En un estudi pioner al Pallars Jussà
Un estudi d’arqueologia experimental ha permès reconstruir el sistema de comunicació acústica que utilitzaven els habitants de la vall de Barcedana entre els segles X i XII. La investigació, desenvolupada al Pallars Jussà, ha demostrat que els corns medievals eren capaços de transmetre senyals a més de tres quilòmetres de distància, connectant diferents punts estratègics del territori.
El projecte està liderat per l’arqueòloga Paula Melero, col·laboradora de la Universitat de Barcelona (UB), i combina arqueologia experimental i ciència ciutadana per analitzar la funcionalitat d’aquests sistemes de comunicació medievals.
Reproduccions fidels de corns medievals
Per dur a terme les proves es van elaborar reproduccions de diversos instruments històrics, entre els quals hi havia corns de banya de vaca, corns metàl·lics i peces de ceràmica pròpies del segle XII. La reproducció dels instruments es va realitzar amb la participació de l’especialista Laura Castellet i la ceramista Marie Picard.
Els assajos acústics van confirmar que el so dels diferents corns podia superar els tres quilòmetres de distància, una capacitat que permetia mantenir la comunicació entre diversos punts de vigilància i control de la vall.
Una xarxa formada per 17 punts estratègics
L’estudi ha identificat una xarxa integrada per 17 punts de comunicació distribuïts al llarg de la vall de Barcedana. Entre els enclavaments analitzats destaquen el Castelló Sobirà de Sant Gervàs, Sant Andreu de Llimiana i el castell de Montllor, espais que haurien format part d’aquest sistema de transmissió de senyals.
Les proves també han constatat que els receptors podien distingir els diferents sons segons el material amb què estava fabricat cada corn. Aquesta diferenciació facilitava identificar l’origen del senyal i el punt emissor.
Comunicació, defensa i ramaderia
La investigació apunta que els diversos tipus de corns tenien funcions diferenciades. Els instruments de ceràmica estarien relacionats principalment amb les tasques de vigilància i defensa dels castells, mentre que els corns de banya, més senzills i accessibles, haurien estat utilitzats habitualment en activitats vinculades a la ramaderia i la transhumància.
Aquestes conclusions contribueixen a ampliar el coneixement sobre l’organització territorial i social de la vall de Barcedana durant l’edat mitjana, posant de manifest l’existència d’una xarxa de comunicació adaptada a l’orografia del territori.
Un projecte per aprofundir en el patrimoni medieval
Els responsables de l’estudi consideren que els resultats obtinguts aporten noves dades sobre els sistemes de comunicació utilitzats a les zones de muntanya durant l’edat mitjana i obren noves línies de recerca sobre l’organització dels assentaments medievals del Pallars Jussà.
L’experiment també posa en valor el patrimoni històric de la vall de Barcedana i la importància de l’arqueologia experimental com a eina per comprendre el funcionament quotidià de les comunitats medievals i la seva capacitat d’adaptació a un entorn de muntanya.
