Codi Cetaci: la intel·ligència artificial que ha après a escoltar les balenes

L’oceà, un món de sons

L’oceà és, fonamentalment, un món de sons. A diferència de l’entorn terrestre, on predomina la vista, a les profunditats marines el so és el mitjà de comunicació essencial. Els cetacis —balenes, catxalots i dofins— han desenvolupat sistemes acústics d’una complexitat extraordinària, imprescindibles per orientar-se, caçar i comunicar-se.

Durant dècades, els científics han intentat desxifrar el significat dels cants de les balenes geperudes i les codas dels catxalots, sospitant que amagaven una mena de llenguatge estructurat. Però els mètodes tradicionals d’anàlisi manual eren massa lents i limitats per comprendre el conjunt global de les seves comunicacions.

Avui, aquesta frontera científica està sent traspassada gràcies a la combinació de bioacústica avançada i intel·ligència artificial, una aliança que està canviant la manera com escoltem el planeta.

Bioacústica avançada: les noves “orelles digitals” de l’oceà

El Project CETI (Cetacean Translation Initiative), fundat pel biòleg David Gruber, lidera aquesta revolució sonora.
Mitjançant xarxes d’hidròfons sincronitzats desplegats al fons marí, els científics poden enregistrar les converses de diversos grups de balenes i determinar-ne la localització exacta. Aquest sistema permet, per primera vegada, saber “qui ha dit què” dins d’un mateix clan.

A més, es fan servir D-tags, dispositius amb ventosa que s’adhereixen temporalment a les balenes. Aquests sensors enregistren sons, moviments, profunditat i acceleració, generant un volum de dades immens que reflecteix la relació entre cada vocalització i el comportament de l’animal.

Tanmateix, aquesta quantitat colossal d’informació només pot ser analitzada gràcies a la potència de la intel·ligència artificial.

Intel·ligència artificial: el cervell que desxifra el codi de les balenes

La IA actua com un veritable “lingüista digital”.
Mitjançant xarxes neuronals convolucionals (CNN), és capaç de distingir els clics dels catxalots del soroll marí amb una precisió superior al 99,5%. A partir d’aquí, models d’aprenentatge automàtic i de processament del llenguatge natural (NLP) analitzen les seqüències sonores com si fossin frases d’un idioma desconegut.

En lloc de cercar significats predefinits, la IA busca patrons, ritmes i estructures sintàctiques, revelant les possibles “regles gramaticals” de la comunicació dels cetacis.

Aquesta metodologia ha permès fer un salt qualitatiu: ja no es tracta només d’identificar sons aïllats, sinó d’entendre l’estructura completa d’un sistema de comunicació no humà.

El descobriment d’un “alfabet fonètic” entre els catxalots

El punt culminant d’aquest treball es va publicar recentment a Nature Communications.
Analitzant prop de 9.000 codas enregistrades a un grup de catxalots del Carib, la IA va demostrar que aquestes balenes utilitzen un sistema combinatori altament estructurat.

Els catxalots no repeteixen simples patrons fixos: modifiquen el ritme, el tempo, el rubato i l’ornamentació dels seus clics per crear variacions significatives.

Aquest mecanisme recorda la fonologia humana, on un conjunt limitat de sons pot generar un vocabulari gairebé infinit.

Tot plegat suggereix que la comunicació dels catxalots posseeix característiques de complexitat estructural similars a les del llenguatge humà, sense que això signifiqui que tinguin un idioma en el sentit estricte.

Google Research ha desenvolupat recentment un nou model de IA capaç d’identificar vocalitzacions de vuit espècies distintes de balenes, incloent-hi el misteriós so «Biotwang» que s’ha atribuït recentment a les balenes de Bryde. El model classifica 12 vocalitzacions diferents de balenes en un ampli rang acústic (10 Hz a 120+ kHz), cobrint múltiples anomenades per a algunes espècies.

Imatge d’una balena geperuda. Per Whit Welles (Wwelles14)

Aplicacions científiques i conservacionistes

El desxiframent del codi cetaci no és només un repte acadèmic. Té implicacions profundes per a la conservació marina.
Les balenes són espècies sentinella: el seu comportament acústic pot reflectir l’estat de salut dels ecosistemes oceànics.

Mitjançant IA, els investigadors poden detectar canvis en els patrons de comunicació que indiquin estrès, contaminació acústica o manca d’aliment.

També s’estudia la creació de boies intel·ligents amb sensors acústics que alertin en temps real els vaixells de la presència de balenes, reduint el risc de col·lisions.

Altres projectes, com WhaleSETI, ja han aconseguit establir una “conversa alternada” amb una balena geperuda, obrint la porta a futurs intents de comunicació directa entre humans i cetacis.

Aprendre a escoltar el planeta

La combinació de bioacústica i IA està transformant literalment la nostra capacitat d’escoltar la Terra.
El descobriment de l’“alfabet” dels catxalots demostra que la tecnologia pot ser una aliada poderosa per comprendre altres formes d’intel·ligència i per protegir la vida marina.

Encara queda el gran repte de passar de la sintaxi al significat, però el camí està obert.
Potser el veritable èxit d’aquesta recerca no serà parlar amb les balenes, sinó aprendre, per fi, a escoltar-les de debò.