Mequinença se suma avui al llistat per a elaborar el mapa lingüístic i més de 30 pobles han notificat l’ús de l’aragonès.

L’Ajuntament de Mequinença aprovarà en un ple extraordinari que té lloc avui la declaració del català com a llengua d’ús preeminent en la localitat. Amb aquest municipi sumen ja nou en tot Aragó els que han declarat al Govern d’Aragó ser zona d’utilització històrica predominant d’aquesta llengua. A més, hi ha una altra trentena de municipis que han notificat que en aquests llocs també es parla aragonès.

L’alcaldessa de Mequinença, la socialista Magda Godía, va restar ahir importància a aquest punt de l’ordre del dia, ja que va dir que no és més que un mer tràmit per a l’elaboració del mapa lingüístic de la Comunitat autònoma. «No suposa cap canvi, només corroborar que nosaltres som catalanoparlants (…). Els municipis s’estan identificant amb la llengua que parlen per a notificar-ho a la DGA i fer un mapa, únicament per a normalitzar la situació», va dir Godia.

Segons van explicar fonts del Govern d’Aragó, la Llei de Llengües estableix que cal determinar-lo, encara que no estableix cap data límit per a fer-ho. Les dades que maneja el Departament d’Educació i Cultura són que fins ara vuit municipis de dues comarques han traslladat que la seva llengua és el català. De la comarca d’Osca de Ribargorça són Montanui, Sopeira, Tolba, Bonansa i Areny de Noguera. A la comarca de La Llitera estan Albelda, Tamarit de Llitera i Vencilló.

L’abril passat, el Sobrarbe va aprovar sol·licitar al Govern d’Aragó, a proposta de Chunta, la declaració d’aquesta comarca com a zona d’utilització històrica predominant de la llengua aragonesa, i va instar els ajuntaments de l’entorn a adherir-se a aquesta declaració.

El que diu la Llei de Llengües

Segons l’article 5 de la Llei de Llengües, a més del castellà, que és la llengua utilitzada en tota la Comunitat, existeixen altres dues a Aragó: una zona d’utilització històrica predominant de la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, amb les seves modalitats lingüístiques; i una altra zona d’utilització històrica predominant de la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental, també amb les seves modalitats lingüístiques. L’article 6 estableix que el Govern d’Aragó, «sentits els ajuntaments afectats, declararà les zones i municipis a què es refereix l’article 5»