Detectada la primera llopada amb cadells a Catalunya en més de 100 anys
Els Agents Rurals confirmen la presència de dos adults i tres cadells a cavall entre l’Alta Garrotxa i l’Alt Empordà, en un fet històric per a la biodiversitat catalana.
El retorn del llop a Catalunya: un esdeveniment històric
Per primera vegada en més d’un segle, s’ha confirmat la presència d’una llopada amb cadells nascuts a Catalunya. El cos d’Agents Rurals ha constatat l’existència de dos adults i tres cadells de llop (Canis lupus) en una extensa zona de muntanya situada entre l’Alta Garrotxa i l’Alt Empordà.
Aquest fet marca un abans i un després en la recuperació del llop a Catalunya, desaparegut com a espècie reproductora des de principis del segle XX.
Segons el Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat, el grup està sota vigilància i seguiment constant per analitzar-ne el comportament, els hàbitats i la seva interacció amb les activitats humanes del territori.
De l’extinció a espècie amenaçada en perill d’extinció
Amb el naixement dels cadells, el llop passa automàticament de ser considerat espècie extinta com a reproductora a espècie amenaçada en perill d’extinció, segons la normativa vigent.
Aquest canvi d’estatus obliga a la redacció i aprovació d’un pla de recuperació, tal com estableix la legislació europea, que es desenvoluparà en coordinació amb la Taula del Llop i els departaments de Territori, Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i Transició Ecològica.
Agents Rurals especialitzats i suport al sector ramader
El Govern de Catalunya ha anunciat mesures per adaptar-se a aquesta nova realitat ecològica. Entre les prioritats hi ha la formació especialitzada de més agents rurals, l’augment dels recursos de vigilància i el suport tècnic als ramaders afectats per la presència del llop.
En col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, s’està desenvolupant un projecte per millorar el suport a la ramaderia extensiva, i s’han reforçat els programes de prevenció de danys mitjançant la cessió de material de protecció, com vailets elèctrics, i el foment de gossos guardians de ramats.
Un seguiment que comença el 2024
El gener de 2024 es va confirmar per primer cop la presència d’un llop a la zona, identificat genèticament com una femella d’origen italià. Al maig, es va detectar un mascle i, al desembre, les càmeres de seguiment van confirmar que els dos animals formaven parella.
Durant la primavera del 2025, els Agents Rurals van observar canvis en el comportament reproductor, i aquesta tardor s’ha verificat la presència de tres cadells, consolidant així la primera llopada catalana en més de 100 anys.
El paper ecològic del llop
El retorn natural del llop a Catalunya té un impacte directe en l’equilibri ecològic dels ecosistemes. L’espècie contribueix a regular les poblacions de grans ungulats, com el senglar, el cabirol o el cérvol, que actualment causen greus afectacions en l’agricultura i la ramaderia.
El llop actua com a depredador clau i ajuda a mantenir la salut dels boscos i pastures, afavorint un equilibri natural més sostenible.
25 anys després del seu retorn natural
El retorn natural del llop a Catalunya té un impacte directe en l’equilibri ecològic dels ecosistemes. L’espècie contribueix a regular les poblacions de grans ungulats, com el senglar, el cabirol o el cérvol, que actualment causen greus afectacions en l’agricultura i la ramaderia.
El llop actua com a depredador clau i ajuda a mantenir la salut dels boscos i pastures, afavorint un equilibri natural més sostenible.
Fa exactament 25 anys que es va detectar el primer llop d’estirp italiana al Parc del Cadí-Moixeró, fet que va marcar l’inici del retorn natural d’aquesta espècie a Catalunya.
Des de llavors, diversos exemplars dispersos havien estat observats puntualment, però mai fins ara no s’havia confirmat una reproducció amb èxit.
Aquest esdeveniment confirma que les condicions ecològiques actuals —amb una abundància d’ungulats salvatges— són favorables per al seu establiment i, alhora, reforça la necessitat d’una coexistència equilibrada amb la ramaderia.
On viuen els llops que hi ha a Catalunya
Segons les últimes dades del Departament d’Acció Climàtica, tots els exemplars detectats són mascles joves, solitaris i no reproductors.
- Dos d’aquests llops es troben a l’Alt Empordà, on s’han recollit restes genètiques i imatges de fototrampeig.
- Un tercer s’ha establert al Port del Comte, al Solsonès, on també s’han registrat diversos rastres.
- El quart llop viu a l’Alta Ribagorça, una zona de muntanya que connecta naturalment amb l’Aran i el Pirineu francès.
A més, aquest 2025 s’ha detectat un cinquè llop al Collsacabra, a Osona, però encara no se sap si és un individu de pas o si hi ha decidit quedar-se. Els tècnics estan fent-ne un seguiment per comprovar-ne els moviments.
Una espècie en expansió lenta però constant
Tot i aquesta presència estable, encara no s’han trobat evidències de reproducció a Catalunya, ni s’ha identificat cap grup familiar. Els llops que hi viuen provenen principalment de la població alpina italiana, que s’ha anat expandint cap a França i el Pirineu en les darreres dècades.
L’any passat es tenia constància d’un altre llop establert al Moianès, però l’anàlisi genètica ha confirmat que hauria marxat del territori català.
El futur del llop a Catalunya
Els experts coincideixen que la recuperació del llop depèn de la convivència amb el sector ramader i de mantenir una xarxa de corredors ecològics segurs que permetin l’arribada d’exemplars nous.
El Govern català continua amb el seguiment genètic i fotogràfic de l’espècie, en col·laboració amb entitats naturalistes, per conèixer-ne millor el comportament i afavorir una reintroducció natural i sostenible.
Paraules clau SEO: llop a Catalunya, llops a Catalunya 2025, Alta Ribagorça, Alt Empordà, Port del Comte, Collsacabra, fauna salvatge Catalunya, retorn del llop, conservació del llop.
Estudis confirmen el retorn del llop a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà
Projectes científics com el LoupO, coordinat per la UAB, han detectat exemplars de llop a les comarques pirinenques, tot i que encara no s’ha confirmat una població reproductiva estable.
El llop (Canis lupus) torna a deixar empremta als Pirineus catalans.
Diversos projectes de seguiment científic han documentat la presència d’exemplars a zones de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà. Tot i que encara no hi ha proves de reproducció estable, els experts consideren que l’espècie està en procés de recolonitzar part del territori que havia desaparegut fa prop d’un segle.
Presència confirmada a Catalunya
Segons un article publicat a La Vanguardia (setembre 2025), la Generalitat de Catalunya confirma la presència de 10‑11 exemplars coneguts de llop al territori, detectats mitjançant mostres genètiques i indicis de presència com rastres i fototrampeig.
“Hi ha almenys un individu a l’Alta Ribagorça que comparteix territori amb Aragó, i s’han documentat exemplars a altres comarques pirinenques i prepirinenques com Pallars Sobirà, Alt Urgell, Solsonès, Cerdanya, Ripollès, Osona, Garrotxa i Alt Empordà” (La Vanguardia, 2025).
El retorn del llop als Pirineus catalans
Segons dades del projecte LoupO, impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en col·laboració amb entitats franceses i andorranes, des de 2019 s’han identificat vuit llops als Pirineus mitjançant mostres genètiques de pèl, femta i orina.
Un d’aquests exemplars, nascut a Alemanya, va recórrer més de 1.200 quilòmetres fins arribar a la zona de l’Alta Ribagorça, on va ser detectat a principis de 2023.
Aquesta dada ha estat catalogada pels investigadors com una de les dispersions més llargues mai registrades a Europa.
La Terreta, un corredor natural per a grans carnívors
Els experts apunten que la Terreta, entre els municipis del Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, actua com un corredor biològic clau per a la fauna de gran mida, inclosos els llops i els ossos.
La baixa densitat humana, l’abundància de preses naturals i la continuïtat forestal creen condicions òptimes per al pas d’aquests animals.
Segons observacions de tècnics i naturalistes locals, en els darrers anys s’han recollit indicis compatibles amb la presència del llop —com rastres o restes de caça— en punts de la vall de Sapeira, Esplugafreda i la Roureda d’Aulàs. Tot i això, aquestes dades no han estat encara confirmades genèticament pels projectes oficials de seguiment.
Enric Vadell, director del Departament d’Agricultura i Ramaderia a l’Alt Pirineu i Aran
Sense població estable, però amb presència creixent
Tot i les evidències, els investigadors insisteixen que encara no hi ha constància de cap grup reproductor als Pirineus orientals.
Els exemplars detectats són mascles solitaris o animals en trànsit, que arriben des de França o Itàlia.
Malgrat això, la seva presència creixent és interpretada com una etapa inicial del procés de recolonització natural, similar al que ja es va observar amb l’ós bru.
Convivència i reptes de futur
El retorn del llop planteja nous reptes de convivència amb el món ramader. Els projectes de recerca proposen reforçar la prevenció de danys i la coexistència mitjançant tanques elèctriques, gossos de protecció i compensacions econòmiques.
A llarg termini, els científics aposten per mantenir el seguiment genètic i fotogràfic per confirmar si algun d’aquests individus arriba a establir-se de manera permanent a les comarques de muntanya.
Conclusió:
El retorn del llop als Pirineus catalans ja és un fet biològic documentat, encara que en fase inicial. L’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Terreta s’han convertit en espais estratègics per entendre l’expansió natural del llop a la Península Ibèrica, i també en escenaris on la convivència entre biodiversitat i activitat humana haurà de trobar un nou equilibri.
