NOTA DE PREMSA del departament de Territori. Dimarts, 20 de desembre de 2022

Les zones prioritàries seran els espais degradats; els entorns d’infraestructures i de zones industrials; les instal·lacions d’autoconsum; els espais compatibles amb l’agricultura i antics espais de conreu abandonats.

Les instal·lacions en zones no prioritàries tindran una superfície màxima de 30 hectàrees, o 15 en llocs amb impacte visual, i sempre hauran de preservar els elements essencials de l’entorn.

Planta fotovoltaica al terme municipal de Talarn | Visiondrone

La Comissió de Territori de Catalunya ha aprovat un document que unifica els criteris urbanístics i paisatgístics que han de guiar la implantació de plantes solars fotovoltaiques en sòl no urbanitzable. La voluntat és que serveixi d’orientació tant per als ajuntaments quan han de modificar el seu planejament municipal per acollir alguna d’aquestes instal·lacions com per a les comissions territorials d’urbanisme quan han d’examinar els corresponents projectes.

Actualment, ens trobem en un context d’emergència climàtica i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) proposa assolir un consum d’energia renovable mínim del 27% l’any 2030, i un consum d’electricitat procedent de fonts renovables de com a mínim el 50% del total.

Per assolir aquestes fites, l’energia solar fotovoltaica hauria de contribuir en 6.000 MW, dels quals el 60% de la producció s’hauria de situar en sòl no urbanitzable, el que equival a 7.200 hectàrees. Actualment, s’estan tramitant sol·licituds d’implantació d’instal·lacions fotovoltaiques amb una superfície total de 2.511 hectàrees i una producció prevista de 1.465 MW.

Zones prioritàries i zones no aptes

Els ajuntaments hauran d’identificar les zones prioritàries per acollir plantes solars, així com les zones no aptes. Aquestes últimes són, bàsicament, terrenys amb pendent i terrenys afectats per alguna legislació sectorial concreta (transports, aviació, riscos químics…).

Les zones prioritàries seran els espais transformats i/o degradats, com activitats extractives o dipòsits de residus; els entorns d’infraestructures, de zones industrials i les pròximes a subestacions d’evacuació; les instal·lacions d’autoconsum; els espais compatibles amb l’agricultura i la ramaderia; antics espais de conreu abandonats, i sòls qualificats com a serveis tècnics pel planejament municipal.

Qualsevol tipus d’espai diferent a aquestes dues categories es considerarà zona apta però subjecta a limitacions.

Integració paisatgística

Els criteris aprovats avui per la Comissió incideixen en els criteris d’integració paisatgística que hauran de respectar els projectes concrets de cada planta. Cal recordar que es tracta sempre d’instal·lacions amb un ús temporal, que s’han de desmantellar quan expiri el termini, deixant els terrenys en el seu estat original. Per tant, les intervencions en el territori han de ser les mínimes possibles.

Planta solar amb plaques i captadors a Cervià de les Garrigues, respectant l’estructura de l’entorn.

Així, les instal·lacions hauran de respectar els elements bàsics del territori que conformen la seva matriu biofísica, com ara l’estructura de les parcel·les agrícoles, els marges i talussos, la xarxa viària i de camins, els cursos d’aigua, l’arbrat d’interès, el relleu i les connexions ecològiques.

Les plantes que es construeixin en zones prioritàries no tindran limitacions de superfície, però les que s’implantin fora d’aquestes zones no podran superar les 30 hectàrees amb caràcter general, o les 15 ha si tenen un grau d’exposició visual elevat. Les instal·lacions que excedeixin aquests límits s’hauran de dividir, deixant almenys 500 metres lliures de distància entre les fraccions que, en qualsevol cas, també hauran de respectar la matriu biofísica de l’entorn.

Els criteris aprovats avui fixen una sèrie de distàncies mínimes entre plantes solars i elements com parcel·les agrícoles, zones residencials, masies o camins. També obliguen a deixar un espai lliure de transició entre la planta solar i el seu entorn, i a prioritzar els elements fàcilment desmuntables en la construcció.

Garantia de restitució dels terrenys

Els promotors d’una planta solar estan obligats a restituir els terrenys al seu estat original en finalitzar l’activitat, motiu pel qual han de constituir una garantia econòmica proporcional al cost del desmantellament. L’import d’aquesta garantia el fixa la Comissió territorial d’urbanisme que correspongui quan aprova el Projecte d’Actuació Específica (PAE) i, fins ara, hi havia certa diversitat en les quanties.

Ara, s’estableix com a valor unitari per al desmantellament d’una planta solar fotovoltaica uns 20 euros/kW de potencia pic instal·lada.