L’executiu del PP fa servir ‘català’ per parlar de la llengua en documents oficials.
Ni el mateix govern de l’Aragó fa servir el nom LAPAO per parlar del català. Així queda palès en el conveni que la conselleria d’Educació aragonesa va signar aljuliol ambla Generalitat per coordinar algunes polítiques educatives. En el document, les dues institucions acorden diverses mesures de treball conjunt “d’acord amb els lligams històrics, culturals i lingüístics”: intercanvis escolars, trobades de mestres, difusió d’iniciatives pedagògiques, recursos didàctics, projectes educatius compartits, etc. I el més curiós és que al llarg del text en tot moment al català se li diu català, i no pas LAPAO. El conveni el signa la consellera aragonesa d’Educació,
Dolores Serrat.
L’executiu del PP fa servir ‘català’ per parlar de la llengua en documents oficials.
Ni el mateix govern de l’Aragó fa servir el nom LAPAO per parlar del català. Així queda palès en el conveni que la conselleria d’Educació aragonesa va signar aljuliol ambla Generalitat per coordinar algunes polítiques educatives. En el document, les dues institucions acorden diverses mesures de treball conjunt “d’acord amb els lligams històrics, culturals i lingüístics”: intercanvis escolars, trobades de mestres, difusió d’iniciatives pedagògiques, recursos didàctics, projectes educatius compartits, etc. I el més curiós és que al llarg del text en tot moment al català se li diu català, i no pas LAPAO. El conveni el signa la consellera aragonesa d’Educació,
Dolores Serrat.
Nova llei de llengües
Enmig d’una gran polèmica, el Parlament aragonès va aprovar a lmaig, amb els vots del PP i el Partit Aragonès, una nova llei de llengües que evitava fer servir el mot català per referir-se a la llengua catalana i es treia de la màniga la denominació llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental. LAPAO és l’abreviació del llarguíssim i estrambòtic nom. Una denominació que de seguida va provocar la mofa d’una part de l’opinió pública i crítiques dels patits de l’oposició, que van acusar el govern del PP de fer “el ridícul”. Al LAPAO encara s’hi va afegir el LAPAPYP (llengua aragonesa pròpia de l’àrea pirinenca i prepirinenca).E lmateix president de la Generalitat, Artur Mas, es va riure del nom assegurant al Parlament que havia entès “perfectament” una pregunta del diputat de la CUP David Fernàndez, que va demanar permís per utilitzar “el LAPAO”.
El ‘català’, tres vegades
En el conveni assumit per la conselleria aragonesa,la paraula català hi apareix tres vegades i en cap cas es fa referència al LAPAO. Concretament es parla de “facilitar l’aprenentatge del català i la innovació educativa referida a aquest aprenentatge”, de “promoure la difusió, l’intercanvi i la producció d’eines pedagògiques en català”i d’“establir acords d’homologació dels estudis de català realitzats en l’ensenyament reglat”. Davant l’allau de crítiques després del’aprovació dela novallei de llengües, la consellera aragonesa d’Educació, Dolores Serrat, va acusarl’oposició d’inventar-se els mots LAPAO i LAPAPYP perquè en el text de la llei, segons va dir, en cap moment hi apareix l’abreviació. Serrat va dir que eren “acrònims ficticis” a partir de les referències del text. En realitat, però, al conveni de l’Aragó tampoc no hi surt ni una sola vegada la denominació “oficial” llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental. Després de tot l’enrenou, el govern de l’Aragó sembla que ha conclòs, senzillament, que del català se’n diu català.
Mascarell: “El català necessita instruments d’estat”
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va reivindicar ahir en un acte a Calaceit, al Matarranya, que la llengua catalana necessita “instruments d’estat” per aconseguir el reconeixement internacional que li pertoca i es pugui considerar per normalitzada definitivament.Mentre aquests estris no arribin, Mascarell va reclamar a l’estat espanyol que la defensi com a llengua de l’Estat de manera que sigui reconeguda també a Europa, on és la novena llengua en nombre de parlants. “Espanya no ha sabut ser un estat plurilingüístic al llarg del temps”, va lamentar Mascarell, que va deixar clar que el problema del català “no és lingüístic”: “El problema més gran és polític i té a
veure amb l’Estat i les seves polítiques”. Per Mascarell, l’Estat “posa pegues al model educatiu, nega la realitat social del català, pretén convertir-lo en una llengua de segona, en devalua sistemàticament la singularitat i l’oficialitat i tracta d’imposar la idea que els recursos destinats al català són una despesa innecessària”.
El conseller va dir que l’objectiu que necessita ara la llengua catalana és ben simple: “La volem tractada com a una llengua d’estat, la volem plenament reconeguda internacionalment, utilitzada en tots els àmbits de la vida social i a l’abast de tothom, i no cal dir que la volem en un entorn lingüístic plural i democràtic”.
NOTICIA PUBLICADA PEL DIARI ARA, EDICIO DE PAPER, DIUMENGE DIA 22 DE SETEMBRE
