Glòria Francino Pinasa
Les últimes afirmacions del President del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, respecte a no considerar com a pròpies d’Aragó les llengües aragonesa i catalana ha sigut un gerro d’aigua freda per als que les tenim com a llengües maternes. Per això convidaria als polítics i gent que nega estes llengües de moltes comarques de les tres províncies aragoneses a visitar les poblacions on les poden sentir parlar, raonar, enragonar i xarrar.
Tot va començar el 21 de gener de 1984 a una reunió a les Bordes, on set alcaldes de l’Alta Ribagorça Aragonesa: Areny, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Sopeira van escriure un comunicat, al qual l’endemà s’hi van afegir Benavarri i Tolba, reivindicant el dret com a catalanoparlants per fer-lo arribar a les autoritats aragoneses. Aquest acord va ser l’inici del que fa quaranta anys, l’1 de febrer del 1984, es va signar com la Declaració de Mequinensa al seu castell per part dels alcaldes d’Areny, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, la Codonyera i Valljunquera i del Conseller de Cultura de la Diputació General d’Aragó, Josep Bada.
Aquest document tenia i té com a objectiu principal dignificar la llengua parlada a les comarques més orientals d’Aragó, això vol dir el català en les seues diverses variants d’una zona fronterera, com passa igual entre altres llengües en contacte. Un altre gran objectiu era deixar d’anomenar-la amb un nom despectiu. I per suposat, un objectiu primordial: l’ensenyament de la llengua materna als centres educatius. D’esta manera es va aconseguir aprendre català com a matèria optativa als pobles de la Franja que ho van demanar el curs 1985-86.
Així mateix, es van incentivar activitats educatives i culturals, publicacions a l’entorn de la llengua i la literatura, recollida de literatura popular, premis, creacions d’associacions i altres projectes. A l’Alta Ribagorça es va crear la Mancomunitat entre pobles de Catalunya i d’Aragó en temes educatius, sanitaris, de bombers, es van realitzar molts actes per a celebrar el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana l’any 1986… Faltava encara molt camí per recórrer i establir una normalització lingüística i una llei de Llengües a Aragó, però hi havia coratge i sobretot molta il·lusió.
L’any 2013 van aparèixer unes dificultats des del món polític que canviaven la denominació científica de les llengües aragonesa i catalana parlades a Aragó. I va haver una segona trobada per part dels alcaldes i representants culturals a l’Ajuntament de Mequinensa, coordinat per l’aleshores alcaldessa Magda Godia.
Què dirien en escoltar aquests despropòsits sobre les llengües pròpies de la comunitat aragonesa, ara al 2024, molts dels que ens han deixat durant aquests anys? Penso en la mateixa Magda Godia, plena de vitalitat i ganes de lluitar aquell 2013, penso en l’alcalde de Montanui, Navidad Cereza, que va marxar ben jove i era un gran emprenedor, penso en l’alcalde de Fraga, Francesc Beltrán, que va dimitir pel rebuig social que hi va haver a Fraga davant l’arribada de molts immigrants i ningú aportava solucions, i què diria el professor fragatí, Josep Galan, investigador i divulgador d’activitats culturals a l’entorn de la llengua catalana de la capital del Baix Cinca i tants d’altres?
Què dirien els eminents membres, ja desapareguts, de les institucions lingüístiques com els de la Real Acadèmia Espanyola, els de l’Institut d’Estudis Catalans, els de l’Institut d’Estudis Altoaragonesos…, gent amb coneixement científic de l’estudi de les llengües? Me’n venen a la memòria uns quants, penso en Joan Coromines, cansat de trescar per la geografia aragonesa, escoltant parlants de llengua catalana. Per sort l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua ja ha contestat als polítics de manera científica, igual que altres referents de l’àmbit lingüístic, literari i cultural.
Ben mirat, els habitants de les comarques catalanoparlants d’Aragó no som tants, respecte a la totalitat de castellanoparlants. I vet astí que no podem canviar segons el què, però sí mantinre vives les nostres llengües pròpies.
El dia 24 de febrer del 2024 hi tornarem a ser a Mequinensa!
ARTICLE D’OPINIÓ publicat a “Temps de franja” el 19 de febrer de 2024
