Sota terra creix una oportunitat per rellançar l’economia de pagès. La febre de la tòfona ha arribat al camp i, també, a les cuines i les taules de les llars, perquè l’afició a cuinar amb nous productes n’ha disparat el consum, malgrat l’elevat preu d’aquest valuós bolet. La utilització de la tòfona per part dels xefs catalans l’ha convertit en un producte no tan exclusiu imés habitual al cabàs dels qui disfruten a la cuina. Força mercats comencen a oferir-ne als seus clients. La recol·lecció de tòfona negra silvestre té una tradició antiquíssima, però cada cop és més escassa, explica Josep M. Vilella, recol·lector des de petit i ara productor de tòfona de la Baronia de Rialb. El bolet és un bona alternativa al cereal en zones de mitja muntanya, on, al contrari que a la plana de Lleida, el rendiment de l’ordi i el blat és baix. “Fa 8 anys vam plantar roures i alzines on hi havia sembrats. Confiem a guanyarnos millor la vida, però cal tenir en compte que fins al desè any no en culls”, explica Vilella. Arbres, sistemes de reg i gossos ensinistrats per localitzar el fong requereixen una inversió inicial de fins a 4.000 euros per hectàrea. Durant els següents trenta anys, la tòfona requereix poc esforç i inversió, perquè és un bolet rústec, resistent a les plagues. El fong s’inocula al costat de les arrels de roures, alzines, avellaners i garrics, on creix lentament. Ja en producció, i des de novembre a març, es cull setmanalment. Amb 280 habitants, l’Ajuntament de la Baronia de Rialb ha vist en la tòfona una “sortida per posar de relleu el territori”. “Hem creat una marca i enguany ja hem fet unes jornades gastronòmiques als restaurants”, explica Núria Solé. Confien a atraure turisme gastronòmic, com ja han fet al Berguedà. Dues famílies del poble n’han plantat i quatre en preparen el conreu. No és cap experiment. A Terol ja fa trenta anys van creure-hi i la zona –amb 3.000 hectàrees plantades– és la primera productora de l’Estat. De les 30 espècies europees, a Catalunya se’n troben i comercialitzen la d’estiu, la gravada, la magenca i la negra. Aquesta darrera és la segona més valorada del món, després de la tòfona blanca italiana, que no s’ha adaptat al conreu. L’associació que agrupa els productors catalans té 140 socis i la superfície de conreu s’ha triplicat fins a les 400 hectàrees en tres anys. “La crisi de l’agricultura n’ha esperonat la plantació, que té un gran potencial”, segons Dani Oliach, tècnic del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que fa anys que treballa per promocionarne el conreu. Els primers intents a Catalunya van ser als anys vuitanta, però van fer mala impressió. “Ara hi ha més informació tècnica”, assegura Oliach. Enguany, se n’han collit les primeres a les Garrigues i el conreu s’estén per les muntanyes de Prades, el Pallars, l’Alt Urgell, la Noguera, el Solsonès i el Berguedà
Sapeira i la vall de la Terreta guarden les empremtes d’un passat comunal amb molt valor. “Fem cumó, un altre camí” segueix el procés participatiu impulsat pel col·lectiu Usnea RP, juntament amb el veïnat del poble, per recuperar aquesta memòria viva: entrevistes, cumós o jornades de feina comunal i tallers esdevenen espais de diàleg on històries de padrins i padrines es troben amb nous imaginaris col·lectius.
SETMANA DEL 16 AL 22 DE MARÇ
Ribagorça
Amb l'arribada de l'equinocci de primavera, el Pallars Jussà es desperta amb una energia renovada. Des dels horts de la Conca de Tremp fins als cims encara encisats de la Vall Fosca, la setmana ens convida a connectar amb el teatre de gran format i els paisatges que narren la nostra història industrial i geològica.
🎭Concert de Sant Patrici
L'alumnat de música tradicional de l'Escola Municipal de Música de Graus ens ofereix una vetllada única per celebrar el dia de Sant Patrici. En un escenari tan emblemàtic com el Teatre Salamero, podrem gaudir de les sonoritats de les nostres terres que, sorprenentment, troben punts d'unió amb el folklore celta. Una oportunitat perfecta per valorar el talent local i la vitalitat dels instruments de llengüeta i percussió que defineixen la identitat sonora de la Baixa Ribagorça.
🏔️Banked Slalom de Snowboard
L'estació de Cerler, al cor de la Vall de Benasc, es converteix en l'epicentre del "freestyle" amb la celebració de la Banked Slalom, la prova reina del snowboard a la comarca. Aquest esdeveniment combina velocitat i habilitat en un circuit de corbes peraltades que farà vibrar tant els participants com el públic. Enclavat sota els cims de més de tres mil metres de l'entorn de l'Aneto, l'esdeveniment garanteix un paisatge nival espectacular i un ambient esportiu immillorable a la cota 2000.
🎭Fira i Festa de Sant Josep
La capital de la comarca celebra la seva festa patronal amb una jornada que combina devoció i comerç local. Les places s'omplen amb parades d'artesania i productes de quilòmetre zero, com el reconegut formatge de la zona i embotits tradicionals. És una ocasió única per veure el teixit social del Pont en plena efervescència, amb música en directe i la tradicional missa en honor al sant, seguida d'un aperitiu popular per a tots els veïns i visitants.
Últimes Raquetes al Parc Nacional
Aprofitem l'excel·lent gruix de neu que encara es manté a les cotes altes per fer una de les últimes sortides guiades de la temporada cap a l'Aigüestortes. Aquesta caminada interpretativa ens permetrà observar el despertar de la natura: el trencament del gel als rierols i les primeres petjades dels isards que busquen les clapes d'herba fresca. Una activitat exigent físicament però immensament gratificant per la puresa de l'aire i la blancor del paisatge glacial.
🎭 "MARY" de Lara Díez Quintanilla
Dins de la programació "Març de Teatre", arriba a Tremp una de les obres més aclamades de la temporada. "MARY" és una peça punyent i poètica de Lara Díez Quintanilla que ens parla de la identitat, la memòria i els vincles familiars. Una oportunitat única per gaudir d'arts escèniques de primer nivell sense sortir de la Conca, en un entorn tan emblemàtic com és La Lira, cor cultural del Pallars.
🏔️Visita guiada al Museu Hidroelèctric de Capdella
Dins del cicle "Gaudeix el Geoparc", aquesta visita guiada ens submergeix en el paisatge vertical de la Vall Fosca. Descobrirem com l'aigua i la geologia van transformar la comarca amb l'arribada de la primera gran central hidroelèctrica de Catalunya. És una ruta ideal per entendre la magnitud del patrimoni industrial del Jussà i gaudir de l'aire fresc dels Pirineus just quan la neu comença a fondre's per omplir els nostres estanys.
Neu, natura i petjades que parlen
Aquesta setmana l'Alta Ribagorça respira un ambient d'hivern pur, amb la Vall de Boí com a epicentre esportiu després de l'emoció de la Copa del Món. Mentre les cotes altes mantenen el pols de la neu, a la capital, el Pont de Suert, la cultura es torna pedagògica i naturalista, convidant-nos a descobrir la fauna que habita els nostres boscos de manera silenciosa.
Més enllà del fred, el caliu de la cultura i la neu de la Vall.
● 📅 Data: 5 de febrer (actes principals) i dissabte 7 de febrer
Descripció: La prestigiosa companyia Brodas Bros aterra a la capital del Jussà amb un espectacle vibrant que barreja dansa i pedagogia. "Hipstory" és un viatge lúdic a través de la història del hip-hop, des dels seus orígens als anys 60 fins a l'actualitat. Una proposta enèrgica, plena de ritme i humor, ideal per a joves i adults que vulguin deixar-se contagiar per la cultura urbana sense moure's del Pirineu.
● 📅 Data: Diumenge, 8 de febrer
● 📍 Lloc: Vall de Riqüerna, La Vall Fosca (Trobada a Capdella)
● 💪 Dificultat: Moderada (Requeriment de material propi o lloguer)
L'atmosfera d'aquesta setmana a la Ribagorça està marcada per la transició cap a la primavera, tot i que el fred encara abraça les valls més altes. Amb unes estacions d'esquí a ple rendiment i una agenda cultural que comença a bategar amb força, la comarca es prepara per uns dies on la música tradicional i l'adrenalina a la neu seran els grans protagonistes. El temps es mantindrà estable, ideal per gaudir de l'aire lliure abans que arribin les pluges d'abril.
Alta Ribagorça
On el silenci de la muntanya es troba amb el batec de la tradició.
👋 Introducció
Els dies s’allarguen i el sol de març comença a desfer suaument la neu de les cotes baixes, anunciant el canvi de cicle. És una setmana per gaudir de la calma abans de l'explosió primaveral, on la tradició de Sant Josep omple els nostres carrers de vida i records. L'aire fresc de la Terreta ens convida, més que mai, a reconnectar amb el paisatge i la nostra gent.
Pallars Jussà
L'esclat de la vida sota la mirada ferma del Montsec.
👋 Introducció
● 📅 Data: Divendres, 20 de març de 2026
● 📍 Lloc: Teatre Salamero - Graus
● 💶 Preu: Entrada gratuïta (fins a completar aforament)
Sota terra creix una oportunitat per rellançar l’economia de pagès. La febre de la tòfona ha arribat al camp i, també, a les cuines i les taules de les llars, perquè l’afició a cuinar amb nous productes n’ha disparat el consum, malgrat l’elevat preu d’aquest valuós bolet. La utilització de la tòfona per part dels xefs catalans l’ha convertit en un producte no tan exclusiu imés habitual al cabàs dels qui disfruten a la cuina. Força mercats comencen a oferir-ne als seus clients. La recol·lecció de tòfona negra silvestre té una tradició antiquíssima, però cada cop és més escassa, explica Josep M. Vilella, recol·lector des de petit i ara productor de tòfona de la Baronia de Rialb. El bolet és un bona alternativa al cereal en zones de mitja muntanya, on, al contrari que a la plana de Lleida, el rendiment de l’ordi i el blat és baix. “Fa 8 anys vam plantar roures i alzines on hi havia sembrats. Confiem a guanyarnos millor la vida, però cal tenir en compte que fins al desè any no en culls”, explica Vilella. Arbres, sistemes de reg i gossos ensinistrats per localitzar el fong requereixen una inversió inicial de fins a 4.000 euros per hectàrea. Durant els següents trenta anys, la tòfona requereix poc esforç i inversió, perquè és un bolet rústec, resistent a les plagues. El fong s’inocula al costat de les arrels de roures, alzines, avellaners i garrics, on creix lentament. Ja en producció, i des de novembre a març, es cull setmanalment. Amb 280 habitants, l’Ajuntament de la Baronia de Rialb ha vist en la tòfona una “sortida per posar de relleu el territori”. “Hem creat una marca i enguany ja hem fet unes jornades gastronòmiques als restaurants”, explica Núria Solé. Confien a atraure turisme gastronòmic, com ja han fet al Berguedà. Dues famílies del poble n’han plantat i quatre en preparen el conreu. No és cap experiment. A Terol ja fa trenta anys van creure-hi i la zona –amb 3.000 hectàrees plantades– és la primera productora de l’Estat. De les 30 espècies europees, a Catalunya se’n troben i comercialitzen la d’estiu, la gravada, la magenca i la negra. Aquesta darrera és la segona més valorada del món, després de la tòfona blanca italiana, que no s’ha adaptat al conreu. L’associació que agrupa els productors catalans té 140 socis i la superfície de conreu s’ha triplicat fins a les 400 hectàrees en tres anys. “La crisi de l’agricultura n’ha esperonat la plantació, que té un gran potencial”, segons Dani Oliach, tècnic del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que fa anys que treballa per promocionarne el conreu. Els primers intents a Catalunya van ser als anys vuitanta, però van fer mala impressió. “Ara hi ha més informació tècnica”, assegura Oliach. Enguany, se n’han collit les primeres a les Garrigues i el conreu s’estén per les muntanyes de Prades, el Pallars, l’Alt Urgell, la Noguera, el Solsonès i el Berguedà
