Confirmen que l’atac a un ramat de Castell de Mur va ser el llop
L’administració va iniciar actuacions de seguiment a la zona i va confirmar als ramaders la presència de l’animal.
La Generalitat ha certificat que l’atac, que va tenir lloc fa uns dies i després d’analitzar les restes dels animals morts, va ser obra d’un llop,
Aquest és el primer atac confirmat enguany al sud del Pallars Jussà, una comarca on no s’havia detectat la presència de llops des de fa dècades.
Aquest fet ha posat en alerta els ramaders de la zona i pastors com l’alcalde de Sant Esteve de la Sarga, Jordi Navarra, que ha publicat a les xarxes socials: “és dur, però és el futur que ens espera”.
A finals del segle XIX i principis del XX, com a la major part d’Europa, el llop habitava Catalunya, però es va extingir.
Durant gairebé un segle, no se’n van tenir més notícies. No obstant això, recentment ha reaparegut a les muntanyes pirinenques, i de manera sorprenent, s’ha descobert que no prové de les poblacions ibèriques, sinó de les que s’estan expandint des d’Itàlia i el sud-est de França.
El llop, um més del econsistema
El llop (Canis lupus) es distribuïa per tot el territori de Catalunya i va sobreviure en algunes zones fins als primers anys del segle XX. Ja al segle XVIII, Francesc de Zamora mencionava que el llop era “… l’espècie de la gran fauna més citada en les respostes als qüestionaris i amb una distribució territorial més extensa”.
Al segle XIX, encara es podia trobar als voltants de la ciutat de Barcelona, l’Albert Manent el va identificar en diverses zones de Tarragona i Girona fins a les dècades de 1900 i 1920. De fet, hi ha constància d’algun exemplar aïllat al Pirineu de Lleida fins a l’any 1940.
Les dades més concretes provenen dels Ports de Tortosa el 1928, on es conserven les pells de dos exemplars al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Diversos factors van contribuir a la seva desaparició al llarg d’un període de vuitanta anys, com la reducció de les seves preses salvatges i l’augment de l’ús de verins i armes de foc després de les guerres d’Independència i Civil.
la desaparició.
En els seus temps d’esplendor, els llops estaven ben distribuïts per tot el territori, i la seva abundància era comparable a la que actualment es pot trobar en altres zones on l’espècie és comuna. Tanmateix, van desaparèixer de Catalunya durant dècades i l’espècie va caure en l’oblit. Durant aquest temps, el paisatge va canviar profundament, i les activitats al medi rural també es van transformar.
l’any 2004 es va confirmar la reaparició del llop a Catalunya, després que alguns ja sospitéssin la seva presència des de l’any 2000, quan es van trobar excrements congelats que van donar un resultat positiu en l’anàlisi. Al Pirineu francès, el retorn del llop ja era conegut des de 1999.
HISTÒRIA I CONTEXT: EL LLOP A CATALUNYA
Al segle XIX, el llop era present arreu de Catalunya, des dels Pirineus fins a les muntanyes de Tarragona i Girona. Amb la modernització de l’agricultura, l’ús d’armes de foc i verins, i la transformació del medi rural, el llop va desaparèixer. Durant gairebé un segle, el record d’aquest depredador es va esvair… fins que va tornar.
Ara, amb el retorn del llop, s’obre un nou escenari de gestió i adaptació. Documentals com “Conviure amb el llop”, impulsat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, ja mostren com alguns pagesos del Pirineu estan adoptant noves mesures de protecció i nous models de gestió ramadera.
CONVIURE AMB EL LLOP I PROTEGIR ELS RAMATS.
Per garantir la convivència amb el llop, els ramaders estan implementant sistemes de protecció com ara:
- Gossos de protecció de ramats, com els mastins pirinencs.
- Tancats nocturns reforçats.
- Pastoreig intensiu i vigilància constant.
- Ajuts i indemnitzacions per les pèrdues causades pels atacs.
“Conviure amb el llop”, un documental de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, mostra el procés d’adaptació que estan fent els pagesos de les zones afectades i el seguiment que s’està fent d’aquesta espècie protegida.
CONVIURE AMB EL LLOP I PRESERVAR EL FUTUR RURAL.
Més enllà de les mesures immediates, conviure amb el llop obliga a replantejar el futur de la ramaderia de muntanya i la seva sostenibilitat. Això implica valorar el paper ambiental dels ramaders com a gestors del territori i reconèixer la seva funció essencial en la conservació del paisatge i la biodiversitat.
La clau serà trobar un equilibri entre la conservació d’una espècie protegida com el llop i la supervivència de la ramaderia extensiva. Aquest debat ja és present a moltes regions europees, i Catalunya no n’és una excepció.
