Gaudir del vol dels ocells carronyaires, o admirar com s’alimenten en llocs autoritzats per deixar-hi restes de bestiar mort (espais coneguts com a canyets), són dos dels espectacles naturals més buscats pels qui practiquen el turisme ornitològic, la fotografia de natura i, en general, l’ecoturisme. El nostre país, i concretament el Pirineu i el Prepirineu, són llocs idonis per gaudir d’aquest espectacle. I és que són l’únic indret d’Europa amb poblacions reproductores de totes les espècies d’ocells carronyaires: trencalòs, voltor comú, aufrany, milà reial, milà negre, còrvids i, recentment, voltor negre.

Aquesta abundància i diversitat d’ocells carronyaires es deu, en part, al gran esforç que des de fa anys duen a terme administracions, entitats sense ànim de lucre i persones a títol individual. Precisament, una de les mesures de conservació d’aquests ocells que més s’han utilitzat per part d’aquests col·lectius ha estat la creació i el manteniment de canyets.

Per reflexionar sobre la gestió i el futur d’aquestes instal·lacions, millorar-ne la coordinació (al Pirineu n’hi ha una xarxa densa i de tipologies molt diferents) i abordar com aprofitar-los millor per estudiar els carronyaires i atreure ecoturistes, l’Ajuntament de Trempi l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran(IDAPA) van organitzar el passat 3 de desembre la jornada “Gestió de canyets per ocells carronyaires al Pirineu”. Aquest acte, que va tenir lloc a la seu de l’Ajuntament de Tremp, era una de les activitats prèvies al XX Congreso Español de Ornitología i pretenia donar continuïtat a la jornada que va organitzar el propi Ajuntament l’any 2007 sobre turisme de fauna i desenvolupament rural.

Exemples de canyets utilitzats com a producte ecoturístic
Tot seguit es sintetitzen les principals aportacions de la jornada relacionades amb l’ecoturisme. D’entrada, cal destacar la presentació de dues experiències d’empreses recents que aprofiten els canyets com a producte ecoturístic.

La primera és Altre Pallars SL, una empresa familiar que gestiona dos canyets al poble abandonat de Buseu (municipi de Baix Pallars, accessible des de Gerri de la Sal) i que ha rehabilitat una casa d’aquest nucli (Casa Felip). Aquesta casa compta amb dues habitacions i una àmplia sala des d’on es poden observar els carronyaires i altres animals com els cérvols, sobretot durant l’època de la brama. A més de la casa, prop d’un dels canyets hi ha un aguait (hide) amb vidre espia (els observadors veuen els ocells sense ser vistos) i una càmera que està connectada amb un monitor situat a Casa Felip.

La segona experiència ésPhoto Logistics, una empresa que dóna servei al fotògraf de natura arreu de Catalunya i el gerent de la qual va ser entrevistat per aquest portal fa uns mesos. Entre d’altres productes, l’empresa ofereix la possibilitat de passar la nit en aguaits propers a dos canyets situats al municipi de Tremp: un a la serra de Lleràs (molt a prop del poble de Talarn) i un altre a la Terreta. El primer, dissenyat per capturar imatges d’ocells en vol, està gestionat per l’empresa per mitjà d’un conveni amb l’Estació Biològica del Pallars Jussà. El segon permet fotografiar ocells en terra i està gestionat gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de Tremp, que n’és el propìetari. El servei que ofereix Photo Logistics inclou transport dels fotògrafs des del punt de trobada fins al hide, guiatges i assessorament, ús del hide i gestió dels permisos administratius necessaris. Els dos aguaits compten amb vidres espia, la qual cosa garanteix la tranquil·litat dels animals.

Recomanacions per a un bon ús ecoturístic dels canyets
Un cop presentades aquestes experiències, un dels blocs de debat posteriors es va dedicar a reflexionar sobre l’ús dels canyets com a recurs ecoturístic. Aquesta activitat encara és molt incipient al nostre país i, tot i que genera bones oportunitats per a l’ecoturisme i el desenvolupament rural, també s’ha vist que presenta riscos. Així, en algun canyet s’ha comprovat que algunes persones, que ja saben quan s’hi llencen restes d’animals, s’apropen massa als ocells, causant-los molèsties i provocant que el canyet perdi la seva funció principal (l’alimentació dels carronyaires).

Els assistents van constatar que cada canyet és diferent i que n’hi ha que admeten un ús ecoturístic i n’hi ha que no (perquè són molt inaccessibles, o perquè les administracions responsables volen que mantinguin exclusivament el seu ús científic i de suport alimentari per als carronyaires). Per això, es va detectar la necessitat que l’Administració regulés quins canyets són aptes per ser aprofitats per a usos ecoturístics i quins no. A partir d’aquí, la pròpia Administració hauria d’establir unes directrius de gestió que garantissin que l’aprofitament turístic dels canyets (en aquells que siguin aptes) és compatible amb la conservació dels ocells.

Partint de la base que la regulació i la supervisió dels canyets ha de correspondre a l’Administració, es va apostar per cedir-ne la gestió i, si és el cas, l’aprofitament ecoturístic a ONG, empreses o administracions locals. Però sempre garantint que l’entitat que els gestioni disposi de professionalitat i un compromís mínim de gestió (de 2 anys, per exemple) que s’hauria d’anar renovant periòdicament. Des d’aquest punt de vista, es va reclamar més coordinació entre les entitats gestores de canyets per evitar, per exemple, que en dos canyets propers s’hi dipositi menjar el mateix dia i això afecti la qualitat dels serveis ecoturístics d’un dels canyets.