La Conselleria de Salut aplica als malalts que són atesos a l’Hospital Arnau de Vilanova, de Lleida, el mateix protocol que reben els que són visitats al de la Vall d’Hebron o el Clínic, a Barcelona, va assegurar ahir Antoni Mateu, responsable de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran. Mateu va lamentar la nova queixa que ahir van expressar alcaldes i regidors de la zona oriental d’Aragó, que van acusar Salut de denegar assistència sanitària als pacients aragonesos que van a l’Arnau de Vilanova. «Aquest hospital està atenent avui mateix malalts procedents d’Aragó, i el mateix farà demà i d’aquí tres mesos», va assegurar Mateu. El directiu va assenyalar que Salut no rep del Ministeri de Sanitat els diners invertits en l’atenció de la població aragonesa. «Es visita sistemàticament a qui arriba a urgències amb una lesió greu –va prosseguir Mateu–. Però si el pacient no és hospitalitzat perquè no ho requereix, se’l deriva al seu centre d’assistència primària (CAP), en alguna població aragonesa, des d’on se’l derivarà, si és necessari, al seu hospital de referència a Barbastre, Osca o Saragossa». «És el mateix que passa amb els pacients que van a les urgències de la Vall d’Hebron però tenen com a centre de referència l’Hospital del Mar o un altre», va afegir Mateu. Aquesta derivació als hospitals aragonesos és considerada lesiva pels citats alcaldes, que argumenten la proximitat d’algunes poblacions de la Franja a l’Arnau de Vilanova. Aquest centre té història clínica oberta i atén regularment uns 35.000 malalts procedents d’Aragó. Aquests pacients requereixen cada any unes 2.700 hospitalitzacions i realitzen més de 20.000 visites a leS consultes externes. Aquesta assistència suposa un cost anual d’uns 10 milions d’euros, aproximadament. Per recuperar aquesta quantitat, la Generalitat recorre al sistema d’informació de fons de cohesió (SIFCO) –que no s’ha de confondre amb el fons de cohesió creat per a altres funcions–, que depèn del Ministeri de Sanitat. Per raons de divergència en els còmputs administratius, la Conselleria de Salut no rep del Ministeri de Sanitat la quantitat invertida en l’atenció d’aragonesos, assegura Mateu. «Cobrem uns 3,5 milions cada any –va explicar ahir–. Però això no significa que deixem d’atendre els malalts d’Aragó amb història clínica oberta a l’Arnau de Vilanova, o els que arribin per la via d’urgències».
INTERCANVI MÈDIC
La proximitat de les poblacions aragoneses i catalanes de la Franja motiva que especialistes de les dues comunitats intercanviïn assistència a totes dues bandes, expliquen facultatius de la zona. També hi ha malalts catalans, pocs, que són visitats en centres d’Aragó. Passa a la zona pirinenca i a l’Alta Ribagorça. L’actitud del Ministeri de Sanitat en aquest recurrent conflicte molesta totes les parts. «A Sanitat ens diuen que ens posem d’acord, però els que haurien de compensar correctament per l’assistència són ells», relata Mateu. El SIFCO va ser establert el 2009 en substitució d’un conveni entre els governs d’Aragó i Catalunya que també era font de conflictes. L’anterior responsable de Salut, Marina Geli, ja va expressar les seves queixes pel deficient cobrament de l’assistència prestada a aragonesos que aconseguia Catalunya. Els alcaldes de la Franja, al seu torn, sempre han declarat que la seva població no és ben rebuda. Des que van començar les retallades en la sanitat catalana, els hospitals de màxim nivell apliquen amb rigor el principi de territorialitat, segons el qual els veïns de l’àrea geogràfica que circumda l’Hospital de Sant Pau, per exemple, no han d’anar a l’Hospital Clínic, excepte si és una urgència, ja que si ho fan el Clínic no els atendrà. Així passa en tots els hospitals i centres d’assistència primària, i així ho han assumit els ciutadans, amb esporàdiques situacions conflictives. A l’Arnau de Vilanova s’estan limitant a aplicar aquest mateix criteri, va resumir Mateu, que va lamentar les renascudes queixes dels alcaldes. «Els malalts d’Aragó saben que se’ls està atenent igual que sempre, a l’Arnau de Vilanova –va reiterar Mateu–. Per part seva, no hi ha conflicte.