Que els últims anys el català a la franja perd pistonada és un fet. Només cal revisar cartelleria de festes, comunicats municipals i escoltar els joves. Tot i que alguns encara mantinen la flama viva de la llengua propia dels hereus del origen de la llengua, una gran majoria es dobleguen davant la força del castellà.
Així ho evidencia Esteve Valls, lingüista de la Universitat Internacional de Catalunya, a La llengua escapçada, un treball sobre el grau de manteniment de les formes dialectals nord-occidentals a les quatre comarques de la Franja i les vuit comarques frontereres de Catalunya.
Una Franja cada vegada més castellana
Davant els posicionaments anticatalanistes del secessionisme lingüístic aragonès, un estudi del lingüista Esteve Valls demostra que la pèrdua dels trets dialectals de la Franja es deu a la progressiva castellanització dels seus parlants, que avancen cap a un perillós procés de substitució lingüística. Marina Altur
El dia intenacional de la Llengua Materna (celebració impulsada per l’ONU des de 2002 per promoure els multilingüisme, la diversitat cultural i reivindicar les llengües del mon) de l’any passat ja posava en evidencia la part nord de la franja. https://tempsdefranja.org recollia que “Pel que fa al català, les entitats de la matarranya han sigut les més actives amb un total de 24 activitats organitzades per escoles, instituts, biblioteques i ràdios locals. Al Baix Cinca 17 activitats. A la Llitera 3 activitats i a la Ribagorça 2 (escola de Benavarri). Que està passant a la Llitera i a la Ribagorça, es pregunta “Temps de la Franja”? És pur desinteres? desidia? Algun tipus de pressió institucional.
