La Terreta és un espai geogràfic que comprèn la part sud de la serra de Sant Gervàs fins al Montsec, limitant amb les serres de Camporan i Pleta Verda (Pui de Lleràs).
És una gran depressió prepirinenca que té com a eix vertebrador el riu Noguera Ribagorçana i que divideix històricament Aragó de Catalunya. La Terreta pertany al municipi de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà, i la conformen quinze nuclis: Tercui, Espills, Escarlà, Castissent, Orrit, el Pont d’Orrit, Esplugafreda, Sapeira, Aulàs, el Castellet, Espluga de Serra, Torogó, la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, Llastarri i Castarné de les Olles. Tremp és el municipi més gran de Catalunya amb 38.398 ha de superfície. La grandària d’aquest municipi s’explica per la incorporació, el 1970, dels antics municipis de Sapeira, Espluga de Serra, Fígols i Gurp, i el 1971 de Palau de Noguera, Suterranya i Vilamitjana.
La delimitació de la Terreta és, pel nord, la serra de Sant Gervàs. Cap a l’est, el límit inclou les 600 ha de l’EIN Vall Alta de Serradell, que pertanyen al municipi de Tremp. Continua vers el sud per la carena de la serra de Gurp i del Castellet fins arribar a la carretera C-1311 de Tremp al Pont de Montanyana. Aquesta via de comunicació mena fins al riu Noguera Ribagorçana, que és el límit oest de la zona i comunica amb el límit nord.
Tot i que nombrosos d’aquests municipis van anar despoblant-se fins a quedar abandonats, a partir de la dècada dels seixanta molts han estat repoblats gràcies als moviments neorurals que van començar a sorgir a finals de la dècada dels setanta als Pirineus. Així doncs, municipis com Espluga de Serra i Aulàs es mantenen vius gràcies a la població neorural d’origen divers: alemanys, belgues, irlandesos, holandesos… La població autòctona de la Terreta ha estat sempre agraïda de l’arribada de nova gent al seu territori, ja que ha estat l’única manera de mantenir vius els pobles i en peu les cases, a més a més de contribuir amb una riquesa cultural i de valors que fa créixer la Terreta i totes les persones que la gaudeixen.
La Terreta també és coneix com «la vall dels voltors» degut a la gran presència d’aquestes aus carronyaires com el trencalòs i l’aufrany i, darrerament, es comença a veure algun exemplar del voltor negre, provinent de la reserva natural del Boumort, on n’hi ha una colònia. Totes aquestes espècies es poden observar directament gràcies a les excel·lents instal·lacions del Casal dels Voltors, que es troba a la Torre de Tamúrcia i que proporciona una gran quantitat d’informació sobre tot l’espai natural que conforma la Terreta.
La vall de la Terreta ofereix, doncs, un recorregut i uns elements històrics molt rellevants: des de l’època prehistòrica amb les seves coves i pintures rupestres (l’Home de Sant Gervàs, de l’edat del Bronze, patrimoni de la humanitat) fins a la serra de Sant Gervàs i les restes arqueològiques d’una necròpolis a Camporan, passant per l’època romana, amb constància d’un «pagus orritense», i fins a l’època medieval, amb els seus castells i torres de fortificació per a defensar la marca o frontera tolosana. El castell d’Orrit és, fins i tot, anomenat en els primers textos escrits de la llengua catalana (jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i Orrit, al comte Ramon IV de Pallars Jussà. Arxiu de la Corona d’Aragó).
A més, també hi podem trobar una autèntiques joies naturals, la roureda d’Aulàs (la roureda plana més extensa de Catalunya en aquesta alçada) o la petita fageda del Castellet (amb espècies protegides de flora siberiana).
A més a més de la diversitat de fauna i flora amb què compta aquest indret geogràfic, existeixen una gran quantitat de rutes de senderisme que n’augmenten els atractius: des de la Torre de Tamúrcia cap al Portús i l’Avedoga d’Adons, cap a Llastarri, des d’Espluga cap a Camporan i el Pui de Lleràs (Pleta Verda, segons la denominació local, des d’on es poden contemplar unes magnífiques vistes del Pirineu aragonès i català, de la conca de Tremp i, si el dia és prou clar, fins i tot de la muntanya de Montserrat). Una de les rutes circulars que permet conèixer bona part dels pobles que formen la vall de la Terreta és «La ruta dels pobles», recorreguda algun any durant la «Caminada dels mocadors» i que durant 31 km, amb sortida i arribada al Pont d’Orrit, va circumval·lant pels diferents nuclis i és una bona manera de tenir un primer contacte amb aquest territori. Aquesta caminada està organitzada per l’Associació pel Patrimoni de la Terreta (FEM TERRETA), que neix del neguit d’un grup de veïns per conservar, conèixer i difondre l’immens patrimoni cultural de la zona (des dels elements arquitectònics fins a les formes genuïnes del parlar, passant per la gastronomia, els costums, la toponímia…) i que actualment depassa ja el centenar de socis.
L’àmbit cultural és molt present a la Terreta, i per això associacions com el Centre d’Estudis Ribagorçans i l’Associació Cultural de la Terreta organitzen cada mes d’agost les jornades culturals «Coneix la Terreta», que ja han complert dotze edicions que han ofert un ampli catàleg d’activitats (presentacions, conferències, projecció de documentals…) per a la conservació, defensa i difusió del patrimoni de la zona.
La Terreta també es caracteritza pel manteniment de l’activitat ramadera i agrícola i per l’aprofitament de cada pam del seu territori gràcies a aquest ofici que cada vegada es troba a menys poblacions del Pirineu i Prepirineu. Races autòctones com l’ovella xisqueta i la vaca bruna del Pirineus són les que els ramaders de la zona crien. Gràcies a la seva activitat de pastoreig encara és possible de mantenir un paisatge que gràcies a aquesta activitat no acaba perdre l’essència que durant milers d’anys l’ha fet com és. Aquest sector és molt conscient de les dificultats que cada dia es van sumant per conservar aquest estil de vida. No obstant això, «la Terreta és un espai fet per viure dels animals», defensen els mateixos ramaders. Les seves característiques geogràfiques fan que durant els mesos d’hivern els ramats puguin estar als cultius més a prop dels corrals o granges, i que durant l’estiu puguin pujar a muntanya per aprofitar-ne les pastures.
Per la millora de la qualitat de les pastures es fan actuacions com l’estassada dels matolls, les sembres de farratge per a les èpoques en què escassegen les pastures i la construcció de pletes i abeuradors. S’afavoreix els ramaders de la zona reservant-los els aprofitaments veïnals de les pastures de finques municipals a un preu més econòmic.
La gestió de les pastures als boscos d’utilitat pública municipal ve regulada pel pla d’aprofitaments dels boscos d’utilitat pública del municipi, que estableix la superfície aprofitable, el preu i el nombre el tipus de caps de bestiar per a cada forest. El 15% dels ingressos dels aprofitaments es destinen a un fons de millora per a fer actuacions en les mateixes forests. Actualment són aprofitaments veïnals dels quals poden gaudir els veïns de Tremp que tinguin l’explotació ramadera dins del terme municipal. D’altra banda, es licita l’adjudicació de 2.493,53 ha de pastures de titularitat pública.
Per tot plegat, ens trobem davant d’una realitat geogràfica, humana, econòmica i natural ben singular. Una realitat amb unes especificitats que he esbossat més amunt, amb un equilibri poblacional molt precari, que requereix una atenció especial de les administracions públiques per millorar-ne les infraestructures, per aconseguir que els qui volen viure en aquest espai ho puguin fer amb unes mínimes condicions.
Perquè només si es pot garantir l’assentament humà i l’activitat ramadera d’aquest territori es podrà també garantir la continuïtat del seu paisatge, del seus camins, de la fesomia pròpia, que en permetrà el gaudi als qui només s’hi deixen caure de tant en tant. Sense la mà modeladora dels pagesos els espais seran, més aviat que tard, impenetrables. Per això és tant important assegurar l’activitat tradicional.
NdT reprodueix, amb el permís de l’autor, el article amb la seua integritat. D’aquesta manera sempre estarà a disposició dels lectors.
