Malgrat la situació de confinament per la crisi sanitària de la Covid-19, els arxius no s’han volgut perdre aquesta data i l’arxiu comarcal del Pallars Jussà ha preparat diferents activitats.
Tot i el tancament de cara al públic, els equipaments han seguit treballant en la recerca i recopilació d’informació, molta vinculada a pandèmies. Un exemple n’és l’article Epidèmies a Tremp durant les obres de la Canadenca, de Xavier Tarraubella i Mirabet.
Es van imposar quarantenes i durant els estudis sobre les epidèmies es van localitzar 2 focus de contagi importants, el cementiri i l’abocador de residus. Que van portar a la seva modernització per eradicar el problema.
El doctor Alberto Anguera Anglés treballava l’any 1913 a l’hospital de la Presa de Sant Antoni i va ser clau per la lluita contra el tifus aquell estiu. I precisament aquest febrer, el seu net va signar una autorització de reprografia amb l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà on autoritzava al Departament de Cultura, a fer públiques 55 fotografies en blanc i negre i diverses postals del seu avi força importants per la història del Pallars Jussà.
Llicenciat en Història Contemporània i Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona. Arxiver de l’Ajuntament de Barcelona des de 1987, ha estat director de l’Arxiu Municipal Administratiu (1995-2002) i, des d’aleshores i fins a l’actualitat, és director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
ALTRES TREBALLS DE XAVIER TARRUELLA
La Conca de Tremp, una terra que ha patit les conseqüències derivades d’uncert aïllament de la resta del país, ha destacat pel conreu de la vinya i la producció de vi, el qual ha incidit especialment en l’economia, la societat i la cultura de la zona. La presència, encara avui, de cellers i cups en moltes cases dels seus pobles constitueix un testimoni inqüestionable d’aquest fenomen i de la tradicional funció de la Conca de celler del Pirineu, des de la Vall d’Aran fins a Andorra.
El conreu de la vinya, integrant de la trilogia mediterrània juntament amb els cereals i l’olivera, arrela en els mateixos orígens de la nostra cultura. I el vi ha tingut secularment un alt valor afegit i ha esdevingut un element de prestigi, de celebració i de gaudi. Aquest llibre dóna, de manera divulgativa però alhora rigorosa, una visió transversal d’aquest conreu, és a dir, no només de la seva evolució en el decurs dels segles, sinó també del seu comerç i consum, dels sistemes tradicionals de producció i dels aspectes relacionats amb la toponímia i el folklore, a més d’una visió del present i de les seves perspectives de futur.
I això en un moment en què la vinya de la Conca està en procés de recuperació, amb la creació de cellers que produeixen i comercialitzen vins d’alçada amb un segell de qualitat. Al capdavall, aquesta obra contribueix a dotar de relat històric i de context un sector que ha d’actuar decididament com a factor dinamitzador i de desvetllament econòmic del territori.
Este libro de Xavier Tarraubella ha nacido con el propósito de facilitar la compleja labor que supone la investigación histórica o el simple hecho de estudiar la evolución y contenido del patrimonio edificado. Su trabajo, ha consistido en ordenar y clasificar, de forma útil, tanto el tipo de documentos como los diferentes archivos que existen en nuestro país en los que se incluye información referida al legado constructivo. Eulalia Fernández Pombo
Parlar de les característiques i de les conseqüències de la gran obra hidroelèctrica que a principis d’aquest segle va realitzar al Pallars la societat Reigos y Fuerzas de l’Ebro, coneguda popularment com la Canadenca, és referir-se a un dels fets que podem qualificar com a trascedentals per tot el que varen suposar. La construcció de l’embassament de Sant Antoni produeix tot un seguit de canvis i transformacions immediates que afecten diferents aspectes de la vida de la comarca, com són la població, el comerç, les comunicacions, la sanitat, les activitats culturals i d’esbarjo i, fins i tot, la moral.
Però a més i sobretot, les activitats de la Canadenca influeixen decisivament en transformacions a llarg termini que resulten determinants per entendre l’evolució de la societat pallaresa fins als nostres dies, de manera que es pot parlar d’un abans o un després de les obres.
