Per presumptes irregularitats en projectes renovables
La Unitat Central Operativa de Medi Ambient (UCOMA) de la Guàrdia Civil ha detingut sis persones per la seva presumpta implicació en irregularitats vinculades a la tramitació de projectes d’energies renovables a la província de Terol. Entre els arrestats hi ha el propietari de Forestalia, Fernando Samper Rivas.
També han estat detinguts Eugenio Jesús Domínguez Collado, exsubdirector general d’Avaluació Ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco), la seva esposa, un notari de Madrid i els germans Eduardo i Roberto Pérez Águeda, en qualitat de representants i apoderats d’empreses del sector renovable vinculades a la família Samper i a Forestalia.
Als implicats se’ls atribueixen presumptes delictes de prevaricació ambiental, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal.
A més, s’investiga un possible delicte de suborn relacionat amb Domínguez com a servidor públic. El cas està en mans del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Terol, que ha decretat el secret de sumari.
SOTA SOSPITA LA TRAMITACIÓ AMBIENTAL
Els investigadors analitzen si durant la concessió de llicències per instal·lar parcs eòlics i plantes fotovoltaiques a Terol es van manipular declaracions d’impacte ambiental per facilitar l’obtenció dels permisos.
En aquest context, la Guàrdia Civil ha practicat dos registres en menys de tres mesos relacionats amb projectes impulsats per Forestalia, inclòs el denominat Clúster del Maestrazgo.
FORESTALIA, REFERENT PER RENOVABLES
Forestalia, que es va presentar com un referent en la nova era de les energies renovables a Espanya i amb aspiracions estratègiques en la revolució digital europea, ha passat dels molins de vent a les granges de dades. El grup, fundat per l’empresari saragossà Fernando Samper Rivas, va ser descrit fa anys com a «visionari» per preveure la rendibilitat de les renovables sense subvencions. En aquesta ocasió, va buscat aprofitar la seva fortalesa energètica en un sector d’alt consum elèctric. No obstant això, la Guàrdia Civil ha realitzat dos registres en menys de tres mesos, l’últim relacionat amb un dels seus projectes emblemàtics: el controvertit parc de renovables denominat Clúster del Maestrazgo. Aquest projecte, promogut fa anys per l’empresa, ja no és a les seves mans i acumula diverses denúncies de col·lectius ecologistes, polítics i socials pel seu impacte i la seva tramitació.
EL CLÚSTER DEL MAESTRAT, PROJECTE CLAU AL CENTRE DE LA POLÈMICA
El Clúster del Maestrazgo aspirava a ser el major parc eòlic d’Espanya, amb una capacitat instal·lada de 744 megavats (MW) que permetria generar aproximadament 2.000 gigavatios hora (GWh) anuals, equivalent al consum de 555.000 llars.
Actualment, el projecte està en mans de Copenhagen Infrastructure Partners (CIP), l’empresa constructora, aquest projecte permetrà»substituir fonts més contaminants, evitar l’emissió de 270.000 tones de CO₂ a l’any i reduir les importacions de gas, permetent un estalvi a l’Estat de 58 milions d’euros». Aquestes condicions acostaran Espanya als objectius marcats en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) per a 2030, orientats a la neutralitat climàtica.
IMPACTE ECONÒMIC I OPOSICIÓ SOCIAL
Amb una inversió de 1.100 milions d’euros. Segons dades de l’empresa, es preveu la creació de 3.900 llocs de treball en la zona. Els municipis es beneficiaran directament a través d’impostos derivats de la instal·lació, amb ingressos estimats de 147 milions d’euros. Destaca el cas de Mosqueruela, un municipi de poc més de 500 habitants que rebria 61,84 milions d’euros.
El projecte Catalina produirà hidrogen i amoníac verd a gran escala
Tanmateix, la iniciativa ha acumulat denúncies de col·lectius ecologistes, polítics i socials per l’impacte paisatgístic i ambiental, així com per la seva tramitació administrativa.
CIP també promou altres projectes a la zona, com el parc eòlic de Monegros (487 MW) i un electrolitzador de 500 MW a Andorra.
ANTECEDENTS A CATALUNYA: LA MAT AL PALLARS
Més enllà de Terol, Forestalia va impulsar a Catalunya una línia de molt alta tensió (MAT) que havia de travessar el Pallars Jussà per evacuar energia generada en altres territoris. El projecte va generar una forta oposició institucional i veïnal, amb informes ambientals desfavorables i modificacions posteriors del traçat, incloent trams soterrats.
EL PROJECTE DE FORESTÀLIA PER PORTAR ELECTRICITAT D’ARAGÓ A CATALUNYA QUEDA ATURAT.
El macroprojecte de Forestalia per transportar energia renovable d’Aragó a Catalunya mitjançant cinc grans corredors elèctrics de 220 i 400 kV ha quedat, de moment, en via morta.
Entre febrer de 2021 i març de 2022, l’empresa va sol·licitar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) l’autorització administrativa prèvia i la declaració d’impacte ambiental per a diversos parcs eòlics i solars, majoritàriament a Aragó.
L’energia s’havia d’evacuar a través de quatre corredors de línies de molt alta tensió fins a subestacions de Red Eléctrica de España (REE).
La complexitat ambiental i l’oposició territorial han impedit que el projecte superi les fases clau de tramitació, deixant en suspens la connexió elèctrica entre Aragó i Catalunya.
