“…Quan tindran un recordatori, en l’espai públic, totes les persones que van construir la gran gran ciutat de Tebas de la Noguera Ribagorçana”?

Amb aquesta pregunta la doctora en Antropologia Montserrat Iniesta va tancar la seua intervenció en la “Xerrada sobre l’impacte Social d’Enher a l’alta muntanya” dins de la jornada d’activitats organitzada per l’associació “Som Castanesa”.

Carles Feixa Pàmpols, catedràtic d’antropologia social, va compartir espai a la plaça per explicar, entre altres coses, l’impacte brutal que va suposar l’arribada de més de 6000 treballadors a les valls pirinenques i els canvis estructurals que van provocar al territori.

Els discurs dels dos científics, molt vinculats al territori, contrasta amb la campanya promocional dels hereus d’Enher i Fecsa (ara Endesa) que recorre diferents espais del Pirineu projectant grans produccions audiovisuals on subratllen els avantatges que va suposar per Catalunya la construcció d’aquestes infraestructures.

Ara fa cent anys, l’energia hidroelèctrica va impulsar el canvi en una Catalunya esgotada i dependent del carbó per produir electricitat i en un Pallars enfonsat en una profunda crisi econòmica i social.L’aigua dels rius i estanys del Pirineu, els avanços tecnològics, i la situació econòmica i política internacional, van estimular l’enginy de persones tècnicament i econòmicament capacitades per materialitzar aquest canvi.L’aprofitament de les oportunitats de negoci va fer possible el creixement i la diversificació industrial de Catalunya, així com la transformació econòmica, social i territorial del Pallars Jussà.

Dins de les Xerrades, també van parlar altres científics i divulgadors,