Les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) confirmen una acceleració de l’escalfament a les zones de muntanya, amb un increment tèrmic superior a la mitjana global.

L’últim Butlletí d’Indicadors de Canvi Climàtic dels Pirineus (BICCPIR 2024), elaborat amb la participació del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), documenta un augment de la temperatura mitjana anual de 1,9 °C al conjunt de la serralada des de l’any 1959. Aquesta dada, que se situa per sobre de la mitjana d’escalfament global, està sent utilitzada per les administracions i el sector primari per planificar la gestió de recursos hídrics i l’activitat ramadera a les comarques de l’Alt Pirineu.

Un escalfament més marcat a l’estiu

Segons l’informe tècnic, l’increment de la temperatura no és uniforme al llarg de l’any. L’estiu és l’estació on l’escalfament és més evident, amb un augment de 2,7 °C en els mesos de juny, juliol i agost des de mitjans del segle XX. Aquesta tendència es tradueix en un increment de 32 dies d’estiu (dies amb temperatures màximes superiors als 25 °C) i una reducció de 20 dies de glaçada anuals.

Adaptació de la ramaderia de muntanya

La disponibilitat d’aquestes dades climàtiques ha permès iniciar projectes de recerca i gestió, com els impulsats pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per adaptar la ramaderia extensiva. L’objectiu és ajustar els calendaris de transhumància i l’ús de les pastures d’alta muntanya a les noves condicions tèrmiques.

La informació de l’SMC facilita als ramaders del Pallars i l’Alta Ribagorça la presa de decisions sobre el moment òptim per pujar el bestiar a les cotes altes, minimitzant l’impacte de la sequera sobre la disponibilitat d’herba. Aquesta «ramaderia de precisió» busca mantenir la viabilitat econòmica del sector davant la variabilitat climàtica.

Gestió dels recursos hídrics

L’informe també alerta sobre la vulnerabilitat de les reserves d’aigua. Tot i que la precipitació anual no presenta una tendència a la baixa tan clara com l’augment tèrmic, l’increment de l’evapotranspiració i la reducció de la reserva de neu afecten directament el cabal dels rius.

Projectes com PYRENEES4CLIMA treballen actualment en la implementació de l’Estratègia Pirinenca de Canvi Climàtic, que prioritza la planificació hidràulica basada en evidències científiques per garantir el subministrament tant per al consum humà com per a les activitats agrícoles i ramaderes del territori.

Àrees protegides dels Pirineus (Font: EPiCC 2021, adaptada de EIONET 2021).

«Saber on som és el primer pas per decidir on volem anar», recullen les línies estratègiques de l’SMC, destacant la importància de la monitorització constant per a la resiliència de les comarques de muntanya.