La tradició musical de Nadal torna a brillar a la Ribagorça

Per setè any consecutiu, Raül Poblet recupera l’essència del Nadal pirinenc amb una nova edició de les seues nadales itinerants.

La ruta musical arriba a la ribagorça el dia de Sant Esteve al monestir d’Alaó, a Sopeira, punt de partida ja consolidat d’aquest projecte que reivindica la memòria sonora i popular de la Ribagorça.

En aquesta ocasió, l’església de Santa Maria de Alaó acollirà l’estrena d’una nova adaptació de les Cobles d’en Peiro,

un conjunt de melodies tradicionals del Pirineu que han travessat generacions. Entre les estrofes més emblemàtiques que s’hi interpretaran destaca:

Marieta, fes-te alteta,
que ton pare et vol casar
amb un mosso de Sopeira
que puiave a segar.

El dia 27, Poblet i el seu equip, portaran la seua música al Pont de Suert.

Església de l’Assumpció de Maria (església nova) a les 19 hores acollira l’artista nascut a l’Espluga de3 Francoli i amb arrels ribagorçanes, acompanyat per Òscar Olivé i Francisco Balcells.

Una gira que arrenca el dia 6 de desembre a Milà (Alt Camp) i tanca el 28 a Guardia de Noguera, al Pallars Jussà

Una estrofa amb història: dels llibres al repertori popular

Aquest vers forma part de les Cobles de Per Astí, recollides per Artur Blasco i Xep de Moner, i també apareix en el volum 2 de Bllat colrat.

Les estrofes van esdevenir conegudes gràcies a l’escriptor Pep Coll, i posteriorment el grup Pont d’Arcalís les va popularitzar interpretant-les arreu dels Països Catalans. Actualment, el grup ribagorçà Ribatònics les manté vives dins del seu repertori, donant a conèixer pobles i oficis tradicionals de l’Alta Ribagorça.

Els segadors: un ofici que el temps ha anat esborrant

La lletra evoca l’antic ofici del segador, avui substituït per la figura del cossetxador i, fins i tot, per l’abandonament de molts dels antics camps de conreu. Tot i que el gra continua essent imprescindible per a la vida quotidiana —per al consum humà i per al bestiar—, cada vegada és més habitual veure camions plens de cereals europeus travessant la N-230.

Els segadors treballaven intensament entre finals de juny i el mes de juliol, i solien acabar la feina per la Mare de Déu d’Agost, sempre pendents que el temps els fos favorable. Una expressió molt estesa era “ja han arribat els volants de Tragó”, referint-se als segadors de Tragó de Noguera, que pujaven a segar a la Ribagorça. També alguns mossos de Sopeira feien aquest camí cap a les parts més altes del territori, on el blat i l’ordi maduraven més tard.

La saviesa popular que acompanya la sega

La tradició assegura que la guatlla anuncia que el blat és a punt per a la dalla cridant: “Bllat colrat, bllat colrat”. D’altres relats recorden que l’amo ha de guiar la feina i no esperar que la facin els altres. I encara perdura la dita: “No digues blat fins que sigui al sac i ben lligat”, un advertiment sobre les tronades inesperades que podien arruïnar mesos de feina.

La memòria oral de Sopeira també relata que el vell de casa l’Àngel tornava de Prat d’Arbas, lluny del poble, només per tocar les campanes del monestir quan s’acostava tempesta.

(tempsdefranja 5 d’agost de 2020) Glòria Francino Pinasa