Joan Tort I Donada
La IA pot ser una eina de suport interessant per a la recerca (en una multiplicitats de sentits); sempre, però, amb un requisit previ: que no passi mai d’ésser utilitzada com a suport, i que sota cap concepte se li atorgui protagonisme de cap mena en la generació de materials: siguin articles, recensions, informes ni cap mena de contribució conceptuable com a “creativa”.
La IA no pot ser res més, en el millor dels casos, que una eina que ha de restar supeditada al criteri i als principis de la persona que la utilitza (i que se suposa que mantindrà sempre el sentit crític, la independència de criteri i la visió global imprescindibles per a poder “filtrar” degudament qualsevol mena de continguts que li proporcioni la màquina).
Tot això ho dic prenent degudament en compte la naturalesa i el contingut de la recerca sobre Esplugafreda,
En línies generals, la major part de les coses que s’hi diuen “refonen” informacions publicades en enciclopèdies i obres temàtiques especialitzades que han tractat el territori i el lloc d’Esplugafreda; sobretot, des d’una perspectiva històrica.
Ara bé, aquesta “refosa” té, com a “sostre”, els propis límits de la bibliografia que la màquina ha processat i sintetitzat. I aquesta bibliografia, a la pràctica, només es pot considerar millorable a partir de tasques que, necessàriament, només es poden assumir -com, de fet, sempre ha estat- des del treball i la recerca estrictament personals (o sigui, duta a terme per individus reals, de forma individual o col·lectiva): més recerca d’arxiu, més treball de camp, més entrevistes en profunditat amb persones involucrades (de forma directa o indirecta) amb aquest lloc, més anàlisi crítica comparativa de la bibliografia publicada fins ara i de la recerca sobre noves fonts que es pugui dur a terme, etc. etc.
La recerca creativa, sigui quina sigui la disciplina científica a la qual estiguem fent referència, mai no es podrà dur a terme fora de la intel·ligència humana; entre altres raons, perquè ‘intel·ligència’ ve del verb ‘intel·ligir’, que significa “captar” o “entendre” la realitat, o sigui, “saber llegir” aquesta realitat, més enllà de la literalitat de qualsevol document on pugui quedar reflectida.
En conclusió: els interessats en la cultura, la ciència, la història i el coneixement en general crec que avui tenim, veritablement, un gran repte per davant. Saber gestionar tot el que implica la IA i, en definitiva, l’imperi de l’algoritme en què ens obliguen a estar immersos. Un repte majúscul; tanmateix, perfectament assumible des d’una perspectiva oberta, receptiva, crítica, creativa i positiva del coneixement humà. Que demana, senzillament, que siguem capaços d’enfrontar amb esperit propositiu, resolutiu i sense cap mena de por.
O sigui, i com tantes altres vegades: amb una actitud de base fonamentalment constructiva.
JOAN TORT I DONADA
Geògraf, catedràtic de Geografia de la Universitat de Barcelona.
Els seus interessos de recerca se centren en els estudis regionals, el paisatge, la toponímia, la geografia urbana i rural, la geografia política, el pensament geogràfic, l’ordenació del territori i la relació entre literatura i geografia.
Ha aprofundit en la dimensió geogràfica dels noms de lloc i en la manera com aquests s’associen amb l’experiència humana del territori.
Ha liderat diversos projectes de recerca dedicats a l’estudi de regions i paisatges, tant en l’àmbit català com peninsular.
Entre les seves publicacions destaca l’article “Dinàmiques transfrontereres i protecció d’espais de muntanya desestructurats. La Terreta com a cas d’estudi”. A més, ha dirigit diverses tesis doctorals, com ara “Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta. Ribagorça, Catalunya/Aragó”, elaborada pel doctor Alexis Sancho Reinoso l’any 2011.
