La vinya comparteix relat amb la geologia, els dinosaures i un producte gastronòmic excepcional.
Cinc de les set subzones que configuren la Denominació d’Origen Costers del Segre compten amb vinyes de muntanya. La subzona Pallars és la que té més hectàrees de vinya en alçada i agrupa vuit cellers, la major part dels quals estan a la Conca de Tremp, amb vinyes entre els 450 i els 800 metres d’altitud; tot i que també en trobem en punts més alts a a Talarn i a Sort, amb vinyes que van dels 900 als 1.000 metres d’altitud. A la Conca de Tremp, la vinya i el vi comparteixen relat amb la geologia i els jaciments paleontològics, testimoni dels dinosaures que van poblar la zona. Més a munt, al Pallars Sobirà, els ceps conviuen amb paisatges d’alta muntanya. Però, el millor maridatge dels vins Pallars, DO Costers del Segre, el trobem al voltant de la taula amb productes autòctons excepcionals com els embotits, formatges i carns con la del corder de raça xisqueta. Menges que configuren un receptari ric i variat per acompanyar la degustació d’uns vins d’una frescor característica.
La Conca de Tremp té una llarga tradició vitivinícola però, després de la fil·loxera, el cultiu de la vinya va ser reemplaçat pel panís i altres cereals. En l’actualitat, a Vilamitjana trobem el celler més veterà de la comarca, fundat per Enric Vila el 1993. Vila, fill de vinyater i enòleg de la primera promoció d’aquests estudis a Espanya, vinifica onze hectàrees de chardonnay, riesling, merlot, ull de llebre, cabernet sauvignon, morastell i garnatxa. Entre els seus vins, trobem el Tu rai… (cupatge de Morastell, Garnatxa i Ull de Llebre) i els mono varietals Llabustes: Cabernet Sauvignon, Ull de Llebre, Merlot, Riesling i Chardonnay. “Penso que les qualitats o característiques més destacades que treballo en els meus vins són l’estructura, la frescor i l’aroma”, explica l’Enric. “En conjunt, tots els vins del Pallars són especialment frescos i compten amb els ph més baixos i, per tant, les acideses més altes de Catalunya”, puntualitza.
De Vilamitjana a Isona, trobem les localitats d’Orcau i Figuerola d’Orcau.
A Orcau, està ubicat el celler Sauvella. El medi ambientalista holandès Jeroen Nagtegaal i la seva família el van fundar el 2004, després d’instal·lar-se el 2002 en la segona residència que tenien en aquesta localitat del Pallars. Nagtegaal fa els Sauvella amb criança en bótes de roure i els Luscinia en fusta d’alzina. “De tant en tant, també fem un vi dolç negre”, explica.
A Figuerola d’Orcau es troba el celler Terrer de Pallars de Núria. Terrer de Pallars vinifica unes 16.000 ampolles en quatre hectàrees de vinya pròpia o de viticultors habituals. Núria Bigorra elabora quatre vins: el jove Conca de Tremp i un altre amb vinyes de més de 30 anys i envellit en roure que es diu Conca d’Orcau –tots dos mono varietals de macabeu–; el Carràmia que és el vi negre jove del celler; i el Conca de Tremp negre, un cupatge de merlot i cabernet sauvignon i criança de 12 mesos en bóta de roure. Després d’uns primers anys consolidant la qualitat i incrementant-ne la producció, “amb moltes limitacions d’espai, ara em vull centrar en la construcció d’un nou celler que em permeti reorganitzar les tasques de vinificació i emmagatzematge” diu Bigorra.
El 1990, a Masos de Llimiana –a la riba de l’embassament de Cellers–, el metge riojà i criat a Llimiana, José Luis García, va plantar 30 hectàrees de vinya i construir el celler Mas Garcia Muret, el 2010. Unua (ull de llebre), Mas Garcia Muret (cabernet sauvignon), Murriac (syrah), Colomina (pinot noir, syrah, ull de llebre i merlot) o el blanc Juna (garnatxa blanca, chardonnay i sauvignon blanc), són alguns dels vins d’aquest celler. Pel que fa al concepte dels vins, en Jordi Garcia Muret, cara visible del celler familiar, explica que “treballem per fer vins de terrer, només amb el nostre propi raïm. Uns vins de muntanya, minerals, frescos i amb molt de cos. Alts de graduació, no baixem dels 14 graus i de fet hem de vigilar que no es sobrepassin”.
Tornant de Cellers, abans d’arribar a Tremp, ens desviem cap a Fígols de Tremp on l’enòloga Eva Carmona va fer el celler El Vinyer, a la finca familiar i que compta amb 10 hectàrees de merlot i una de garnatxa blanca. Carmona vinifica 10.000 ampolles en aproximadament 2 hectàrees de la propietat. Turritela Rosat (jove), Turritela Negre (jove) i Nummulit (vi negre amb dotze mesos de criança en roure) són els tres vins elaborats amb la varietat merlot. A més, també fa un vi blanc mono varietal de macabeu, l’Espurlent. Carmona és una dona compromesa amb el territori i el Pallars, en particular. Després d’iniciar estudis d’arquitectura, la crida de la terra la va orientar cap a l’enginyeria agrària, finalitzant els seus estudis en el món de l’enologia. “M’agrada el camp i volia quedar-me a casa, al Pallars”, assegura.
A Talarn, Raül Bobet, qui va ser director general de Bodegas Torres, enceta el 2008 el seu projecte més personal a Castell d’Encús, un celler i una finca que prenc el nom d’aquest antic castell hospitaler i del que romanen restes monumentals, la capella i uns cups de pedra del segle XII, on els monjos ja feien vi i que Bobet utilitza en l’actualitat. La innovació constant i l’excel·lència són les màximes d’aquest celler que, a banda d’altres micro vinificacions, elabora més d’una desena de vins com són els blancs Ekam (riesling i albariño) i Taleia (sauvignon blanc i semillón); i els vins negres Acusp (pinot noir), Talarn (syrah) i Quest (cabernet sauvignon, cabernet franc, merlot i petit verdot). Castell d’Encús també elabora l’escumós ancestral Taïka (semillón i sauvignon blanc). Aquest inquiet enòleg i cellerer ha portat els vins del Pallars de la DO Costers del Segre a reconeguts restaurants d’arreu i considera que “hem de viatjar i mirar els vins que es fan al món per saber quina ha de ser la nostra aportació des de la innovació i l’excel·lència”. Bobet es mostra molt agraït amb el territori i assegura, “vull retornar a Lleida el que m’ha aportat”.
Pujant cap a La Pobla de Segur a Salàs de Pallars trobem les vinyes de Solana Roivert. Aquest projecte de José Esteban, amb el celler a la localitat de Figuerola d’Orcau, fa vi ecològic amb les varietats ull de llebre, syrah, sauvignon blanc, brocada, riesling i garnatxa blanca, procedents de les 6,5 hectàrees de vinyes pròpies. Els seus vins són: Fira (ull de llebre i syrah), Quimal (ull de llebre), Llarim (sauvignon blanc) i Ronda (brocada). Esteban assegura que “elaborem els nostres vins amb els llevats propis del nostre raïm i amb la mínima manipulació possible, combinant tradició cultural i innovació en el coneixement”.
Un grup d’amics, amb el Josep Maria Rabassa al capdavant, funda Batlliu de Sort a Olp (Pallars Sobirà) el 2010 i, des de llavors, fan els seus vins amb les seves 10 hectàrees de vinyes de Pirineu, situades a 900 metres d’altitud. Entre les varietats plantades trobem riesling i pinot noir però, també, hi ha gewürztraminer, xarel·lo, muscat, garnatxa blanca, viognier, syrah o garnatxa negra. Els darrers anys, aquest celler també elabora vi amb el raïm d’altres cinc hectàrees de finques que gestiona a la Conca de Tremp. Els seus vins són: Finca les Lleres (viognier), biu de Sort Negre (pinot noir), biu de Sort Blanc (riesling), Nero de Sort (pinot noir), Salvavides (ull de llebre, merlot i garnatxa) i Pantigana (garnatxa blanca i macabeu). “A Batlliu de Sort, la nostra filosofia és de total respecte per la vinya i respecte pel vi. Aquesta màxima per no malmetre l’entorn amb coure i més sofre del mínim necessari, també la traslladem a l’elaboració dels vins. Volem que els vins siguin una expressió directa del terrer, del raïm i del clima. No clarifiquem ni fem servir rectificants; així com vinifiquem amb fermentacions espontànies”, explica Rabassa.
