homentatge als dos bisbes de la Seu dUrgell i coprínceps d’Andorra, Pau Duran i Josep Baptista Desbach, on reposen les seues tombes.
La nova esglèsia de Sant Martí d’Areny, edificada entre 1717 i 1730, fou la que va acullir de nou les restes del dos bisbes que van ser baixades de l’esglèsia del castell el 7 de novembre de 1754. La nau central de l’esglèsia barroca conté altres tombes de families nobles de la vila com els Sancerni i Thomas entre d’altres. destacant la tomba de Joseph Omulryan y Maria Rourera, pares de Ignacio Omulryan Rourera que al 1815 era el ministre del Consell de la Cambra d’ Indies (1815-1820) retartat en dos pintures de Goya i va rebre la Gran Creu d’Isabel la Catòlica al 1831.
Finalment, als peus de la nau central figuren les restes de Ramon Sabater, natural de Cornudella i darrer abat del monestir pre-mostratent de Santa Maria de Bellpuig de lees Avellanes, a prop de Balaguer mort a finals de 1835, uns mesos abans de la dissolució del monestir.
L’historiador d’Areny i membre del CERIb, Carles Barrull, va exposar en la xerrada “Història i urbanisme d’Areny” els fets històrics i els canvis a la vila, Les tombes dels bisbes urgellencs del segle XVII, van ser traslladades fa 270 anys de la necròpolis de l’antiga capella de Sant Martí del castell d’Areny, citat ja l’any 823 al Cartoral de Santa Maria d’Alaó, el 7 de novembre de l’any 1754, a la nau central de l’actual temple de Sant Martí, que és una església del segle XVIII.
Barrull va destacar la importància dels comtats de Pallars i de Ribagorça, del pagus d’Orrit i les seues vicissituds, va recordar l’existència de les muralles, l’ampliació del nucli antic de la població,així com la pertinença d’Areny al Bisbat de Roda fins al 1140 i al d’Urgell fins al 1956. D’ací que Pau Duran, natural d’Esparraguera i que va estudiar a la Universitat d’Osca, va viatjar a Roma, va ser amic de Sant Josep de Calassanç, es va convertir en bisbe de la Seu d’Urgell des de 1635 fins 1651 i es va acabar refugiant a Areny, perquè eren partidaris de Felip IV de Castella com ell, on va morir fa 373 anys a causa de la pesta. Joan Baptista Desbach era fill de Pollença (Mallorca), va ser bisbe de la Seu d’Urgell des del 1682 fins 1688, va morir a Purroi de la Solana, uns km més avall d’Areny, i va ser traslladat i enterrat a Sant Martí d’Areny com el seu company urgellenc.
Andreu Vázquez, director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs va referir-se al Bisbat d’Urgell, la història i la llengua comuna amb Areny.
Carlos Sampériz, diputat de Cultura de la Diputació d’Osca, va afirmar que els problemes de la Ribagorça no són diferents dels que hi ha a altres poblacions oscenses i que cal disfrutar de l’atractiu del paisatge ribagorçà.
que va celebrar una missa en acabar els parlaments.
Els participants van visitar el Museu dels Dinosaures d’ Areny i el Centre d’Interpretació de la Ribagorça, dos llocs que demostren el patrimoni que té la terra ribagorçana. Així mateix la commemoració va servir per reforçar els vincles entre Andorra i Areny, ja que la ministra de Cultura, Mònica Bonell, va comentar a l’alcaldessa, Mireia Codina, que a l’estiu un grup de Patrimoni andorrà visitaria la vila per tal de preservar les tombes dels bisbes urgellencs i coprínceps d’Andorra,
Els organitzadors dels actes, també van convidar als participants a un dinar del país, van ser el Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Ajuntament d’Areny i l’Associació Cultural i Rural de Consumidors d’Areny i amb el suport de la Comarca de Ribagorça i l’Institut d’Estudis Altoaragonesos de la Diputació d’Osca.
Glòria Francino Pinasa
Fotos: Glòria Francino, Carles Barrull i Carles Pascual.
Areny, Sopeira, 19-20 de febrer de 2024
