Un cop ja s’ha donat permisos d’investigació a tort i a dret i sense que l’ACA s’hi hagi pronunciat

L’ús intensiu d’aigua del fracking podria ser un dels motius per frenar aquesta tecnologia tan agressiva d’extracció d’hidrocarburs. Foto: Arxiu.

El Govern de la Generalitat ha mogut fitxa pel que fa al clam unànime del territori contra la possibilitat de l’anomenada fracturació hidràulica d’hidrocarburs i ha acordat la creació d’un Grup de Treball sobre l’Extracció d’Hidrocarburs per Fractura Hidràulica, que amb la coordinació del Departament d’Empresa i Ocupació, s’encarregarà de la redacció d’un informe preceptiu.

Segons l’Acord, “les tècniques d’extracció —basades en la fractura hidràulica— són controvertides per l’elevat consum d’aigua i per eventuals riscos ambientals i per a la salut humana. Igualment, es qüestiona la coherència de la utilització d’aquests hidrocarburs fòssils amb els objectius de lluita contra el canvi climàtic o l’alteració de paisatges ben conservats”.

El Grup de Treball, conformat per diversos departaments i entitats del Govern, té tres mesos de marge per elaborar l’informe que ha de contemplar els següents aspectes:

a. Criteris per a l’estimació de les reserves d’hidrocarburs de pissarra al subsòl de Catalunya.

b. Valoració de l’estat de coneixement sobre les oportunitats i els riscos associats a l’explotació d’aquesta font d’hidrocarburs no convencionals. Aquesta valoració s’haurà de fer a partir dels informes científics i tècnics ja elaborats o en fase d’elaboració per diversos organismes internacionals i administracions públiques i a partir de la consulta d’experts. Específicament, aquesta valoració haurà d’abordar com a mínim els següents aspectes:

i. Requeriments d’aigua.
ii. Riscos de contaminació ambiental i d’afectació paisatgística.
iii. Gestió dels residus.
iv. Riscos per a la salut.
v. Adequació a les polítiques de lluita contra el canvi climàtic.
vi. Costos socials.
vii. Criteris per a identificar els costos necessaris per a pal·liar els impactes temporals que l’activitat hagi pogut produir.

c. Determinació de les accions necessàries per a garantir que la Generalitat de Catalunya sigui l’autoritat que adopta les decisions públiques en aquesta matèria.
d. Recomanacions al govern de Catalunya sobre el posicionament a adoptar.

La posició de l’ACA

Evidentment, en un país normal, aquest grup de treball s’hagués hagut de constituir abans de començar a donar permisos d’investigació. Si més no, la gent hauria pogut tenir accés a informació prèvia. Tanmateix, quina és o serà la posició de l’ACA davant del fracking?

De fet, l’ACA, en aquests moment, no té posició en res. La pregunta que l’ACA hauria de plantejar-se és: podem afegir més pressió a un recurs natural i finit com és l’aigua a canvi de disposar d’independència energètica? Hem d’hipotecar la poca aigua que tenim per disposar de gas i petroli? Imaginem que el Govern decideix que sí, que cal fer-ho. Llavors l’ACA hauria de ser contundent i exigir:

  1. L’acompliment immediat dels cabals ecològics en tots els rius catalans (part catalana de l’Ebre inclosa) com a contraprestació a obtenir energia de combustibles fòssils.
  2. Provisionar l’aigua necessària per al fracking mitjançant dessalinització d’aigua marina amb unes instal·lacions que revertirien en el patrimoni públic de l’aigua.
  3. Fer pagar un cànon especial per a l’ús de l’aigua subterrània allà on fos inviable dessalinitzar, amb el requeriment de proveir la població d’una altra font de recurs en cas de contaminació.
  4. Fer-se càrrec al 100% de la inversió per a les depuradores encara no construïdes en aquells pobles on s’efectués la perforació.
  5. Tractar al seu càrrec les aigües residuals obtingudes del procés per al seu posterior retorn al riu.

Com se sol dir, i pel que fa al fracking, el més calent és a l’aigüera…, de l’ACA.
http://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/8671/generalitat/crea/grup/treball/sobre/fracking