Els municipis d’Aragó pròxims a Catalunya votaran als seus plens com anomenen la llengua que parlen.Així ho preveu l’avantprojecte de la nova llei de llengües aragonesa, que determina que els ajuntaments “podran establir en l’àmbit del seu municipi la denominació de la seua modalitat lingüística per raons històriques i culturals”, a través d’acords “adoptats amb el vot favorable de dos terços de la corporació”.Així, la nova normativa, que elimina tota al·lusió al català per referir-se a la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, també obre la porta a donar caràcter oficial a altres denominacions utilitzades popularment a la Franja com fragatí o lliterà, entre altres, segons va confirmar el departament de Cultura aragonès. Una portaveu del departament va explicar que aquesta mesura pretén “protegir les diferents modalitats lingüístiques d’Aragó sense imposar a ningú què parla”. En qualsevol cas, va puntualitzar la mateixa font, serà l’Executiu autonòmic el que mantindrà la potestat d’establir el futur mapa lingüístic d’Aragó.Així ho preveu, de fet, el text de l’avantprojecte, a l’assenyalar que “el Govern d’Aragó, després d’escoltar els ajuntaments afectats, declararà les zones i municipis” en què es parla la “llengua aragonesa de l’àrea oriental”. La normativa atribueix a la futura Acadèmia de la Llengua Aragonesa la tasca d’“assessorar els poders públics sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats pròpies”. Després de la presentació de la llei de llengües, el 18 de juny, ajuntaments aragonesos com el d’Altorricó i el de Mequinensa s’han pronunciat en contra de la denominació d’aragonès oriental i han afirmat que, juntament amb el castellà, als seus municipis es parla català L’avantprojecte no precisa si l’Executiu aragonès ratificaria l’acord de ple si aquests o altres consistoris acordessin declarar com a pròpia la llengua catalana.Tampoc detalla si, després de les eleccions, un nou consistori podria acordar canviar el nom de la “modalitat lingüística” local. El departament de Cultura va assenyalar que l’aplicació de la futura normativa s’haurà de desenvolupar en un reglament.
Llengües pròpies d’Aragó. L’avantprojecte de la llei estableix com a llengües d’Aragó la“llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca” i la de l’“àrea oriental de la comunitat autònoma”. El text suprimeix qualsevol referència al català, que sí que és present en la llei de llengües encara en vigor, aprovada el 2011.
Mitjans de comunicació. El text preveu la promoció de programes en canals de ràdio i televisió públics, fomentar la publicació d’articles de premsa i “ampliar les mesures d’assistència” a les produccions audiovisuals en “aragonès oriental”.
Educació. L’avantprojecte preveu l’ensenyament de les “llengües pròpies d’Aragó” en “tots els nivells”, des de l’escola primària fins a la formació per a adults, però el seu aprenentatge serà voluntari.