ELS DIARIS PARLEN DE LA NOVA DECLARACIÓ DE MEQUINENSA

Representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa van subscriure ahir el nou Manifest de Mequinensa, en el qual demanen al Govern de la DGA que derogui la nova llei de llengües, que obvia el català i l’aragonès i contra la qual estan disposats a anar fins i tot als tribunals. Els signants qualifiquen de “ridícul universal” no reconèixer les dos llengües.

Representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa catalonoparlant, la majoria socialistes però també del PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF) i fins i tot un del PP, a més d’edils de la Chunta Aragonesista, van subscriure ahir a Mequinensa el manifest per a la defensa del català en aquesta zona i en contra de la denominació de Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental) que impulsa la nova llei de llengües aprovada el 9 de maig per PP i PAR.Vinti-nou anys després de la primera Declaració de Mequinensa per dignificar i reconèixer el català alcaldes i edils van acordar exigir la derogació d’aquesta nova llei i “promoure les actuacions que siguin necessàries davant de l’administració de justícia, el Tribunal Constitucional i les autoritats europees per defensar la denominació de la nostra llengua i els drets dels seus usuaris, tal com estableix la Constitució espanyola i la Carta de Llengües Minoritàries ratificada pel Regne d’Espanya el 2001”, segons resa aquesta segona declaració. Els signants lamenten “el ridícul universal” que han fet el Govern i les Corts d’Aragó al modificar el nom de les llengües pròpies “inventant les referències de Lapao i Lapapyp (parla de la zona pirinenca i prepirinenca) per substituir català i llengua aragonesa sense cap fonament científic ni acadèmic que avalin aquesta denominació i amb l’informe negatiu del Consell Escolar d’Aragó”. Consideren que la identitat d’una llengua no s’estableix per majoria parlamentària conjuntural en el temps i “condemna definitivament a mort la llengua aragonesa, que encara sobreviu, i deixa la protecció del català en mans de Catalunya, malgrat que la llengua catalana és pròpia, històrica i tradicional d’Aragó”, incideixen el text i els alcaldes. Segons Chusé Aragüés, d’Aragón Trilingüe, la parla pirinenca desapareixerà.
PRIMERS TRÀMITS Mocions a tots els ajuntaments
Tots els ajuntaments presentaran mocions plenàries en favor del català com ja ho ha fet el Campell. Hi van estar representats els consistoris socialistes de Favara, la Sorollera, laTorre deVilella,Torrent de Cinca, Saidí, Albelda, Alcampell, Altorricó,Valdellou, Camporrells, Sant Esteve de Llitera, Tamarit, Arens de Lledó, Montanui, Bonansa, Sopeira, Areny  de Noguera, Viacamp, Tolba, Benavarri, Mequinensa i Beranui. També van ser-hi els de Beseit, la Freixneda, Pena-roja deTastavins i Castillonroi, on governen PAR i PSOE; el Pont de Montanyana, governat per CDF, i el de Calaceit, on mana el PP en minoria, i va enviar un edil d’Entesa per Calaceit, a l’oposició.També hi van ser presents els de les comarques de la Ribagorça i el Matarranya.

La reunió de Mequinensa va servir per expressar la preocupació dels alcaldes per l’afecció que pot suposar la nova llei a l’ensenyament del català a les escoles i instituts de la Franja.Aquesta segona declaració reflecteix el malestar dels pobles, les associacions de pares i mares i els centres educatius davant de les modificacions que puguin posar en perill la continuïtat de l’educació en català i les titulacions en els nivells B i C si el Govern aragonès canvia el nom de l’assignatura pel de fragatí o mequinensá, el seu contingut o la qualificació del professorat. En la reunió es va deixar constància que en els últims 30 anys el treball del Govern d’Aragó presidit per diferents partits polítics ha promogut el català i en l’actualitat hi ha més de 4.000 alumnes repartits per 42 municipis. Des del 2009 se n’han expedit més de 900 títols, de nivell B i C. Segons l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, que pugui canviar aquesta situació “serà un perjudici, ja que els nostres joves tenen una sortida educativa i laboral a Catalunya”.Va incidir que “la llengua no es pot convertir en un instrument de polèmica, no és una cosa que sorgeixi d’un dia per l’altre, sinó que té una llarga història” i s’ha de jutjar partint de l’autoritat filològica i científica de la Universitat de Saragossa. A més dels alcaldes socialistes, alguns del PAR, com és el cas de Castillonroi,Antonio Fondevila, han remarcat diverses vegades que no es permetran minves en l’ensenyament de la llengua catalana.
Quines són les bases per rebutjar la denominació de Lapao a la Franja?

MaiteMoret

PROFESSORA ASSOCIADA DE FILOLOGIA CATALANA DE LA UNIVERSITAT DE SARAGOSSA
«Aquí sempre s’ha parlat català»
Quines són les bases per rebutjar la denominació de Lapao a la Franja?

Principalment és un eufemisme per no anomenar català el que es parla a la zona.A la meua tesi doctoral he analitzat una sèrie de documents d’aquesta àrea del segle XIV i puc garantir que el que ja s’hi parlava era català.
Quines repercussions pot tindre la seua implantació entre els habitants?
Primer, es vulnera un dret dels ciutadans al no reconèixer la llengua matriu en la qual parlen; segon, es deixen desprotegides les llengües minoritàries, i tercer, no sabemles repercussions que pot tindre en l’ensenyament.
És important el català als centres educatius?
Els estudiants cursen en català assignatures optatives però està comprovat i valorat que un 95% opten per donar matèries en català ja que després suposa una titulació que pot obrir moltes vies laborals a Catalunya donada la seua proximitat.
La implantació del Lapao faràperillar la coexistència del català i l’aragonès?
Sens dubte, especialment si amb la creació de la nova acadèmia de l’aragonès s’impulsen noves varietats dialectals. Potser menys el català que l’aragonès, ja que aquest últimté menys parlants.
Té base filològica?
L’única llengua amb base filològica i gramatical és el català. És una riquesa cultural, noun element d’exclusió.

Los alcaldes de 27 municipios de la  Franja se reunieron ayer en Mequinensa para expresar el rechazo a la nueva Ley de Lenguas aprobada en las Cortes de Aragón con el apoyo del Partido Popular (PP) y el Partido Aragonés (PAR). La nueva normativa denomina al catalán hablado en Aragón Occidental como Lapao (Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental) y niega la existencia del catalán y del aragonés, propio de esta comunidad autónoma.Los ediles se comprometieron a hacer las acciones necesarias ante la Justicia, el Tribunal Constitucional y la Unión Europea para conseguir que se vuelva a denominar lengua catalana y lengua aragonesa a los idiomas de las áreas orientales y pirenaicas, y no Lapao ni Lapapyp. La convocatoria, organizada por la alcaldesa socialista del municipio zaragozano de Mequinensa, Magdalena Godia, contó con representantes no sólo de la política, sino que también participaron expertos en materia de lengua, como Natxo Sorolla y la profesora de la Universidad de Zaragoza, Maite Moret. La reunión concluyó con una declaración de apoyo a las lenguas minoritarias de Aragón y de rechazo a la nueva Ley de Lenguas, que deroga la anterior en la que, sin reconocer su oficialidad, sí se admitía la existencia del aragonés y del catalán de Aragón. La alcaldesa de Mequinensa, denunció que “esta ley hace desaparecer los nombres de nuestras lenguas propias” y criticó que esta hace que “decaiga también la fundamentación jurídica para impartir la lengua de catalán en los centros educativos” en una zona donde el  95% del alumnado escolarizado sigue de forma voluntaria la escolarización en catalán durante la Primaria y la Secundaria. La reunión se celebró en el mismo escenario donde se aprobó, hace 30 años, la primera Declaració de Mequinensa.

En una reunión celebrada en Mequinenza mostraron su rechazo a la nueva ley y aseguraron que recurrirán a todas las instancias.

ZARAGOZA. Los alcaldes de 31 municipios de las comarcas del Aragón oriental se reunieron ayer en Mequinenza para mostrar su rechazo a la nueva Ley de Lenguas aprobada por las Cortes de Aragón porque «elimina el catalán y el aragonés como lenguas habladas en la Comunidad». En el encuentro, convocado por la alcaldesa socialista de Mequinenza, Magdalena Godia, se acordó recurrir ante la administración de Justicia, Tribunal Constitucional y autoridades europeas para defender la denominación de su lengua y los derechos de sus hablantes. En la llamada nueva Declaración de Mequinenza se comprometen a presentar mociones en todos los ayuntamientos que «impulsen la formación y el prestigio de su lengua, en lugar de convertirla en un elemento de polémica y confrontación». En el documento se valora el trabajo realizado por los diferentes gobiernos de Aragón en la enseñanza de la lengua catalana en los centros educativos de sus municipios que, con carácter voluntario, tienen matriculados a más de 4.000 alumnos, repartidos en unos 50 centros, este curso. En un comunicado, calificaron de «ridículo universal» la modificación del nombre de las lenguas propias de Aragón «inventando las referencias lapao y lapapyp para sustituir las lenguas catalana y aragonesa sin ningún fundamento científico ni académico que avale dicha denominación y con el informe contrario del Consejo Escolar de Aragón». Rechazaron «rotundamente» varios artículos de la ley y aseguraron que «la identidad de una lengua no se establece por una mayoría parlamentaria coyuntural en el tiempo».

Representants de 28 municipis aragonesos i de dos consells comarcals de la Franja, a més de regidors d’altres localitats a títol personal, van firmar ahir un manifest a Mequinensa (Saragossa) en el qual es van comprometre a actuar davant la justícia contra la nova llei de Llengües d’Aragó.Els reunits van demanar la derogació d’aquesta llei i van reclamar que es garanteixi la continuïtat de l’ensenyament del català a la Franja. La reunió i el posterior document conjunt va voler rememorar la firma, fa 30 anys, de la primera “Declaració de Mequinensa” que va aconseguir promoure l’ensenyament del català a les escoles de la Franja. Aquest nou acord en defensa del català i contra la denominació de llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (lapao), el van subscriure alcaldes i regidors majoritàriament del PSOE, també de la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès, CDF, i l’alcalde de Calaceit, del PP. Els edils es van comprometre a engegar diverses accions davant la justícia d’Aragó, el Tribunal Constitucional i la Unió Europea per aconseguir que es torni a dir llengua catalana i llengua aragonesa a les parles de les àrees orientals i pirinenques, i no lapao i lapapyp, respectivament. L’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia, amfitriona i convocant de la reunió, va manifestar que “els habitants dels pobles catalanoparlants d’Aragó no volen ser tractats com ciutadans de cinquena categoria, a qui se’ls canvia el nom de la llengua segons els avatars polítics”. En l’acte van intervenir també professors, sociòlegs i tècnics de l’anterior administració que van defensar la denominació de català per a la llengua que es parla a laFranja.
 M. Sasot

Mig centenar d’alcaldes i regidors, vint-i-vuit ajuntaments i tres consells comarcals van elaborar ahir una nova Declaració de Mequinensa en defensa del català a la Franja. L’acte l’havia convocat l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, per canalitzar el rebuig que ha generat als municipis catalanoparlants la nova llei lingüística del govern aragonès del PP i PAR, que elimina el nom del català i passa a anomenar-la Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental, un llarg circumloqui que forma la sigla Lapao.S’hi van presentar alcaldes i regidors del PSOE,CHA, IU, PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF), que té una alcaldia a la Ribagorça, i el regidor d’ERC de Calaceit. No hi havia cap representant del PP, tot i que el regidor de Calaceit va afirmar que hi anava amb coneixement de l’alcalde i que durant la setmana vinent s’aprovarà al consistori una moció d’adhesió. Després de més de dues hores de reunió, els edils van donar a conèixer la declaració. En el text, lamenten el “ridícul universal” que han fet el govern i les corts d’Aragó per haver modificat el nom de les llengües pròpies d’Aragó, adverteixen que la nova llei condemna a mort l’aragonès i desprotegeix greument el català, i demanen la derogació immediata de la llei.En la declaració, els alcaldes i regidors es comprometen a impulsar mocions de suport en tots els municipis i a portar a terme “les actuacions que siguin necessàries” en l’àmbit de la justícia, el Tribunal Constitucional i les autoritats europees en defensa de la denominació de la llengua catalana i dels drets dels seus parlants.Al principi de la trobada, els reunits van escoltar la intervenció de diversos acadèmics que van explicar els motius històrics i científics que expliquen l’existència del català a la Franja, i la seva unitat amb la resta de l’àmbit lingüístic. Suport a l’aragonès
Durant l’acte, els assistents van recordar el caràcter històric de la cita.Alguns d’ells, com els alcaldes de Torrent de Cinca i Areny de Noguera, ja van ser-hi a la primera Declaració de Mequinensa, el 1984. També hi van assistir representants de les associacions de suport a l’aragonès, llengua que també perd el seu nom en la nova llei. Chusé Aragües, de la coordinadora Aragó Trilingüe,també va reclamar la derogació de la llei.