Els habitants commemoren els 27 anys de vida del seu poble.
Ian Font Aranda
La història del poble d’Aulàs és un exemple de com crear estils de vida diversos i sostenibles en l’actualitat.
Aulàs es troba en els prepirinencs catalans, localitzat a la província de Lleida, molt prop de la frontera amb Aragó. Un petit poble situat enmig de dues muntanyes on el seu encant resideix en el seu entorn natural amb una varietat de colors vius.
Aulàs va ser habitat fins a l’arribada de la postguerra a Espanya, a causa de la pobresa, la falta d’aliments i la poca accessibilitat, l’augment d’habitants que s’anaven a les grans ciutats cada vegada era major. Des de llavors, Aulàs es va tornar un lloc deshabitat, transformant un poble amb vida pròpia en res.
A partir de 1990, un grup de joves amb un esperit revolucionari decidits a canviar la seva vida en la còmoda ciutat per a tornar a la muntanya, tornar a les nostres arrels, es posen d’acord per a buscar un poble deshabitat per a reviure’l. Creant una comunitat que es caracteritza per mantenir un estil de vida menys industrialitzat, consumista i massificat.
Actualment, Aules està viu, hi ha joves, hi ha esperança i vida, un motiu més que suficient per a celebrar-lo en gran. Com se celebren les festes majors d’un petit llogaret?
Enguany, se celebren 27 anys de la nova vida del poble. La temàtica triada aquesta vegada ha estat de bruixots i bruixotes, fent referència als avantpassats relacionats amb la màgia, el natural i el diferent. En aquesta nova edició, les festes han iniciat el divendres 8 de novembre i la data final és el dilluns 12 del mateix mes, tres dies plens d’activitats, riures i amics.
El divendres es va iniciar el festeig amb un sopar popular, en la qual un conjunt de voluntaris (de totes les edats) es reuneixen en la plaça per a preparar un sopar per a tot el poble, incloent-hi els coneguts que també venen a celebrar. Els menjars són gratuïts, el poble recapta fons prèviament per a invertir en aquestes despeses, és una tradició que no volen perdre. Acaben el dia veient fosquejar junts al costat de la gran foguera situada en el centre de la plaça mentre sopen un plat calent i fet per ells mateixos. En acabar de menjar cada persona ha de netejar els seus utensilis i deixar-los al costat de la pica perquè una altra persona pugui reutilitzar-lo.
L’endemà, dissabte, els voluntaris s’aixequen els primers per a preparar tots les activitats programades. Quan el sol ja ha sortit els artesans del poble, tant adults com nens preparen les seves petites botigues, on podem trobar polseres, collarets, joies, sabons, formatge, mel, tot tipus de producte cent per cent artesanal. La botiga que més recapta fons és la creperia, ja que utilitzen massa artesanal. És una manera de visibilitzar el seu art i de recaptar fons per a la celebració.
Quan arriba el migdia, és l’hora de recórrer per tot el carrer principal del poble el gegant de Aulàs, el gegant Sant Martí, com a referència a l’església coneguda per l’Església de Sant Martí (personatge reconegut com a patró de les oques i els cavalls). Seguidament de la petita ruta i un ball tradicional final amb el gegant, es reuneixen tots a la plaça per a fer el menjar popular (en tots els menjars utilitzen productes propis, de proximitat, d’alta qualitat i varietat).
Havent dinat, alguns músics es posen a improvisar amb els seus instruments.
A les 17:00h és el moment de fer la gimcana, cada any l’organitza una persona diferent, per tant cada any la ruta i les proves són diferents. Els pobletans aprofiten aquesta activitat per a disfressar-se i pintar-se. A les 19:30h comença el cabaret, un espectacle que forma part de la tradició en les festes. Després, a les 20.30 és quan fan la rifa, un sorteig voluntari per a aportar donacions a les despeses del poble, el premi és una panera plena de productes autòctons.
A la nit, a les 22:00h és l’hora del sopar popular, mentre podem escoltar diferents grups i cantautors de música alternativa en l’escenari que està situat al costat del bar de la plaça. En la barra del bar del poble es pot consumir begudes per a ajudar al poble, a més solen regalar petits entrants. En aquesta edició dedicada als bruixots i les bruixes, a les 00.00 era l’hora de la Cremada, la representació d’un ritual tradicional dels avantpassats místics.
De les 22:00h fins a la 01:00h la música que sona està dirigida per al públic adult del poble, música dels 70 fins als 90. Seguidament a la 01:00h la música està dirigida per als més joves de Aulàs, es pot escoltar música més electrònica, sobretot reggatek i dub. Donant visibilitat als joves djs de la zona com el conegut Dj Jonny Tek o WinterTek. La música és un element essencial per als habitants d’aquesta zona. A les 03:00h es tanca l’escenari de la plaça i normalment els joves continuen la gran festa en una casa situada en el centre del poble, una de les cases que compta amb parets per a aïllar el so.
L’endemà, diumenge, és l’últim dia. A causa de la gran festa del dissabte, el matí comença tard. El costum és desdejunar quan el sol ja ha sortit al voltant de la immensa foguera, aprofitant la calor que encara desprèn, és molt comuna escoltar tambors, guitarres, fins a algun violoncel.
Aquest dia està reservat per a descansar, menjar i parlar amb els amics. L’única activitat que hi ha és el gran menjar popular pròpia dels diumenges. Havent dinat es reuneixen en el bar del poble, conegut com a Ca Emilio, que només està obert els diumenges. Durant la tarda tots els coneguts que han vingut d’altres zones més llunyanes, comencen a anar-se per a l’endemà començar la setmana a les seves ciutats o pobles.
