L’Encesa de Torres a La Terreta 2026: Areny de Noguera
El Manifest de l’Encesa 2026 ha estat preparat en conjunt pel Fons Mallorquí de Cooperació, el Fons Menorquí de Cooperació, el Fons Pitiús de Cooperació que han destacat la llum col·lectiva com a gest de memòria, protesta i esperança per defensar una Mediterrània de vida, acollida i drets humans innegociables, atès que segons l’Organització Internacional per a les Migracions, durant l’any 2025 com a mínim 2.186 persones han perdut la vida o han desaparegut durant la travessa per la Mediterrània cap a Europa, però podrien ser moltes més
El Somni que Va Unir les Talaies
El 9 d’octubre de 2016, un grup d’excursionistes recorria els camins de la torre de Can Palou, a Escorca (Mallorca).
En plena baixada cap a Tuent, algú va evocar un somni vell però captivador: connectar visualment totes les torres de defensa que circumden l’illa de Mallorca, tal com es feia segles enrere. Aquella idea, llançada com qui llança un repte al vent, va trobar terra fèrtil.
Un grup de professores i professors de l’IES Marratxí va recollir la proposta i es va posar en marxa. La motivació inicial era senzilla: tornar a donar vida, ni que fos per un dia, a l’antiga funció de comunicació visual de les talaies.
Però, mentre recorrien la costa per organitzar l’esdeveniment, van descobrir un fet inquietant: moltes d’aquestes estructures, guardians muts d’una història rica, es trobaven en un estat de conservació crític. Això va convertir el projecte en un crit d’alerta per conscienciar sobre la necessitat de preservar aquest valuós patrimoni.
Un Senyal de Llum i Fum
El simbolisme del foc i el fum es va transformar en el cor de la iniciativa.
Però el seu significat va anar més enllà. Inspirats per les crisis humanitàries que marquen el Mediterrani, els impulsors van decidir que els senyals de les talaies no només serien una recreació històrica, sinó també un gest d’acollida. Els senyals esdevindrien una llum que mostrés camí a port segur per aquells que fugen per mar buscant una nova vida.
La data de la primera encesa, carregada de simbolisme, va ser el 7 de gener de 2017, coincidint amb el quart creixent de la lluna. Al migdia, les torres van enviar un senyal de fum que s’estenia com un fil d’esperança al cel blau. A la nit, les flames van prendre el relleu, il·luminant la costa mallorquina mentre es llegia un manifest.
Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans del 2026
El Somni que Va Unir les Talaies
El 9 d’octubre de 2016, un grup d’excursionistes recorria els camins de la torre de Can Palou, a Escorca (Mallorca). En plena baixada cap a Tuent, algú va evocar un somni vell però captivador: connectar visualment totes les torres de defensa que circumden l’illa de Mallorca, tal com es feia segles enrere. Aquella idea, llançada com qui llança un repte al vent, va trobar terra fèrtil.
Un grup de professores i professors de l’IES Marratxí va recollir la proposta i es va posar en marxa. La motivació inicial era senzilla: tornar a donar vida, ni que fos per un dia, a l’antiga funció de comunicació visual de les talaies.
Però, mentre recorrien la costa per organitzar l’esdeveniment, van descobrir un fet inquietant: moltes d’aquestes estructures, guardians muts d’una història rica, es trobaven en un estat de conservació crític. Això va convertir el projecte en un crit d’alerta per conscienciar sobre la necessitat de preservar aquest valuós patrimoni.
Un Senyal de Llum i Fum
El simbolisme del foc i el fum es va transformar en el cor de la iniciativa. Però el seu significat va anar més enllà. Inspirats per les crisis humanitàries que marquen el Mediterrani, els impulsors van decidir que els senyals de les talaies no només serien una recreació històrica, sinó també un gest d’acollida. Els senyals esdevindrien una llum que mostrés camí a port segur per aquells que fugen per mar buscant una nova vida.
La data de la primera encesa, carregada de simbolisme, va ser el 7 de gener de 2017, coincidint amb el quart creixent de la lluna. Al migdia, les torres van enviar un senyal de fum que s’estenia com un fil d’esperança al cel blau. A la nit, les flames van prendre el relleu, il·luminant la costa mallorquina mentre es llegia un manifest.
Una Iniciativa que Travessa Fronteres
Des del principi, el Consell de Mallorca, a través de la Direcció Insular de Patrimoni, va donar suport a l’esdeveniment. El que va començar com un somni local es va convertir en un moviment que ha crescut any rere any.
Avui, països com el Marroc, Tunísia o el Líban s’han sumat a aquesta xarxa de llums i fum. També ho han fet altres territoris de l’Estat espanyol, com Catalunya, Aragó, el País Valencià o Andalusia, i les illes germanes de Menorca, Eivissa i Formentera.
Cada encesa recorda que, més enllà del patrimoni històric, som custodis d’un missatge d’humanitat i solidaritat que uneix cultures i travessa fronteres.
L’Institut Ramon Muntaner i l’Expansió de la Iniciativa
El 2021, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) va sumar-se a l’equip de coordinació per impulsar aquesta iniciativa als territoris de parla catalana.
Amb la seva incorporació, el projecte va rebre un suport ampli d’entitats i institucions com el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, el Museu Marítim de Barcelona, el Grup d’Estudis d’Història del Mediterrani Occidental de la Universitat de Barcelona, Amnistia Internacional i la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià.
Primeres Edicions
Amb l’IRMU al capdavant, el projecte va assolir una nova dimensió. La primera edició sota la seva coordinació va tenir lloc el 2021, amb la participació de nou poblacions distribuïdes per Catalunya, la Franja i el País Valencià.
El 2023, el projecte va fer un salt endavant amb una convocatòria oberta que va atraure un nombre més gran de participants. Gràcies a aquesta obertura, la xarxa de torres i fortificacions participants va créixer de manera significativa: de nou torres el 2022 a un total de trenta-dues el 2023, repartides per vint-i-sis poblacions.
Aquest creixement no només reflecteix la força d’una idea que uneix cultura, història i solidaritat, sinó també la capacitat d’unir esforços entre institucions i persones. L’expansió del projecte continua essent un símbol viu de la connexió entre territoris i del compromís amb la preservació del patrimoni i els valors humans.
