Busquen solucions per depurar les aigües residuals en zones sense clavegueram
Pobles petits i masies continuen afrontant una problemàtica silenciosa però persistent: la gestió de les aigües residuals en entorns aïllats i sense connexió a la xarxa pública de sanejament.
La dispersió geogràfica, l’orografia complexa i els hiverns rigorosos dificulten la implantació de sistemes convencionals de depuració, fet que sovint obliga els propietaris a recórrer a fosses sèptiques tradicionals amb un rendiment limitat.
Aquest escenari genera preocupació ambiental, especialment en zones d’alta muntanya on els ecosistemes són fràgils i els cursos fluvials tenen una gran importància ecològica. L’excés de nutrients com el nitrogen i el fòsfor pot afectar la qualitat de l’aigua i la biodiversitat, mentre que el manteniment inadequat de sistemes antics pot comportar riscos de contaminació difusa.
Davant d’aquesta realitat, cada vegada més propietaris rurals estudien alternatives basades en sistemes naturals de depuració, com ara aiguamolls construïts o filtres vegetals. Aquestes solucions, de baix consum energètic i integrades al paisatge, permeten reduir la càrrega contaminant mitjançant processos biològics naturals i una filtració progressiva de l’aigua.
És en aquest context que entra en joc l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que col·labora en un projecte per analitzar l’efectivitat de nous tractaments de depuració en zones aïllades d’alta muntanya. La iniciativa estudia sistemes adaptats a entorns amb baixa densitat de població i condicions climàtiques exigents, amb l’objectiu de trobar models sostenibles i replicables en masies i petits nuclis disseminats.
Segons el plantejament del projecte, es treballa amb tecnologies naturals que milloren l’eliminació de nutrients i matèria orgànica, alhora que minimitzen el consum energètic i els costos de manteniment.
Els resultats han de permetre establir criteris tècnics per facilitar la implantació d’aquests sistemes en habitatges aïllats.
Paral·lelament, l’ACA impulsa línies d’ajut destinades a fomentar la millora del sanejament en zones no connectades a xarxes municipals.
Aquests ajuts poden cobrir part de la instal·lació de sistemes de depuració individuals o col·lectius, sempre que compleixin els requisits tècnics i ambientals establerts. L’objectiu és doble: protegir el medi natural i donar suport als residents del món rural perquè puguin adaptar-se a les exigències ambientals actuals.
El repte, però, no és només tècnic. Experts en gestió hídrica assenyalen que cal també una tasca d’assessorament i acompanyament per garantir que les instal·lacions es dimensionin correctament i funcionin de manera eficient al llarg del temps.
Amb el canvi climàtic accentuant períodes de sequera i episodis de pluja intensa, la gestió adequada de l’aigua esdevé encara més crucial. Per a moltpobles petits i masies, apostar per sistemes de depuració sostenibles ja no és només una qüestió ambiental, sinó també una inversió de futur per assegurar la viabilitat del territori rural.
RAIMAT POSA EN MARXA LA MAJOR DEPURADORA NATURAL PER GRAVETAT D’EUROPA
El celler lleidatà fa un pas més en la seva estratègia de sostenibilitat amb la creació d’aiguamolls enmig de les vinyes que purifiquen 80.000 litres d’aigua al dia
El projecte és fruit de la col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya i, a més a més de guanyar eficiència ambiental, millora la biodiversitat de l’entorn
Raimat, celler pioner en viticultura regenerativa i certificada com a B Corp aquest any, ha posat recentment en funcionament un innovador sistema de depuració d’aigua basat en processos naturals, que requereix un consum energètic mínim i no genera residus.
El projecte, que Raimat ha desenvolupat durant prop de dos anys juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), s’ha materialitzat en la creació d’uns aiguamolls de 40.000 m², els més grans d’Europa d’aquesta tipologia, situats al bell mig de les vinyes. Aquestes instal·lacions tenen capacitat per purificar 80.000 litres d’aigua al dia sense pràcticament fer servir energia, aprofitant els desnivells del terreny. S’estima que, un cop assoleixin el ple rendiment, en aproximadament un any, permetran una reducció del consum energètic d’uns 200.000 kWh, cosa que evitarà l’emissió de 65,6 tones de CO₂ a l’any, equivalent al consum diari d’uns 30.000 cotxes en circulació.
Es tracta d’un sistema d’aiguamolls de flux vertical destinat al tractament de les aigües residuals del celler, que arriben a la depuradora, a uns sis quilòmetres, a través d’una canalització. El sistema funciona mitjançant el pas de laigua per llits filtrants plantats amb uns 200 joncs, que actuen com a agents depuradors sense necessitat dutilitzar cap tipus de producte químic. A més de la provada eficiència ambiental i de l’estalvi econòmic que suposa, aquest sistema contribueix a millorar la biodiversitat de l’entorn, ja que les plantes emprades afavoreixen la creació de nous hàbitats naturals.
