(article d’opinió)

Quan el ministre Marlaska va cessar, el passat dilluns, per pèrdua de confiança, el coronel de la guàrdia civil Diego Perez de los Cobos, com a màxim responsable de la guàrdia civil a la comunitat de Madrid, s’iniciava una crisi que es va agreujar amb la dimissió, dimarts, del general de Laurentino Ceña com a director adjunt operatiu.
Si no n’hi havia prou, un dia després, dimecres, el general de divisió, Fernando Santafé, cridat a ser el relleu natural de Ceña i cap de comandament operacional de la guardia civil també era destituït.

Aquest terratrèmol dins de la guàrdia civil s’ha vist reforçat per la pressió de la dreta i l’extrema dreta. Dimecres la portaveu del PP Cayetana Alvarez de Toledo va acusar el vicepresident del govern Pablo Iglesias de ser “fill de terrorista”.

EL REI ENTRA EN ESCENA

Dijous el Rei Felip, en una reunió amb “joves talents”, es fotografia amb un pin a la solapa de la jaqueta.

Aquest pin, de forma ambigua, però que es pot interpretar com un tricorni de la benemèrita, ha estat agafat ràpidament per “l’Associació professional de la guardia civil” per agrair-li el detall: “Gracias Señor. A la orden de VE”.

Aquesta aclucada d’ull del monarca ha aixecat tota classe d’interpretacions. Han estat molts els que han recriminat al Borbó el seu posicionament en aquest conflicte.

Avui, divendres, des de la Zarzuela han aclarit els fets: “El pin que el Rey Felipe VI llevaba este jueves y que ha vuelto a usar hoy en la solapa de la chaqueta era el botón de la condecoración de la Orden de Carlos III”

La Real y Distinguida Orden Española de Carlos III (anteriormente Real y Muy Distinguida Orden de Carlos III)

Tots contents?… tots tristos?… De quin costat està la corona en aquest conflicte… Preguntes que queden a l’aire.

No és el primer cop de la monarquia juga a l’ambigüitat davant d’una escalada de tensió.

L’intent de cop d’estat del 23 de febrer del 1981 el rei Joan Carles I va  fer un exercici similar al que ha fet Felip VI.

Segons expliquen els historiadors, el rei “campechano” hauria fet entreveure que donava suport a un cop d’estat.

El general Armada i altres militats colpistes es van sentir apuntalats per la corona i van ordenar al tinent coronel Antonio Tejero, comandant un grup de guàrdies civils armats, ocupar el congrés de diputats.

Quan el rei Joan Carles va copsar que no tenia els suports necessaris, va recular i va deixar despullats als colpistes.

En aquella ocasió no va ser una nota de premsa de la Zarzuela sinó una declaració institucional per la tele.

El cop no va tirar endavant tot i que l’estat autonòmic va rebre un fort cop.

El rei va guanyar, com hauria guanyat si el cop hagués tirat endavant.

No serà que Felip ha fet el mateix? S’ha posat del costat dels colpistes (lluint el seu pin i enviat el missatge “estic amb vosaltres”). Quan ha vist que perdia força el pols entre el govern i la guardià civil, ha reculat… i ha tornat a guanyar.

La monarquia sempre guanya!