ARENY DE NOGUERA I ORRIT PARTICIPEN EN L’ENCESA DE TORRES, TALAIES I TALAIOTS

Areny de Noguera i la Terreta se sumen, per primer cop, a la acció ’Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània”.

Un cant pels drets humans’, una acció coordinada a Catalunya per l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, i que s’estén per diferents territoris de la Mediterrània (Catalunya, País Valencià, illes Balears, Marroc, Tunísia i el Líban).

L’acció consisteix en una encesa de pots de fum i bengales des de torres i talaiots costaners, a més de la lectura d’un manifest, com a acte simbòlic de reivindicació dels drets humans.

Aquest gest neix del projecte d’encesa de talaies que es realitza a Mallorca des del 2017 i que té com a finalitat dotar de continuïtat i visibilitat a l’estel d’un manifest humanitari.

MANIFEST: QUE LES CANÇONS SIGUIN COM FLAMES.


Voldria cantar en nom d’aquelles dones que moren en mans dels seus torturadors i en el seu dolor no troben ningú que les defensi.
“Tu cercaves una flor i vares trobar un fruit.
Cercaves una font i vares trobar un riu.
Volies una dona i trobares una persona…
i et sents desenganyat!”
(Edith Södergran)

Voldria cantar en nom de tantes persones que moren ofegades en el mar, que s’ha convertit en un cementiri marí. I per aquells que arrisquen la seva vida per ajudar-los, davant la vergonyosa posició
dels governs europeus.
“Importa tenir les mans ben obertes,
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa”
(Joana Raspall)

Voldria cantar en nom dels que varen morir durant la repressió franquista, defensant la terra. Pels que lluitaren contra la dictadura i els que lluiten contra els qui volen continuar oprimint el poble, la seva llengua i cultura catalanes, i els drets humans.
“Què volen aquesta gent que truquen de matinada?”

Que les cançons siguin com les flames de les alimares i il·luminin els camins per terra, mar i aire, fent de la nostra vida un cant a la llibertat i el coratge. Que no s’apaguin mai i ens ajudin a trobar els camins per la pau.

“Massa sang hi ha en les venes, per donar-la al sol i a l’aire,
massa vida hi ha en la terra per les vinyes i els sembrats,
que el glatir de melangia i la plàcida enyorança no s’han fet pels pins indòmits ni pels vents descabellats!
Que els pins volen terra lliure i els vents criden: llibertat!”
(Fragment de “Salve” de Miquel de Palol – Ramon Muntaner)

Voldria cantar en nom de la nostra Serra de Tramuntana perquè la deixin viure en pau, i pels que l’ajuden cuidant els seus boscos, els seus animals i el mar.

Voldria cantar pels metges, cuidadors i científics que lluiten per ajudar en contra d’aquesta pandèmia.
Cantar pels que entenen que si no cuidem el planeta no deixaran de venir els desastres.

Fragment de la Sibil·la:
“Gran foc del cel davallarà
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit
perdent son natural delit.
El sol perdrà la claretat,
mostrant-se fosc i alterat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor”

Cantant la Sibil·la interpreto els seus missatges i les seves profecies: a mida que ajudem a malmetre la natura i tots els seus éssers vius tenim més a prop el final de la terra.

Gener de 2022
Maria del Mar Bonet.

RELATED ARTICLES
- Anuncia't aquí -Publicitat - Anuncia't aquí

El més popular

Comentaris recents