Aragó es converteix en la primera comunitat a fer un pas enrere i derogar la seva pròpia Llei de Memòria, vigent des de 2018, amb els vots del PP, Vox i el PAR.
La Llei de Memòria Democràtica d’Aragó derogada per les Corts d’Aragó
Llei de Memòria Democràtica aprovada el 08/11/2018
El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el dissabte 9 de març la derogació de la llei, aprovada el 15 de febrer per les Corts d’Aragó.
Amb els vots favorables del PP del Par i de Vox la Llei de Memòria Democràtica d’Aragó quedava derogada i es suprimia el cens de memòria, les declaracions de rutes democràtiques, inventaris, el Centre de Recerca de la Memòria, les subvencions i les ajudes econòmiques.
Una derogació que forma part de l’acord de Govern a Aragó entre PP i Vox i que així ho van anunciar els seus portaveus parlamentaris el passat 20N, en coincidència amb l’aniversari de la mort del dictador.
El preàmbul de la nova llei justifica aquesta supressió en què la llei anterior era una norma amb una “visió partidista de la història” “les Administracions han de garantir als ciutadans els mitjans i el lliure accés a les fonts perquè, amb plena llibertat, s’analitzi el passat històric sense rebre consigna, censura o cap condicionament”.
“En la referida llei (de Memòria Democràtica d’Aragó) es recull, entre altres, la idealització extrema de la Segona República, pretenent enllaçar aquest període convuls de la nostra història amb el model de democràcia actual”, assenyala el text aprovat per PP i Vox. Incideix en què la norma autonòmica “oblidava i excloïa del seu àmbit d’aplicació altres períodes, com el període de la Segona República (1931-1936)”, quan “és notori que la violència política exercida mereixia la seva inclusió”.
Es suprimeixen el Cens de memòria democràtica d’Aragó, les rutes de memòria democràtica d’Aragó, l’inventari de llocs i rutes democràtiques d’Aragó, i el Centre de Recerca de la memòria democràtica d’Aragó.
La base de dades genètica prevista en l’article 16.1 de la llei es remetrà, amb el consentiment dels interessats, al Banc estatal d’ADN de Víctimes de la Guerra i la Dictadura previst en la llei estatal de Memòria Democràtica.
També se suprimeix el Registre d’entitats de memòria democràtica d’Aragó, el portal web institucional sobre això i totes les actuacions en l’àmbit educatiu que seran substituïdes per matèries sobre la història d’Aragó i la rellevància de la Declaració Universal dels Drets Humans en la Constitució espanyola per als aragonesos.
En un altre punt, s’assenyala que es deroguen les subvencions i ajudes econòmiques d’Aragó que “quedaran subjectes a la justificació corresponent conforme al que s’estableix en les corresponents convocatòries i bases reguladores”.
“La Llei de memòria democràtica d’Aragó, imposa un relat oficial… La memòria és una cosa subjectiva i personal i no ha de ser objecte de desenvolupament legislatiu”, puntualitza la nova llei que demà entra en vigor.
CINC ANYS DE LLEI DE MEMÒRIA HISTÒRICA
A finals del 2021Aragó havia excavat en una vintena de fosses de la guerra civil en 13 localitats.
Hi havia censades 392 rases amb restes de víctimes / Patrimoni Cultural disposava de 200.000 € per a exhumacions.
L’Associació Mariano Castillo per a la recuperació de la Memòria Democràtica de Belchite iniciava a la tardor del 21 la recerca de restes de centenars de persones assassinades pels revoltats en els primeres setmanes després del cop militar de 1936.
Les primeres excavacions van permetre descobrir dues fosses amb població civil assassinada durant la Guerra Civil, una d’elles de grans dimensions, en la qual van apareixer 15 cossos i que podria albergar-ne fins a 150.
