Els grans incendis forestals que afecten Catalunya són el resultat de diversos factors que van molt més enllà de les altes temperatures o de la sequera. L’abandonament progressiu del món rural, la pèrdua d’activitat agrícola i ramadera i la manca de gestió dels boscos són elements que afavoreixen incendis cada vegada més intensos i difícils d’extingir.
Aquesta és una de les principals reflexions de Marc Castellnou, cap del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, en una entrevista a 3Cat, en què alerta que els incendis actuals «estan posant contra les cordes les polítiques de país» i defensa que la prevenció passa, necessàriament, per recuperar un món rural viu i actiu.
Marc Castellnou, una veu de referència en els grans incendis
Marc Castellnou és enginyer forestal i cap dels GRAF dels Bombers de la Generalitat, la unitat especialitzada en l’anàlisi del comportament dels grans incendis forestals. Amb una trajectòria de més de dues dècades, és reconegut internacionalment pels seus estudis sobre els incendis extrems i ha assessorat organismes i governs en diferents països sobre estratègies de prevenció i extinció.
Castellnou defensa des de fa anys que els grans incendis no es podran evitar només amb més mitjans d’extinció, sinó amb una millor gestió del territori i amb polítiques que permetin mantenir activitat econòmica al món rural.
Un territori gestionat és un territori més segur
Segons explica en l’entrevista, la desaparició de conreus, pastures i explotacions forestals ha provocat que grans extensions de bosc acumulin una enorme quantitat de vegetació. Aquesta continuïtat forestal facilita que, quan es declara un incendi en condicions meteorològiques extremes, el foc es propagui amb una intensitat molt superior a la d’anys enrere.
Per aquest motiu, considera imprescindible recuperar la gestió del territori i reforçar l’activitat agrícola, ramadera i forestal, que actuen com a barreres naturals davant del foc.
La Terreta, un exemple dels efectes de l’abandonament
Les reflexions de Marc Castellnou tenen una especial incidència en territoris de muntanya com la Terreta, on el despoblament i la manca d’inversions en infraestructures rurals s’han convertit en un problema afegit per a la prevenció dels incendis.
En aquesta zona del Pallars Jussà, nombrosos camins forestals presenten un estat deficient després d’anys de manca de manteniment i dels desperfectes provocats per episodis meteorològics com el temporal Glòria. Aquesta situació dificulta el dia a dia dels veïns que encara viuen en masies disseminades i, en alguns casos, acaba afavorint l’abandonament de les explotacions agrícoles i ramaderes.
La manca d’accessos també té conseqüències directes en cas d’emergència. Uns camins forestals deteriorats poden retardar l’arribada dels vehicles dels Bombers als focus d’incendi i dificultar l’accés als punts d’aigua utilitzats per a les tasques d’extinció. En els grans incendis, els primers minuts són determinants i qualsevol dificultat d’accés pot complicar l’estratègia dels equips d’emergència.
La Terreta disposa, per exemple, de diversos dipòsits i punts d’aigua construïts per facilitar la lluita contra els incendis, però la seva utilitat depèn que els camins d’accés es mantinguin en condicions adequades perquè hi puguin arribar tant els vehicles terrestres com els equips de suport.
La prevenció va més enllà dels Bombers
L’entrevista de Marc Castellnou posa de manifest que la prevenció dels grans incendis és una responsabilitat compartida que implica les administracions, el sector primari i les polítiques de desenvolupament rural.
Mantenir oberts els camins forestals, conservar els punts d’aigua, donar suport a la pagesia i a la ramaderia extensiva i evitar el despoblament formen part d’una mateixa estratègia de prevenció. Sense un territori viu i gestionat, els incendis tenen més combustible, menys barreres naturals i més dificultats operatives per ser combatuts.
En aquest context, les paraules del cap dels GRAF reforcen la idea que invertir en el món rural no només contribueix a preservar l’activitat econòmica i la cohesió territorial, sinó que també és una eina essencial per reduir el risc dels grans incendis forestals i facilitar la feina dels equips d’emergència quan el foc es declara.
Llorenç Ricou es jubila després de 39 anys al Cos d’Agents Rurals
La defensa d’un món rural viu també ha estat una constant en la trajectòria de Llorenç Ricou, cap de l’Àrea Regional de Lleida del Cos d’Agents Rurals, que es jubilarà el pròxim 10 d’agost, coincidint amb el seu sant i aniversari, després de 39 anys de servei, 23 dels quals al capdavant dels Agents Rurals a la demarcació de Lleida.
Nascut en una família de pagesos i ramaders d’Isavarre, al Pallars Sobirà, Ricou forma part de la primera generació del Cos d’Agents Rurals i és una de les figures més reconegudes en la protecció del medi natural a Catalunya. Al llarg de la seva carrera ha impulsat la lluita contra el furtivisme, la vigilància dels espais naturals i la prevenció dels incendis forestals.
En l’entrevista publicada per La Vanguardia, Ricou també alerta dels efectes de l’abandonament del territori. Explica que, des que va començar a treballar, la superfície forestal ha crescut aproximadament un 30% com a conseqüència de l’abandonament dels conreus, fet que ha generat grans masses forestals contínues que incrementen el risc de grans incendis.
Aquest diagnòstic coincideix amb les reflexions de Marc Castellnou. Tots dos professionals, des de responsabilitats diferents però complementàries, assenyalen que la prevenció dels grans incendis no depèn únicament dels Bombers o dels Agents Rurals. També exigeix recuperar activitat al món rural, mantenir els boscos gestionats, conservar els camins forestals en bon estat i garantir l’accés als punts d’aigua estratègics.
