Vint-i-sis poblacions i trenta tres torres i/o fortificacions de Catalunya, Aragó i València se sumen a la iniciativa d’encesa de torres a la Mediterrània pels drets humans l’any 2023 coordinats per l’Institut Ramon Muntaner.

 L’Institut Ramon Muntaner (IRMU) en cooperació amb diverses entitats i corporacions municipals i amb el suport del Fons Català de Cooperació, el Consell Comarcal del Maresme, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, el Museu Marítim de Barcelona, i el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona participarà en el projecte l’Encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans impulsat des de Mallorca i en què participen diferents països de l’arc mediterrani. L’Institut Ramon Muntaner és una fundació que compta en el seu patronat amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Federació d’Ateneus de Catalunya.

Enguany, la iniciativa, organitzada pel Consell Insular de Mallorca, l’IES Marratxí i Amnistia Internacional, incrementa el nombre de torres que participen en l’Encesa, passant de 9 el 2022 a 33 el 2023. Participaran les poblacions catalanes de Cadaqués, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar, Castelldefels, Sant Just Desvern, Santa Susanna, Vila-rodona, Falset, Batea, Lleida, Isona, La Terreta, Àger, Santa Oliva, Campredó, Amposta, La Ràpita i Alcanar; a la Ribagorça aragonesa, la població d’Areny de Noguera i Benavarri; i al País Valencià, els municipis de MonòverPetrerTeuladaDénia, Pedreguer i Vila-real.

L’acte, que tindrà lloc de forma simultània el proper dissabte 14 de gener, recrea la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d’autodefensa i que ara amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d’acollida que mostren el camí.

L’objectiu és doble: per una banda, sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. I per l’altra, reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.

Des de la darrera encesa de torres, talaies i talaiots ara fa un any, almenys 1988 persones han perdut la vida en la travessia d’aquest mar que s’ha convertit en la fosa mortal d’Europa.

La jornada presenta la següent estructura: des de les torres seleccionades a les 12.45 hores té lloc la lectura del manifest escrit enguany per Amnistia Internacional, a les 13.00 hores es produeix l’encesa de fum, i l’acte de matí acaba, en alguns casos, amb la cantada del Viatge a Ítaca de Lluís Llach. A la tarda, es retorna a les torres a les 18.00 hores per llegir de nou el Manifest i a les 18.30 hores encendre les bengales de foc.

Les torres de guaita són estructures normalment aïllades situades en un lloc alt i de bona visibilitat per poder vigilar el mar i poder avisar de qualsevol sospita d’amenaça. La majoria d’elles són construïdes entre els segles XIV i XVI.

Trobem centenars de torres de guaita que formen part avui del patrimoni històric en el conjunt dels territoris de parla catalana.  La seva conservació és molt desigual: algunes han estat estudiades i hi ha generat publicacions i s’han convertit en un atractiu turístic afegit, unes poques fins i tot han estat restaurades, però la immensa majoria encara han de treure a la llum mitjançant la investigació històrica, les mil històries que guarden esperant a ser descobertes.

Llistat de torres coordinades per l’IRMU que participen a l’Encesa:

  • Torre de les Creus (Cadaqués)
  • Torre de Can Valls (Sant Vicenç de Montalt)
  • Torre d’en Nadal (Vilassar de Mar)
  • Torre de Can Roca de Baix  (Castelldefels)
  • Torre Barona (Castelldefels)
  • Torre de Ca la Goma (Castelldefels)
  • La Penya del Moro (Sant Just Desvern)
  • Torre de la Masia de Can Ratés (Santa Susanna)
  • Castell de Vila-rodona (Vila-rodona)
  • Castell de Falset (Falset)
  • Castell d’Algars (Batea)
  • Tossal de Moradilla (Lleida)
  • Castell de Gardeny (Lleida)
  • Castell del Rei (Turó Seu Vella) (Lleida)
  • Torre del castell de Llordà (Isona)
  • Castell d’Areny (Areny de Noguera)
  • Castell d’Orrit (La Terreta – Tremp)
  • Castell de Benavarri (Benavarri)
  • Col·legiata de Sant Pere d’Àger (Àger)
  • Castell de Santa Oliva (Santa Oliva)
  • La Casa del Prat (Campredó) 
  • Torre de Font de Quinto (Campredó)
  • Torre de la Carrova  (Amposta)
  • Torre de la Guardiola (La Ràpita)
  • Torres del Moro (La Ràpita)
  • Torre del Carrer Nou (Alcanar)
  • Castell de Moraira (Teulada)
  • Castell de Monòver (Monòver)
  • Castellet de Xinosa (Monòver)
  • Castell de Petrer (Petrer)
  • Castell de Dénia (Dènia)
  • Els Molinets (Pedreguer) 
  • Torre Vigia del Camí de Sant Jordi (Vila-real)
L’any passat Areny de Noguera i la Terreta es van afegir a la acció ’Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània”.