SR. DIRECTOR:
Aquesta ha estat una setmana fatídica per a aquells que estimem la llengua. Malgrat l’opinió de la consellera d’Educació i Cultura de la DGA, Dolores Serrat, s’han aixecat moltes veus a favor de la denominació de català, avalada pels lingüistes, per referir-se a la llengua parlada a la Franja oriental d’Aragó. Han estat força anys de lluita per part de molta gent per aconseguir tenir els drets constitucionals envers l’ús de la llengua materna com a qualsevol altre ciutadà, com per ara perdre’ls d’una bufada, que no és pas de vent de port! Per a aquest canvi de nom que proposa la senyora consellera a la llei d’ús, protecció i promoció de llengües, com a catalanoparlant d’Aragó, li recordo que el català és llengua d’ús habitual entre els habitants d’aquesta zona d’Aragó. La llengua, com qualsevol au del cel o planta de la Terra, per minoritària que sigui, ha de ser protegida –així ho diuen a la UNESCO– i s’ha de promocionar, és a dir, s’ha d’ensenyar als estudis i instituts, entre altres llocs, s’ha d’emprar als mitjans públics…
El seguirem raonant, però desitjo que es continuï ensenyant i aprenent català als col·legis i instituts de la Franja i a la Universitat de Saragossa també. Potser un assessorament a alguns polítics no els aniria gens malament.
