EDITORIAL.
La Franja Parla Català: Una Realitat Ignorada per la Política
La història es repeteix, i amb ella, la controvèrsia sobre la llengua catalana a l’Aragó. Recentment, les declaracions del president aragonès, Jorge Azcón, negant la presència del català a l’Aragó, torna a encendre el debat, revelant una vegada més la tensió entre la realitat lingüística del territori i les narratives polítiques. Aquest article d’opinió analitza la situació, desmuntant els arguments negacionistes i posant en valor el català a la Franja d’Aragó com a part inalienable del seu patrimoni cultural.
La Negació Política del Català a l’Aragó
Les afirmacions de Jorge Azcón, president de l’Aragó, segons les quals a l’Aragó «no s’hi parla català», sinó «modalitats lingüístiques pròpies», han generat un fort rebuig per part d’institucions acadèmiques i entitats cíviques . Aquestes declaracions, que s’emmarquen en un context de pacte entre PP i Vox, amb una clara tendència anticatalana, busquen redefinir la realitat lingüística de la Franja, un territori on el català és llengua vehicular des de fa segles.
La supressió de la Direcció General de Política Lingüística i la intenció de modificar la llei de patrimoni cultural per eliminar la denominació de català i aragonès com a llengües pròpies són exemples clars d’aquesta política d'»ofegament» de les llengües minoritàries a l’Aragó .
La Realitat Històrica i Acadèmica: El Català a la Franja
Contràriament a les afirmacions polítiques, la presència del català a la Franja d’Aragó és un fet històric i acadèmicament reconegut.
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha qualificat les declaracions d’Azcón com a contradictòries amb la lingüística i el sentit comú, i ha expressat la seva solidaritat amb els ajuntaments i col·lectius que defensen la llengua .
El català a la Franja té les seves arrels en el segle IX, amb documents escrits en llatí que ja mostraven fragments significatius en català al segle XI.
Juraments feudals com els de Radulf Oriol o Ramon Guillem de Pallars Sobirà són testimonis d’aquesta presència primerenca .
A més, més de 250 professors de la Universitat de Saragossa han signat un manifest recordant que el català a l’Aragó ha estat objecte de reconeixement i interès per part de la romanística internacional durant dècades .
La Franja de Ponent, on s’utilitza el català occidental, és una àrea on la llengua ha perdurat malgrat les pressions polítiques i socials. La vitalitat del català en aquesta zona és innegable, sent la llengua vehicular de molts dels seus habitants.
SEO i la Visibilitat del Català en Línia
En un món cada vegada més digitalitzat, la visibilitat en línia és crucial per a la supervivència i el reconeixement de qualsevol llengua. L’optimització per a motors de cerca (SEO) esdevé una eina fonamental per contrarestar les narratives negacionistes i assegurar que la realitat del català a la Franja sigui accessible per a tothom. Utilitzar termes clau com «català Franja d’Aragó», «llengua catalana Aragó«, «història català Franja» o «política lingüística Aragó» en articles, notícies i continguts en línia és essencial per posicionar la veritat i donar veu a la comunitat catalanoparlant de la Franja.
Conclusió
La negació de la realitat lingüística a la Franja d’Aragó per part de certs sectors polítics no només és un atac a la diversitat cultural, sinó també un intent de reescriure la història.
És imperatiu que la societat civil, les institucions acadèmiques i els mitjans de comunicació continuïn defensant la veritat i promovent el català a la Franja com a part integrant del patrimoni lingüístic i cultural de l’Aragó.
La llengua és un dret, i la seva defensa és una responsabilitat col·lectiva.
