Machu Picchu: l’escut digital que protegeix el llegat Inca
La ciutadella de Machu Picchu, erigida sobre el majestuós massís de la Cordillera de Vilcabamba, no només desafia la gravetat, sinó també el pas del temps. Aquest icònic exemple de l’enginyeria inca s’assenta, però, sobre una complexa xarxa de falles geològiques i roques ígnies la geomorfologia de les quals és vulnerable a fenòmens naturals com esllavissades, despreniments i fluxos de detritus.
Històricament, la vigilància d’aquest entorn d’alta muntanya ha depès d’inspeccions visuals i de mesuraments manuals que, tot i ser valuosos, resulten insuficients davant la magnitud del terreny i l’acceleració de fenòmens climàtics extrems, com les pluges torrencials o els canvis bruscos de temperatura.
Avui, però, la tecnologia ofereix noves eines per protegir aquest patrimoni universal. La combinació de xarxes de sensors de monitoratge remot i sistemes d’intel·ligència artificial està obrint la porta a una nova manera de preservar aquest enclavament històric del Perú.
Sensors i satèl·lits per vigilar la muntanya
El monitoratge científic de Machu Picchu implica diverses institucions internacionals. L’Instituto Geológico Minero y Metalúrgico (INGEMMET) lidera els treballs geològics i geofísics juntament amb la Universidad Nacional de San Antonio Abad del Cusco, en el marc del Proyecto Multinacional Andino de Geociencias (MAP:GAC), amb el suport del Geological Survey of Canada.
La primera peça d’aquest sistema tecnològic és el desplegament de xarxes de sensors intel·ligents en entorns d’alta muntanya. Aquests dispositius —coneguts com a nodes d’Internet de les Coses (IoT)— s’instal·len de manera estratègica a les vessants i a les estructures de la ciutadella.
Al llarg del santuari i del riu que l’envolta, els investigadors han col·locat desenes de sensors que funcionen com els “sentits” del monument. Alguns mesuren vibracions i moviments del sòl; d’altres registren la quantitat de pluja o les variacions del nivell del Río Aguas Calientes. També hi ha càmeres de vigilància, termòmetres i pluviòmetres connectats en una xarxa digital.
A aquest sistema terrestre s’hi suma la vigilància des de l’espai. El satèl·lit Sentinel-1 de l’Agencia Espacial Europea ofereix imatges cada sis dies que permeten detectar desplaçaments del terreny amb precisió mil·limètrica mitjançant tècniques d’interferometria radar (InSAR).
Aquesta tecnologia permet identificar moviments subtils del terreny abans que es converteixin en una amenaça real per al santuari arqueològic.
Intel·ligència artificial per anticipar riscos
Tot i la seva utilitat, aquests sistemes generen una quantitat enorme d’informació. Analitzar manualment aquest volum de dades seria pràcticament impossible.
És aquí on entra en joc la intel·ligència artificial. Mitjançant models de machine learning, els investigadors poden analitzar simultàniament múltiples variables —com precipitació, humitat del sòl o microdesplaçaments de les roques— per identificar patrons invisibles per a l’ull humà.
Aquesta tecnologia permet correlacionar, per exemple, com els períodes de pluges intenses afecten l’estabilitat de determinades vessants. També pot distingir entre oscil·lacions naturals provocades per canvis tèrmics i moviments que podrien ser precursors d’esllavissades.
La integració de dades de satèl·lit, sensors terrestres i drons obre el camí cap a un model de “lloc intel·ligent”, en què la tecnologia ajuda els especialistes en patrimoni a intervenir amb més precisió i rapidesa.
El risc dels fluxos de fang al riu Aguas Calientes
Un dels riscos més importants per a Machu Picchu són els fluxos de detritus —coneguts localment com a huaycos— que poden produir-se durant episodis de pluges intenses.
Les precipitacions a les zones altes de la muntanya poden desencadenar allaus de fang i roques que afectin les vies d’accés al santuari i posin en perill infraestructures i visitants.
Per prevenir aquests episodis, s’han instal·lat estacions meteorològiques i hidrològiques que registren dades de cabal, precipitació i estabilitat dels talussos.
Quan els sensors detecten que els nivells de saturació del sòl i el cabal del riu superen determinats llindars crítics, el sistema activa protocols d’alerta primerenca. Les proves realitzades han demostrat que és possible detectar esdeveniments perillosos amb minuts d’antelació, un temps clau per activar mesures d’evacuació o protecció.
Una tecnologia exportable a altres monuments
L’èxit d’aquest model de monitoratge podria aplicar-se a altres llocs del patrimoni mundial situats en zones geològicament complexes. Diversos jaciments arqueològics de Grècia o Itàlia, així com fortificacions històriques en vessants a Espanya, podrien beneficiar-se d’aquest tipus de tecnologia.
Un exemple proper és el projecte de monitoratge de la cinglera de Castellfollit de la Roca, a Girona, desenvolupat per l’empresa catalana ARANTEC dins d’un programa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
En paral·lel, també està emergint el concepte de “bessó digital” aplicat al patrimoni històric: models virtuals que permeten simular escenaris de risc com terratrèmols, erosió o despreniments abans que es produeixin.
Una aliança entre tecnologia i patrimoni
La combinació de sensors intel·ligents i intel·ligència artificial marca un canvi de paradigma en la conservació del patrimoni. En lloc d’actuar després del dany, els gestors poden anticipar-se als riscos i intervenir abans que es produeixi una degradació irreversible.
Els beneficis són múltiples: més seguretat per als visitants, millor planificació de les intervencions de restauració i una protecció més eficient del patrimoni històric.
En un context de canvi climàtic i fenòmens meteorològics cada vegada més extrems, iniciatives com aquesta mostren com la tecnologia pot convertir-se en una aliada clau per preservar els grans monuments del passat.
Perquè protegir Machu Picchu no és només conservar unes pedres mil·lenàries: és garantir que el llegat de la civilització inca continuï viu per a les generacions futures.
