Per la carretera de Lleida al Pont de Suert, havent passat el Pont de Montanyana trobarem, en pocs quilòmetres, el Pont d’Orrit. El vell poble d’Orrit (abandonat), és arrapat a la muntanya des d’on dominava l’estret del riu. L’església romànica era dedicada a Sant Pere. L’abandonament de l’indret per part dels seus habitants i la baixada al pla, va donar peu al naixement del petit nucli de Pont d’Orrit situat al costat esquerre del riu i en l’indret on avui hi ha el pont per creuar-lo. La vida a l’antic poblat d’Orrit, enlairat a 851 metres d’altitud, era rutinària i senzilla, al mateix temps que difícil i complexa. Les dones hi van jugar un paper important. Elles eren qui a la pastera pastaven el pa familiar per tota una mesada. Qui havien de baixar al riu per fer bugada o per agafar aigua amb els càntirs i els argadells per a les necessitats més primàries de la casa. Els argadells eren composats de quatre cistells de vímets, que es posaven meitat a cada banda d’una bèstia i servien per a traginar gerres d’aigua, aviram i altres coses. Es col·locaven al costat dels animals de bast mitjançant unes nanses que passaven per damunt l’albarda. D’aquesta manera cada argadell permetia carregar almenys un parell de càntirs a llom de la somera. Sens dubte que la dificultat d’obtenir l’aigua els feia valorar molt més el preuat líquid que no avui, que només cal obrir l’aixeta. Llavors s’aprofitava fins a la darrera gota i no se’n feia malbé ni una.
