La nau central de l’església parroquial de Sant Martí d’Areny, temple barroc edificat a la primera meitat del segle XVIII, conté diferents tombes de personalitats de la vila i entre elles, als peus de l’altar, la de Pau Duran i Josep Baptista Desbach, dos bisbes d’Urgell, coprínceps d’Andorra, que moriren a Areny de Noguera i Purroi de la Solana al segle XVII.

Foren enterrats a l’església parroquial de Sant Martí d’Areny , al barri del Castell i les van baixar al temple actual el 7 de novembre de 1754.
Per explicar com sorgeix la vila d’Areny, al voltant del primer castell documentat del Comtat de Ribagorça, al 823, ara fa 1200 anys i veure es va edificar el primer poble al voltant l’església de Sant Martí i de la Santa Creu temple romànic de començaments del segle XII, i com va anar creixent per la falda de la muntanya amb les fortificacions medievals i modernes analitzar les relacions d’aquesta parroquia amb el Bisbat, primer de Roda i, des de 1140 d’Urgell, veure com una vila ribagorçana i pallaresa i, desde 1322, torna a ser una de les cinc viles més importants del Comtat de Ribagorça fins a veure què va passar amb la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió fins al segle XVIII on el Barri del Castell es reconverteix primer, en caserna militar i més tard s’enderroca.
Tots aquestst esdeveniments ens ajuden a comprendre perquè aquests bisbes es van enterrar a Areny i perquè ara, estàn a la nau central de l’església d’Areny de Noguera.


Ministra de Cultura @Andorra Mònica Bonell Tuset diputats cultura de Diputación de Huesca Instituto de Estudios Altoaragoneses Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs Comarca de Ribagorza Institut Ramon Muntaner Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Comissió de Festes d’Areny de Noguera/ Comisión de Fiestas de Arén Feria Arén de Noguera Mireia Codina Marcet Gloria Tejada Rodriguez Enric Marques Blanco Oscar Jané Carles Barrull Maria Carme Jiménez Fernández Consell Comarcal Alta Ribagorça

Parròquia de Sant Martí. ARENY DE NOGUERA


Altitud: 709 metres.
Església de característiques neoclàssiques. Consta d’una nau de quatre trams, un d’ells ocupat pel cor, coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt; està capçada per un presbiteri poligonal de cinc costats; les naus laterals, gairebé només passadissos, tenen la coberta també amb volta de llunetes; el cor està damunt un arc carpanell i una volta de llunetes; té un cancell digne i un cambril amb la imatge del Sant Crist; s’hi arriba per una doble escala situada darrera l’altar major.
Dimensions: 28’35 x 7’36 x 13’70 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l’amplada total des del fons dels altars laterals fa 17’15 metres.
Guarda unes pintures murals d’A. Pellicer del 1987 en el primer altar lateral entrant a la dreta.
Campanar d’estil eclèctic. Té planta gairebé quadrada (5’60 x 5’35 m) i està coronat per una cornisa i un terrat amb una estructura metàl·lica i una creu al cim (estructura i creu que no queden incloses en el càlcul de l’alçada). La cel·la queda oberta amb finestres d’arc de mig punt, una a cada cara.
Situació: sobre l’ala dreta del temple, fent angle al nord-est amb el frontis encarat a tramuntana.
Alçada: 28’86 metres.
Esveltesa: 5,15

DALMAU i ARGEMIR, Delfí