ES PUBLICA EL DICCIONARI RIBAGORÇÀ

El ‘Petit diccionari ribagorçà’ recull1.300 paraules de la parla de la Ribagorça i de l’Alta Ribagorça.

El diccionari s’ha elaborat a partir d’un treball de camp fet per l’Associació Escunç fa uns anys. Ara, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida, el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça ha tirat endavant la confecció de l’obra.

El diccionari també compta amb il·lustracions fetes per artistes de la comarca, que hi han participant.

Paraules com Apollerar-si (anar-se’n a dormir), bomboló (borinot), bordegot (nen), descurt (despullat), emborrassat (persona vestida amb molta roba), escabot (grup de pocs animals), nyapir (lladrar), peterata (excrement de vaca) o tinyol (pa de quilo o més), són alguns dels termes que recull aquest diccionari.

A més de la definició, la publicació inclou la transcripció de cada terme, la categorització gramatical, la forma fonètica i, en alguns casos, el lloc o població d’on prové la paraula.

UN DICCIONARI I UNA OBRA DE TEATRE PERQUÈ EL RIBAGORÇÀ NO CAIGUI EN L’OBLIT.

Video emés per Tv3 al telenotícies comarques 27/10/2022

“EL FORASTER” TAMBÉ VA VISITAR VILALLER.

A la presentació del Petit diccionari del ribagorça hi va anar Glòria Francino, lingüista i gran defensora de la llengua ribagorçana. “Temps de Franja” ha publicat la seua crònica.

Reproduim integrament el seu article publicat el novembre de 2022 (núm 155).

El dia 20 d’octubre es va presentar, a la Biblioteca del Pont de Suert, el Petit diccionari del ribagorçà, un recull de paraules ribagorçanes que pretén revitalitzar i donar a conèixer per als parlants en general, paraules comunes pels habitants dels pobles de l’Alta Ribagorça i la Ribagorça aragonesa.

L’acte va ser presidit per l’alcalde del Pont de Suert, José Antonio Troguet Ballarín, la presidenta del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, María José Erta, la presidenta de l’Associació Escunç, Anna Alins, el professor filòleg de la Universitat de Lleida, Jordi Suils. Tots ells van remarcar la importància de la continuïtat del recull, que poden adquirir els empadronats al municipi, un per casa. Editat conjuntament pel Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, amb la col·laboració de la Comarca de la Ribagorça, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Diputació de Lleida i la UdL, no hagués pogut eixir a la llum sense el treball totalment generós i altruista de persones dels diferents pobles, tant d’Aragó com de Catalunya, que van cedir els seus reculls, anotacions o escrits a l’equip de l’Associació Escunç, creada el febrer de 2014.

L’Anna Alins va recordar com es van engrescar a partir del 2013 proposant treballs lingüístics sobre la variant ribagorçana als alumnes de l’estudi í de l’institut del Pont de Suert, que posteriorment exposaven a la biblioteca. D’un dels concursos va eixir el logotip d’Escunç. Per exemple.

La presentació del llibre està encapçalada per unes paraules de María José Erta, presidenta del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, on deixa ben clar que el ribagorçà és un bé immaterial de tots els ribagorçans que cal mantenir i agrair el treball fet, que uneix el territori aragonès i català i que cal fer créixer. A la presentació també hi escriu Marcel Iglesias, alcalde de Bonansa i president de la Comarca de la Ribagorça, que remarca la importància de la llengua a la comarca, del català ribagorçà i de la gran quantitat de varietats que l’enriqueixen.

A la introducció s’expliquen les iniciatives del Consorci de la Normalització Lingüística com Dis-hi la teua i l’Associació Escunç, Ies característiques tècniques de l’ús del diccionari: les inicials dels pobles, els noms dels qui van aportar reculls com són Milagros Feixa, natural de Rins, que va viure a Barcelona i va retornar al Pont de Suert, anotava les paraules que recordava de xica i que no va perdre mai. El Josep Maria Rispa del Pont també ha recollit moltes veus ribagorçanes, Marisol Garcia de Ca de Xoquín de Durro, a les vetllades amb tots els veïns, anotava paraules del poble. Josep Escoll d’Iigüeerri, que portava sempre una llibreta per escriure paraules del seu entorn pagès i cultural. Sabina Lapedra va recuperar paraules sentides a la seua família a la Vall de Boí… I molts noms que no hi apareixen, veus anònimes, que també han dit o recordat les paraules diàries que han sentit i utilitzen encara, per això el diccionari és una obra col·lectiva.

També es fa referència a iniciatives en el món digital que alguns han fet per divulgar el ribagorçà, ribagorçanament, i han tingut bastants seguidors.

Com va concloure el professor de la UdL, Jordi Suils, tenen molt material que no ha aparegut al diccionari, que les primeres fitxes les va passar, en un programa informàtic, una estudiant de Filologia, fent les pràctiques, Pilar Lladonosa, amb vincles familiars a Bonansa. Que el diccionari és un reservori del ribagorçà que hi haurà significats a entrades de paraules que no hi apareixen, que algunes no són pronunciades Igual a tots els pobles, com és ara “descurt”, recollit a la Vall de Boi, i que molts ribagorçans diem ‘curt’: nu, sense roba o amb poca roba. O “sereny”: que té bona salut i disposició. Especialment en animals que es crien a casa. Aquestes vaques són serenyes. I caldria afegir les fruites i hortalisses: Quins tomares tan serenys! Esta poma é molt serenya, O “bomboló”, borinot, alguns en diem ‘bumbulot’… Per això, amb molt bon criteri, hi ha al final de la publicació unes fulles en blanc per apuntar-hi les correccions o paraules que no hi ixen. Una bona manera de fer memòria i posar-les en valor. Jo ja n’hi hai escrit algunes com “rull”: pinyol de fruites. Estas olivas tinen lo rull gros. El rull del préssec… Com “mosta”: mida del que cap a la mà. Dona’m una mosta de farina. O “safranya”: part de rader dels ginolls. Ham fet una excursió i em fan mal las safranyas. Paraula ben ribagorçana, que molta gent no usa. 0 “samarrada” i “xapatada”‘: cop al cul que donaven, a vegades amb l’aspartenya, o diven que donarien a la canalla si no es portava bé. Ixo minyó recibirà una samarrada si no s’està queto.

Per acabar apareixen les fotografies i els noms dels il·lustradors Ana Iglesias, Artana Solanes, Laura Navarri, Octavi López, joves que viuen a la comarca, que han creat dibuixos d’algunes paraules que ixen sobre fons groc al diccionari i han dissenyat algunes potals de difusió d’alguns temes.

En definitiva, el Petit o Xic diccionari del ribagorçà recorda paraules als habitants ribagorçans, apropa la llengua pròpia als visitants i s’espera que tingue un gran ús als col·legis estudis o instituts perquè l’alumnat i el joven conegue part del seu patrimoni lingüístic i mos incentiva a tons a raona’l

RELATED ARTICLES
- Restauració de proximitat -Publicitat - Restauració

El més popular

Comentaris recents