Amb una jornada a Areny de Noguera es volen donar a conèixer els primers escrits que contenen parts remarcables en català.
L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça) i el de Tremp (Pallars Jussà) han fet una jornada al Centre d’Interpretació de la Ribagorça per posar en relleu el valor patrimonial de la llengua catalana a la Franja i divulgar la situació en què es troba actualment arran de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa, seguint els compromisos adquirits en la signatura de la recent Declaració de Mequinensa.
El ‘Jurament feudal‘ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), és el primer document que conté parts remarcables en català. Aquest escrit i molts més a la Terreta s’han donat a conèixer en aquesta jornada.
Encara avui moltes persones i alguns manuals moderns creuen i recullen que les ‘Homilies d’Organyà’ i el mal anomenat ‘Forum Iudicum’ són els primers texts en català, una visió que, des del punt de vista científic, resulta anacrònica i dificulta el coneixement i la justa valoració d’una part important del patrimoni de la llengua catalana.
Resulta, doncs, important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de texts que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura. El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja es troben texts en què hi ha fragments en català significatius. El ‘Jurament feudal’ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el ‘Jurament de compareixença’ (1031-1035) i el ‘Jurament feudal de fidelitat’ de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.
Atès que aquest primer text prové de la zona de la Terreta, avui a cavall entre l’Aragó i Catalunya, entre els municipis d’Areny de Noguera i de Tremp, serveix de motiu per posar en valor les relacions històriques i socials que s’han mantingut fins avui en aquesta zona i l’existència d’un fonament comú: la llengua i el text que en documenta els orígens.
Durant la jornada s’ha inaugurat l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’, amb texts dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura i que es podrà visitar fins nadal, desprès aquesta exposició es traslladarà a Tremp. També es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb alguns elements arquitectònics patrimonials de l’època.
En l’acte hi han assistit molts alcaldes de la Ribagorça, 2 senadors (Paco Boya i Jose Maria Becana) així com representants del consell comarcal del Pallars Jussà i veïns de la zona, en total prop d’un centenar de persones. Com a ponents han intervingut els filòlegs Maite Moret (Universitat de Saragossa), Joan Anton Rabella (Institut d’Estudis Catalans) i Ramon Sistac (Universitat de Lleida).
Els Ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera (Osca) han celebrat una jornada per reivindicar el valor patrimonial del català a la Franja després de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa. Durant la jornada s’ha parlat del primer text on el català hi té una presència important. Es tracta d’un jurament de fidelitat a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), on s’hi citen els castells d’Orrit i Areny de Noguera. Aquesta jornada reivindica el paper de la Terreta en els orígens del català i vol trencar amb la visió «anacrònica» que, des del punt de vista científic, significa mantenir les Homilies d’Organyà i el Forum Iudicum com els primers textos en català.
La jornada i la inauguració de l’exposició sobre els orígens de la llengua catalana s’ha fet a Areny de Noguera al mateix municipi que es va convertir en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com a resposta a l’avantprojecte de llei de Llengües.
Maite Moret, filòloga i professora de la Universitat de Saragossa, ha explicat que la nova llei de llengües aragonesa, que elimina tota referència al català a favor de la ‘llengua aragonesa pròpia d’Aragó oriental’ (Lapao), l’únic que ha fet és canviar el nom de la llengua que es parlava en aquest territori donat que la gent segueix parlant el mateix. Per a Moret ha quedat demostrat que les fronteres administratives ben poca cosa tenen que veure amb les fronteres lingüístiques.
Moret ha posat d’exemple els texts medievals, escrits en català, que s’entenien d’igual manera a les dos vessants de la Franja i no hi havia cap dificultat de comprensió, «igual que passa actualment», ha afegit. Segons Moret, el que sí què és una problema de la nova llei de llengües aragonesa és que els parlants s’han vist desproveïts del nom de la llengua que parlen.
Ramon Sistac, professor de la Universitat de Lleida, ha defensat la Franja com una terra catalanoparlant des de sempre, des del mateix moment en que el llatí es va convertir en català. Sistac s’ha mostrat contundent i ha dit que des d’un punt de vista científic i universitari el que poden fer els governs és fer polítiques lingüístiques però no canviar el nom d’una llengua.
Per Sistac els habitants seguiran parlant català però el que el govern d’Aragó ha evitat amb la nova llei de llengües es qualsevol intent de normalització de la llengua. Sistac ha reconegut que és difícil de preveure que passarà en una o dues generacions donat que aquest territori de la Franja té poca població, molt envellida i molt dispersa.
Joan Anton Rabella de l’Institut d’Estudis Catalans, ha defensat el reconeixement per aquests primers documents escrits en català. Rabella destaca d’aquesta documentació la seva localització, ja que la majoria dels primers texts catalans conservats provenen del Pallars i de l’Alt Urgell. Rabella explica que aquesta zona de Catalunya, l’àrea de l’antic bisbat d’Urgell, amb una romanització més feble, hauria mantingut més vius els substrats lingüístics anteriors. Aquest factor, juntament amb el llatí empobrit que usaven els escrivans, va facilitar l’aparició primerenca de la llengua catalana en la documentació. Dels nou primers documents publicats que es coneixen en català, set se situen a la zona del Pirineu occidental.
Per aquest motiu, Joan Anton Rabella creu que resulta important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de textos que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.
El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja trobem texts en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.
Durant la jornada s’ha inaugurat l’exposició Els orígens del català: ‘Jo fideles vos seré’. S’hi mostren texts dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura, i que procedeixen de la zona del Pallars, i es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb diversos elements arquitectònics patrimonials de l’època.
Atès que aquest primer text prové de la zona de La Terreta, avui a cavall entre Aragó i Catalunya, entre els municipis d’Areny de Noguera i de Tremp, a tots dos alcaldes els ha servit de motiu per posar en valor les relacions històriques i socials que s’han mantingut fins avui en aquesta zona fronterera i l’existència d’un fonament comú: la llengua i el text que en documenta els orígens.
Sapeira i la vall de la Terreta guarden les empremtes d’un passat comunal amb molt valor. “Fem cumó, un altre camí” segueix el procés participatiu impulsat pel col·lectiu Usnea RP, juntament amb el veïnat del poble, per recuperar aquesta memòria viva: entrevistes, cumós o jornades de feina comunal i tallers esdevenen espais de diàleg on històries de padrins i padrines es troben amb nous imaginaris col·lectius.
SETMANA DEL 19 A 25 DE GENER
La Ribagorça
La setmana dels "Sants Barbuts": foc, neu i tradició al cor del Pirineu.
Entrem de ple en la setmana més freda de l'any, coneguda popularment com la dels "Sants Barbuts". L'ambient a la Ribagorça és purament hivernal, amb les xemeneies fumejant i la neu ben assentada a les cotes altes de la Vall de Benasc. Aquests dies es respira tradició: mentre municipis com Castilló de Sos o Benasc celebren Sant Sebastià (dimarts 20) amb fogueres i actes populars, la part baixa de la comarca es prepara per a un cap de setmana de gastronomia intensa amb la tòfona com a protagonista.
Alta Ribagorça
Tradició ancestral i neu pols: l'hivern en estat pur.
La comarca es divideix entre la devoció històrica i l'esport blanc. Mentre El Pont de Suert viu una de les seves jornades més solemnes i arrelades amb la Confraria de Sant Sebastià, la Vall de Boí es troba en el seu punt àlgid de la temporada d'hivern, amb gruixos de neu ideals per gaudir del silenci del Parc Nacional. Una setmana perfecta per combinar patrimoni viu i natura salvatge.
Pallars Jussà
Terra de dinosaures, boires matinals i cultura viva
Després de la gresca de Sant Antoni, el Pallars Jussà entra en una setmana de calma hivernal, ideal per gaudir de la "inversió tèrmica": boires gebradores a la Conca de Tremp i sol radiant a les cotes altes del Montsec i la Vall Fosca. Aquests dies us proposem refugiar-vos a la butaca del teatre o caminar sobre les petjades d'un passat remot sota el sol d'Isona.
🎭 Mercat de la Tòfona Fresca
● 📅 Data: Dissabte, 24 de gener
● 📍 Lloc: Graus (Plaça Major / Casa de la Cultura)
● 💶 Preu: Entrada lliure (tapes i compra segons consumició)
● ℹ️Info: turismograus.com
Descripció:
Graus es converteix, un dissabte més, en la capital mundial de la Tuber melanosporum. Aquest mercat és l'epicentre de la temporada, on truficultors de la zona venen el seu "or negre" directament al públic. L'ambient és vibrant: es pot olorar l'aroma intensa de la tòfona tot just entrar. A més de la venda al detall, es poden degustar tapes elaborades amb tòfona fresca a preus populars i assistir al curiós concurs d'esbrinar "El preu just" del lot setmanal. Una experiència sensorial imprescindible per als amants de la gastronomia local.
🏔️Esquí Nòrdic i Raquetes als Plans de l'Hospital
● 📅 Data: Cap de setmana del 24 i 25 de gener (obert tota la setmana)
● 📍 Lloc: Benasc (Plans de l'Hospital)
● 💪 Dificultat: Adaptable (Verd/Blau per a iniciació, Vermell per a experts)
● ℹ️Info: llanosdelhospital.com
Descripció:
Amb les nevades recents i el fred intens de la setmana, l'estació nòrdica dels Plans de l'Hospital ofereix unes condicions immillorables. És el moment perfecte per a endinsar-se al Parc Natural Posets-Maladeta lliscant sobre esquís de fons o caminant amb raquetes.
🎭 Festa de Sant Sebastià
● 📅 Data: Dimarts, 20 de Gener
● 📍 Lloc: El Pont de Suert (Església Vella i Plaça Major)
● 💶 Preu: Gratuït (Dinar de germanor amb tiquet)
● ℹ️Info: confrariasantsebastia.cat / Ajuntament del Pont de Suert
Descripció:
És una de les tradicions més antigues i sentides de la capital de la comarca, amb orígens que es remunten al segle XVI. La Confraria de Sant Sebastià celebra el seu dia gran amb la solemne processó, la missa i els tradicionals àpats on no hi falten la girella i els plats típics de muntanya. És una oportunitat única per veure el nomenament dels nous priors i viure l'atmosfera de respecte i comunitat que inunda els carrers del nucli antic.
🏔️Raquetes de Neu al Planell d'Aigüestortes
● 📅 Data: Cap de setmana (24 i 25 de Gener)
● 📍 Lloc: Parc Nacional d'Aigüestortes (Accés per Boí)
● 💪 Dificultat: Baixa/Mitjana (Apta per a famílies)
● ℹ️Info: casadelparc.boi@gencat.cat / Guies locals (ex: Roger Gras)
Descripció:
Amb la neu ben assentada de mitjans de gener, és el moment ideal per endinsar-se al Parc Nacional amb raquetes. La ruta recomanada per a aquest cap de setmana és la clàssica fins al Planell d'Aigüestortes o l'Estany Llong. El silenci hivernal del parc, només trencat pel cruixir de la neu sota les raquetes, ofereix una experiència hipnòtica. Es recomana contractar un guia interpretador local per descobrir rastres de fauna (isards, guineus) sobre el mantell blanc.
🎭 Teatre Familiar "El cargol i l'herba de poniol"
● 📅 Data: Divendres, 23 de gener de 2026
● 📍 Lloc: Espai Cultural La Lira, Tremp
● 💶 Preu: Consultar (Aprox. 5-8€ / Socis Xarxa)
● ℹ️Info: www.tremp.cat | Tel. 973 65 00 05
Descripció:
La companyia Sgratta arriba a Tremp dins la programació de la Xarxa per oferir una versió tendra i divertida d'aquest conte clàssic català. Una proposta escènica plena de música i humor que explica l'aventura d'un petit cargol decidit a curar la panxa del rei. És l'activitat perfecta per a divendres a la tarda (18:00h), ideal per escalfar motors de cara al cap de setmana en un ambient familiar i acollidor.
🏔️Georuta de la Posa
● 📅 Data: Cap de setmana del 24 i 25 de gener (Accés lliure)
● 📍 Lloc: Isona i Conca Dellà (Carretera d'Isona a Coll de Nargó)
● 💪 Dificultat: Baixa (Passejada familiar)
● ℹ️Info: www.geoparcorigens.cat
Descripció:
Aprofiteu el sol de migdia per descobrir un dels jaciments més singulars del Geoparc Orígens. La Georuta de la Posa us permet caminar literalment sobre una antiga platja del Cretaci, on trobareu milers de petjades d'alimentació de rajades (peixos) fossilitzades a la roca. L'itinerari
és curt, molt ben senyalitzat i ofereix unes vistes espectaculars sobre tota la Conca, sovint per sobre del mar de boira. Completeu la sortida amb una visita al Museu de la Conca Dellà a Isona.
