L’activitat pastoral ha donat forma a les comunitats rurals d’una part important del nostre país, no només en àrees de muntanya. Els canvis que avui s’esdevenen a nivell planetari s’han fet notar molt directament en aquesta activitat, que en poques dècades ha passat a ser molt secundària, quasi residual, en alguns indrets on havia estat fonamental. La liquidació de sectors tradicionals com aquest discorre en paral·lel amb una veritable crisi en la relació amb el medi i amb els propis precedents culturals. El coneixement de l’entorn, que es transmetia i s’incrementava a partir d’unes activitats que hi anaven imbricades, desapareix o canvia profundament, fins i tot allà on l’economia tradicional perviu. Per tant, no només som davant un fenomen que es fa sentir en el vessant econòmic, sinó també, o sobretot, en el cultural, en la percepció del medi i en l’autopercepció, i en els recursos expressius que s’hi relacionen.

Dia 2 setembre, divendres

Matí: Sortida sobre arqueologia pastoral, amb guiatge d’Ermengol Gassiot.

Tarda: xarrades

  • Ramon Sistac: Dominis lingüístics i trànsit transhumant
  • Xavier Macià: Visió del pastoralisme en l’obra poètica d’Anton Navarro
  • Eloi Saula: Els pastors escaladors del Turbó
  • Ignasi Ros: El pastoralisme en l’obra de Violant i Simorra

Dia 3 setembre, dissabte

Matí: Sortida a la vall de Barrabés, amb guiatge per determinar.

Tarda: xarrades

  • Frederic Fillat: Paisatge de muntanya i pràctiques pastorals
  • Carlos Fernández: El cultiu de cereals en alçada en el context pastoral
  • Laia Batalla: Coneixements pastorals d’ahir i avui, des de l’experiència de l’Escola de Pastors
  • Raquel Serrat: La incorporació de les dones en el relleu generacional
  • Iolanda Ferran: Polítiques agroramaderes en una visió de conjunt

Les xarrades es faran al Centre de Fauna del Pont de Suert, ctra N-230, 126. Per qualsevol informació o dubte,  jordi.suils@udl.cat.

Un dels nostres punts de partida és aquest darrer, el de la geolingüística i les formes de parlar (i pensar) sobre l’entorn. Això ens permet de connectar aproximacions molt diferents que, al capdavall, resulten en maneres de mirar-se el món i de veure’ns-hi a nosaltres mateixos. Un altre aspecte de la nostra aproximació té a veure amb les noves activitats que es despleguen en l’entorn natural (el muntanyisme, l’excursionisme, el coneixement pluridisciplinar del medi) o amb formes actualitzades del que sempre s’ha fet. Ens intessa, en aquest sentit, explorar vies d’incorporació dels coneixements i les pràctiques tradicionals a altres demandes d’avui.

Amb aquest breu curs, volem tractar una part de tot el ventall temàtic: les dades sorprenents que ens aporta l’arqueologia, la interpretació pastoral del paisatge, les implicacions de la pràctica transhumant en el mapa lingüístic, la literaturització del pastoralisme (com ara en l’obra d’Anton Navarro), la transmissió del coneixement pastoral cap a la pràctica del muntanyisme, la tasca etnogràfica (com ara la de Violant i Simorra), el paisatge de muntanya com a resultat de les pràctiques ramaderes, els cultius en alçada en relació amb aquelles pràctiques, l’actualització del coneixement pastoral en l’ensenyament planificat, i les perspectives de futur en termes de viabilitat econòmica.

Una part dels coneixements la tractarem sobre el terreny, amb dos sortides matinals, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i a la vall de Barravés. Una altra part la tractarem en sessions de tarda, en forma de diverses xarrades acompanyades de col·loqui.