La IA que desenterra mons ocults
La intel·ligència artificial permet descobrir més de 100 exoplanetes i obre una nova era en l’exploració espacial
L’espai exterior és immens, però la nostra capacitat d’observar-lo està limitada pel “soroll”. Durant anys, missions com el satèl·lit Transiting Exoplanet Survey Satellite (TESS) de la NASA han escanejat milions d’estrelles a la recerca d’exoplanetes —mons que orbiten sols llunyans—.
Detectar un planeta, però, és una tasca extremadament complexa. És com intentar veure el parpelleig d’una cuca de llum al costat d’un focus d’estadi: la brillantor de les estrelles i altres senyals astrofísiques amaguen les pistes més subtils.
El repte de trobar una “agulla en un paller” còsmic
Fins ara, els mètodes tradicionals deixaven molts candidats sense confirmar. Distingir entre un planeta real i un fals positiu era un dels grans reptes de l’astronomia moderna.
La solució ha arribat amb una combinació innovadora: el satèl·lit TESS i RAVEN exoplanet AI pipeline, un sistema d’intel·ligència artificial desenvolupat per la Universitat de Warwick.
Aquesta sinergia ja ha permès validar 118 exoplanetes i identificar més de 2.000 candidats d’alta qualitat, 31 dels quals s’han detectat per primera vegada en aquest estudi.
TESS: el vigilant espacial que detecta ombres
El TESS, llançat el 18 d’abril de 2018, utilitza el mètode de trànsit per detectar planetes: mesura petites disminucions en la llum d’una estrella quan un planeta passa pel davant.
A diferència d’altres telescopis, gira al voltant de la Terra en una òrbita el·líptica alta que li permet observar grans zones del cel de manera estable i continuada.
Una de les seves característiques més singulars és la seva òrbita en ressonància amb la Lluna, que redueix la radiació i facilita observacions prolongades. Gràcies a això, s’ha convertit en una font massiva de dades astronòmiques.
RAVEN: la IA que classifica l’univers
El sistema RAVEN (RAnking and Validation of ExoplaNets) actua com un filtre intel·ligent capaç d’analitzar milers de senyals.
A diferència dels mètodes tradicionals, utilitza models bayesians per identificar fins a vuit tipus de falsos positius, com la variabilitat estel·lar o el soroll instrumental.
Aquesta tecnologia no només detecta possibles planetes, sinó que també calcula la probabilitat que siguin reals, permetent als científics prioritzar millor les observacions.
El descobriment de més de 100 nous mons
Els resultats d’aquesta investigació, publicats a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, confirmen l’eficàcia d’aquesta combinació tecnològica.
La IA va analitzar milions de corbes de llum i va validar més de 100 exoplanetes, incloent 31 descobriments completament nous.
Molts d’aquests mons tenen períodes orbitals inferiors a 16 dies, fet que dificulta especialment la seva detecció.
El misteri del “desert neptunià”
Aquest avenç també permet estudiar el conegut “desert neptunià”, una regió propera a les estrelles on gairebé no existeixen planetes de mida mitjana.
La causa és doble: la radiació estel·lar pot evaporar les seves atmosferes o els processos de formació impedeixen que s’hi mantinguin. Gràcies a RAVEN, s’ha pogut determinar amb gran precisió que només el 0,08% de les estrelles similars al Sol tenen planetes en aquesta zona.
Cap a una nova generació d’exploració espacial
Aquest desenvolupament situa la Universitat de Warwick a l’avantguarda de l’astrofísica europea i obre el camí a futures missions com PLATO mission de l’Agència Espacial Europea, que buscarà planetes similars a la Terra en zones habitables.
Amb telescopis cada cop més potents generant terabytes de dades cada nit, la intel·ligència artificial esdevé imprescindible per processar aquesta informació.
Un nou renaixement astronòmic
La combinació de TESS i RAVEN demostra que la IA no substitueix els astrònoms, sinó que amplia les seves capacitats. Permet analitzar dades massives i descobrir senyals que abans passaven desapercebuts.
L’exploració espacial ja no es limita als telescopis: també té lloc en sistemes informàtics on els algoritmes interpreten la llum de l’univers.
La pregunta és inevitable: si ja s’han descobert 31 mons nous en dades antigues, quants secrets més esperen encara ser revelats?
