Davant l’onada d’anticatalanisme que afecta la Franja, impulsada per forces polítiques com el PP i Vox a Aragó, petits nuclis com Sopeira i Areny de Noguera es mantenen ferms en la defensa de la seva identitat cultural.
Un grup continua promovent la llengua i les tradicions catalanes malgrat les dificultats.
CENTRE D’ESTUDIS RIBAGORÇANS, BALUARD DE LA CULTURA A LA FRANJA.
Les activitats culturals organitzades pel Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb) continuen amb força. Aquesta primavera, el Pont de Suert i Benavarri acolliran dues importants presentacions.
1. Presentació de la Revista Ripacurtia – 18 d’abril, Pont de Suert
El divendres 18 d’abril, a les 18 h, l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça (Carrer del Pont, 9) acollirà la presentació del darrer número de la revista Ripacurtia, una publicació pirinenca editada pel CERIb.
Enguany, arriba al volum 6 de la seva segona etapa. L’acte s’emmarca dins les “Jornades a l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça” i comptarà amb la participació de:
- Iolanda Ferran, alcaldessa del Pont de Suert i delegada de Cultura de la Generalitat de Catalunya a l’Alt Pirineu i Aran.
- Manel Rivas, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça.
- Jep de Moner, president del CERIb.
- Carles Barrull, secretari del CERIb.
- Jordi Suïls, director de la revista Ripacurtia.
2. Presentació del llibre “Toponímia de Ribagorça” – 19 d’abril, Benavarri
El dissabte 19 d’abril, a les 19 h, la Casa de la Vila de Benavarri acollirà la presentació del llibre Toponímia de Ribagorça, escrit per Jordi Moners i editat per Carlos Ángel Rizos. Durant l’acte, també es presentarà un pòster sobre el projecte de recerca “Toponímia de Tolba”, que es donarà a conèixer oficialment en la 21a edició del Recercat (de l’8 a l’11 de maig a Montblanc).
Intervindran:
- Yolanda Castelló, alcaldessa de Benavarri.
- Enric Marqués, president del CERIb.
- Carlos Ángel Rizos, editor del llibre.
- Carles Barrull, secretari del CERIb.
Conservant la Cultura a la Ribagorça
Aquestes iniciatives demostren que, malgrat les pressions polítiques, la Ribagorça continua sent un territori de resistència cultural i defensa de la llengua catalana. La participació en aquests actes és clau per donar suport a la identitat d’un territori que lluita per mantenir la seva riquesa històrica i lingüística.
LLENGUA DE CASTIGALEU, JORDI MONERS
El volum La llengua de Castigaleu (Ribagorça), escrit per Jordi Moners i publicat pel Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb) al juny del 2008, és el primer llibre de la col·lecció de llengua de Ripacurtia Monografies.
Aquesta obra esdevé un referent imprescindible per a l’estudi de la lingüística ribagorçana, un camp que, malgrat haver rebut gran atenció de part dels romanistes en el darrer segle, no compta amb moltes monografies exhaustives sobre parlars locals.
Com destaca Artur Quintana en el pròleg, l’obra de Moners és exemplar, ja que parteix d’una exhaustiva recopilació lingüística realitzada entre el 1995 i el 2001.
Aquesta recopilació es basa en entrevistes amb pràcticament tots els habitants del municipi de Castigaleu, tant del nucli urbà com de les aldees. El treball s’enfoca en un període concret, el tombant del segle XX al XXI, i en una generació específica: les persones nascudes entre 1920 i 1950.
La metodologia emprada per Moners consisteix en una forma indirecta i basada en l’escolta de converses i tertúlies locals, enregistrades. Aquest enfocament permet captar l’estat d’ànim més natural, relaxat i espontani dels informants.
L’estudi de La llengua de Castigaleu és complet i detallat, abordant diversos aspectes fonamentals de la lingüística:
- Fonètica i Fonologia: Incloent un quadre de transformacions del romànic al català de Castigaleu.
- Morfosintaxi: Analitzant les estructures gramaticals del dialecte.
- Lèxic: Presentant un diccionari de 7.000 mots, amb més de mil termes que no es troben en el Diccionari Alcover-Moll.
- Paremiologia: Recollint dites i refranys locals.
Aquest estudi no només és una contribució significativa a la lingüística ribagorçana, sinó també un testimoni del patrimoni cultural que representa la llengua de Castigaleu.
