Fa gairebé tres anys que el Parlament de Catalunya va aprovar dues propostes de millora de les pistes de La Terreta, concretament la via entre el Pont d’Orrit i el Mas de Barreda, així com la circumval·lació que connecta els diferents nuclis de la zona. Aquelles resolucions van comptar amb un vot favorable unànime i fixava terminis per actualitzar estudis i executar obres.

Però avui, la realitat és decebedora: “tot continua igual. I això planteja una pregunta molt senzilla, però profunda: de què serveixen les institucions —el Parlament, el Govern, els òrgans territorials— si no compleixen ni fan efectives les decisions que prenen?

Institucions sense múscul o sense voluntat real

Aquest cas exemplifica un problema recurrent en molts territoris: no sempre existir una resolució parlamentària implica que hi hagi una acció efectiva i ràpida. Hi ha diverses possibles explicacions:

1.- Prioritats mal alineades: Pot ser que, malgrat l’impuls inicial, el Govern no hagi prioritzat realment aquesta obra en els pressupostos següents. A vegades, altres projectes “més mediàtics” o “polítics” ocupen l’espai.

2.- Limitacions tècniques o estudiades: Tot i que la resolució incloïa l’actualització d’estudis, aquestes tasques poden ser lentes, burocràtiques, i fins i tot costoses. Però, si la legislació no imposa penalitzacions, la simplicitat de “deixar-ho a mitges” és real.

3.- Desconnexió amb el territori: Pot haver-hi una manca de control o responsabilitat. Els diputats i governs poden aprovar resolucions que sonen bé en un ple, però després no fer el seguiment estricte amb les administracions locals ni garantir que es posin en marxa.

4.- Efecte simbòlic: En alguns casos, les institucions fan propostes per marcar un “gest polític” cap a zones despoblades o rurals, sense comprometre’s a realitzar tot el treball tècnic necessàriament. És una forma d’aparèixer com a solució, però sense invertir de veritat les energies per fer-les realitat.

5.- Desídia o mala fe institucional: Algunes institucions, tot i proclamar amb la boca gran la necessitat de frenar el despoblament, actuen diàriament en sentit contrari. Les omissions, retards o decisions que prenen afavoreixen l’abandonament del territori. I és que allà on no queda gent, tampoc hi ha reivindicacions: un silenci institucionalment molt còmode. Aquesta desatenció estructural, sovint dissimulada sota discursos benintencionats, accelera el deteriorament i la pèrdua de vitalitat dels pobles.

Conseqüències pràctiques

Per als veïns de La Terreta, aquesta paràlisi institucional no és només una qüestió simbòlica. Les carreteres en mal estat dificulten l’accés a serveis bàsics, compliquen la mobilitat, i poden afectar la qualitat de vida i fins i tot el desenvolupament econòmic de la zona.

ESTAT ACTUAL: NOVEMBRE 2025

Circumval.lació de la Terreta.

Durant la setmana del 18 al 24 de novembre, diversos veïns d’Aulàs van documentar l’estat de la pista Castellet–Espluga de Serra, una via rural que connecta les dues poblacions. Aquesta carretera és especialment crítica perquè hi transita diàriament el transport escolar que porta els nens i nenes fins a l’escola d’Espluga de Serra. Les imatges i testimonis recollits pels veïns volen posar en relleu la necessitat de mantenir la pista en condicions òptimes per garantir la seguretat viària i la continuïtat del servei escolar.

Obac de barreda

Entre el 18 i el 24 de novembre, usuaris de la pista de l’Obac de Barreda han fet arribar vídeos i fotografies a noticiesdelaterreta.com denunciant l’estat crític del camí. Segons expliquen, no s’hi pot circular ni tan sols amb vehicles tot terreny,

Aquesta pista condueix fins a una presa d’aigua utilitzada pels Bombers, així com a un dipòsit de la Generalitat de Catalunya destinat a la lluita contra els incendis forestals. També és la via d’arribada al bosc de pins de l’Obac i del Cumó d’Orrit, una zona especialment sensible en períodes de risc alt.

El Consell Comarcal detalla les inversions recents i previstes per millorar la xarxa viària de la Terreta

El Consell Comarcal del Pallars Jussà han comunicat a NdT el conjunt d’actuacions executades i planificades per millorar la xarxa de camins de la Terreta,

Les intervencions formen part del Pla de Camins 2025 i de diverses convocatòries d’ajuts de la Generalitat, amb l’objectiu d’assegurar una mobilitat segura i afavorir la connectivitat entre els nuclis.

40.178 euros per al tram Torre de Tamúrcia – Espluga de Serra

Dins el Pla de Camins de 2025, l’Ajuntament de Tremp ha reservat una partida de 40.178,05 euros destinada a l’arranjament del camí que uneix la Torre de Tamúrcia amb Espluga de Serra. Les obres es troben en execució des de fa uns dies i donaran continuïtat a les millores realitzades en aquest mateix traçat durant els darrers anys.

Sol·licituds d’ajuts per a nous trams amb aglomerat en calent

Segons ha detallat el Consell Comarcal, el passat estiu, es va presentar una sol·licitud d’ajut al Departament d’Agricultura de la Generalitat per valor de 57.802,27 euros. L’objectiu és l’arranjament d’un tram del camí d’Espluga de Serra en direcció a Aulàs, amb pavimentació mitjançant aglomerat en calent.

En la mateixa convocatòria, l’Ajuntament de Tremp també va demanar dues subvencions addicionals per a actuacions a la Terreta:

• 149.465 € per pavimentar amb aglomerat en calent el tram des de la cruïlla d’Aulàs en direcció al Castellet.
• 57.947 € per pavimentar amb la mateixa tècnica el tram del Castellet cap a Espluga de Serra.

Actuacions realitzades els últims tres anys a la Terreta

A més de les inversions previstes, el Consell Comarcal recorda que, en els darrers tres anys, s’han executat diverses obres de millora i manteniment a la xarxa de camins de la zona:

• Pavimentació amb reg asfàltic de la travessera d’Espluga de Serra.
• Soteig amb reg asfàltic al tram entre la Torre de Tamúrcia i Espluga de Serra.
• Pavimentació i soteig del camí d’accés a Aulàs.
• Soteig del camí d’accés als Masos de Tamúrcia.
• Pavimentació amb aglomerat en calent de dos trams entre el Pont d’Orrit i Sapeira.
• Pavimentació amb reg asfàltic del camí d’accés a Tercui.
• Pavimentació amb formigó de diversos carrers a la Torre de Tamúrcia.

Aquestes actuacions, sumades a les previstes en el Pla de Camins 2025 i en les sol·licituds de subvenció pendents de resolució, consoliden un calendari d’inversions continuat que millora la mobilitat rural i facilita l’activitat agrícola, ramadera i turística de la zona.

SIMULACIÓ D’ASFALTAT DE LA PISTA LA TORRE – ESPLUGA