EDITORIAL
L’any 1984 una quinzena d’ajuntaments van signar la declaració de Mequinensa . L’objectiu era aconseguir l’ensenyament del català com a assignatura voluntària a les escoles de la zona. Des d’aleshores l’ensenyament del català a la franja va anar anat creixent.
Una altra cosa és el seu ús.
Actualment, es calcula que només la meitat dels habitants de la Franja saben parlar en català. L’any 2014 ho feia el 70% de la població de la zona i abans, cap a les dècades del 1990 i 2000, ho feien el 90% dels habitants.
El sociolingüista Natxo Sorolla, expert en el català a la Franja, apunta que això es deu a l’arribada de persones migrants i a canvis interns. A més, afegeix que les polítiques del nou govern de la dreta i l’extrema dreta comportaran un clar retrocés en matèria lingüística:
“Cal veure fins a quin punt aquest retrocés serà molt important. Si serà estructural o si només tocarà qüestions superficials que amb un canvi de govern, d’aquí a quatre o vuit anys, es podrien reprendre en la línia del que hi havia fins ara.”
Entitats com l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca han rebut amb preocupació i malestar els primers anuncis del govern de l’Aragó i preparen una resposta coordinada. Lamenten que, un cop més, la llengua torna a ser un objectiu polític.
Els socialistes d’Aragó, i principalment els d’Osca, han mantingut la lluita per fer entendre que el Català també és una llengua d’Aragó. Marcelino Iglesias, Pascual Antillac, Miguel Gràcia o Josep Anton Chaubell entre altres, tots els catalanoparlants, han treballat per normalitzar la llengua pròpia de la franja.
Ara són els polítics del PP que volen revertir la situació: “Els alcaldes de les capçaleres comarcals de la Llitera, Cinca Mitjà i Sota Cinca han escenificat aquest dimarts, a la vora del riu Cinca, el “cansament” de la zona oriental d’Osca amb les “maniobres” de l’independentisme “radical i okupa” de Junts en intentar “apropiar-se” de mitja província d’Osca”.
L’arribada del PP, amb el suport de l’extrema dreta, a les institucions aragoneses ha fet saltar totes les alarmes. El pacte de govern del PP i Vox a l’Aragó preveu suprimir la Direcció General de Política Lingüística i traspassar les seves les funcions a la Direcció General de Cultura i Patrimoni.
També volen eliminar les ajudes a entitats sense ànim de lucre en matèria de política lingüística i reconvertir-les en ajuts per a empreses turístiques i culturals que promoguin les festes locals i les fires artesanals.
Aquest any l’Aragó ha concedit ajudes a 17 entitats amb un import global de 30.000 euros. Per exemple, a l’Associació Cultural del Matarranya per a la revista local Temps de Franja, l’única publicació periòdica editada a Aragó escrita totalment en català.
A més, planteja revisar la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó amb l’objectiu de “prevenir totes aquelles interpretacions interessades que perverteixin el seu veritable esperit de respecte cap a la llibertat dels parlants”.
Entre altres mesures, el pacte es compromet a vetllar per la història i la cultura aragoneses “davant les mentides i manipulacions interessades del nacionalisme català excloent i expansionista”.
apunt: L’ENSENYAMENT DEL CATALÀ
Artur Quintana i Font , març 2023
Mentre que l’ensenyament d’una llengua estrangera i del castellà és obligatori, s’observa que el de l’aragonès i el català, les nostres llengües pròpies i històriques, és optatiu, i això passa malgrat que la Constitució a l’article 3.2 proclame que aquestes llengües ‘seran també oficials’ –fa servir el futur perquè l’any 1978 en proclamar-se l’actual Constitució no ho eren, i el ‘també’ perquè el castellà ja n’era, d’oficial. I si voleu saber què vol dir per a una llengua ser oficial, només us cal llegir l’article 3.1 de la Constitució que diu que el ciutadà té el deure de conèixer la llengua oficial i el dret de fer-la servir. Essent així l’Estat ha de posar els mitjans perquè el ciutadà puga conèixer-la i fer-la servir en tot indret i moment. Pareix de sentit comú, oi que sí? Doncs no: quan el Govern de la Comunitat Gallega, ja el 1983, va posar a la seva llei de llengües que tothom havia de saber i poder enraonar tant en castellà com en gallec, a corre-cuita li van fer saber que això només valia per al castellà, i que el gallec quedava en mans del jutges, els quals en cada cas podien decidir quan i on els ciutadans gallecs podien, o no, enraonar en gallec i ser-hi entesos. Des d’aleshores les nostres llengües pròpies i històriques per més oficials que siguen es troben en uns llimbs legals, sempre depenent del tarannà dels jutges de torn. Però sí: el gallec és llengua oficial a la Comunitat Gallega, i només allà, perquè els gallegòfons de fora de l’esmentada Comunitat —a Astúries i Castellà-Lleó— encara és hora que tinguen l’oficialitat de la seua llengua, per més que ningú no sàpiga ben bé en què consisteix. Però en el nostre cas, per acabar-ho d’adobar, no es recull ni aquesta tan etèria oficialitat que veiem a Galícia, i això fa que el nostre Estatut es no es trobe en consonància amb la Constitució —és inconstitucional, vaja– car el dret constitucional se situa per damunt del dret comunitari, i ja fora hora que tant el dret constitucional com l’estatutari anessen de conjunta.
Com que no és així, ara com ara l’ensenyament de les llengües pròpies i històriques es limita a classes setmanals, de durada d’una hora i mitja a tres, a infantil i primària, al principi fora de l’horari escolar, i ara a dins. L’ensenyament infantil de l’etapa de 0 a 3 anys depèn dels ajuntaments, els quals decideixen en quina llengua es fa. A secundària hi ha ensenyament de català, i de vegades d’alguna altra assignatura en aqueixa llengua, i en aragonès tot just si es va aplicant.
L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA A LA FRANJA
Les localitats de llengua catalana amb ensenyament optatiu d’aquesta llengua han passat de 12 centres el curs 1984-1985 a 37 el curs 2021-2022 amb un total de 4.150 alumnes, dels quals 1.447 participen en projectes lingüístics de llengua catalana. Es troben a la Ribagorça a les escoles de Montanui, Areny de Noguera, Tolba, Benavarri i Estopanyà; a la Llitera n’hi ha a Castellonroi, el Torricó, el Campell, Tamarit, Algaió, Albelda i Vensilló, i també a tot el Baix Cinca de llengua catalana: Saidí, Fraga, Miralsot, Vilella,Torrent de Cinca i Mequinensa, així com a quasi tot el Matarranya, tant a l’actual com a l’històric: Faió, Nonasp, Favara, Maella, Massalió, Calaceit, la Vall del Tormo, Queretes, Valljunquera, la Freixneda, la Portellada, Vall-de-roures, Fondespatla, Ràfels, Mont-roig de Tastavins, Pena-roja, Beseit, la Ginebrosa i Aiguaviva de Bergantes –Fórnols de Matarranya, la Canyada de Beric i Torredarques van a escoles properes. A Bordón, a territori actualment de llengua castellana, fan ensenyament de català. Des del 2017 Foz Calanda, Castellot i Cuevas de Cañart van demanant ensenyament de català, però la inspecció els ho va denegant. Hi ha algunes bosses, prou considerables, sense ensenyament de català: més amunt, en tractar de la Ribagorça, ja he indicat que a les vall de l’Isàvena i del Sarró i a Sanui de la Llitera no hi ha ensenyament de català, com pertocaria, sinó d’aragonès. A les localitats lliteranes de Peralta de Calassanç i Sant Esteve de Llitera, així com a les matarranyenques de Bellmunt de Mesquí, la Codonyera i la Torre de Vilella no hi ha ensenyament de català.
L’ensenyament de l’aragonès i del català es fomenta, a més, amb diversos programes: el de Els escriptors a l’aula on els centres educatius en poden demanar la presència: el Luzía Dueso per a l’aragonès creat al curs 2005-2006, i per al català el Jesús Moncada des del curs 2001-2002, aquest darrer amb tradicionals desaparicions guadianesques de tant en tant. La molt activa Direcció General de Política Lingüística ajuda a la celebració del Dia de la Llengua Materna, al qual s’apunten fins i tot centres que en refusen l’ensenyament a l’escola, i convoca Concursos de Lectura en Públic. Al poble abandonat de Bailo es fan jornades de convivència entre alumnes que assisteixen a classes d’aragonès i de català, i s’hi ha encetat un programa d’immersió per a l’aragonès. La immersió, que entre nosaltres és tot just a les beceroles, i encara, és del tot necessària per a contrarestar el trencament quasi total de la transmissió familiar de la llengua aragonesa i la que, com més va, més escassa de la catalana. Els bons resultats obtinguts a les ikastolak basques o a les calandretas occitanes, per esmentar, entre molts d’altres, uns exemples d’immersió ben propers, ens mostren el bon camí.
A la Universitat de Saragossa hi havia des dels darrers anys de la Dictadura una certa oferta de llengua aragonesa, vista aquesta com a dialecte del castellà, i de la catalana. Ara hi ha des del 2015 el Diploma d’Especialització en Filologia Aragonesa al Campus d’Osca, on des del curs 2020-2021 també es pot cursar la Menció en Llengua Aragonesa a la Facultat de Ciències de l’Educació, mentre que no existeix una menció equivalent per al català. Els congressos internacionals de llengua i literatura aragoneses, coneguts com a Estudios e rechiras d’a luenga aragonesa, se celebren cada dos anys des del 1997. El curs l985-1986 s’inicià l’optativa de Llengua catalana a la Llicenciatura de Filologia Hispànica del Campus saragossà, i el 1996 es creà l’Àrea de Filologia Catalana del Departament de Lingüística General i Hispànica, que continua avui en dia. S’ensenya català a les Escoles Oficials d’Idiomes de Montsó, Fraga, Alcanyís i Saragossa, i no hi ha oferta d’aragonès. La càtedra universitària Johan Ferrández d’Heredia treballa en l’estudi de l’aragonès i del català i als cursos universitaris d’estiu a Jaca tant les llengües aragonesa com la catalana, i les cultures que conformen, solen ser-ne tema d’estudi.
Avancem, poquet a poquet, en l’ensenyament de les nostres llengües pròpies i històriques, amb molts i innecessaris obstacles, però avancem.
Publicat a Compromiso y Cultura n. 99, març 2023
publicat a Temps de Franja
