Un cop ja s’ha donat permisos d’investigació a tort i a dret i sense que l’ACA s’hi hagi pronunciat
L’ús intensiu d’aigua del fracking podria ser un dels motius per frenar aquesta tecnologia tan agressiva d’extracció d’hidrocarburs. Foto: Arxiu.
El Govern de la Generalitat ha mogut fitxa pel que fa al clam unànime del territori contra la possibilitat de l’anomenada fracturació hidràulica d’hidrocarburs i ha acordat la creació d’un Grup de Treball sobre l’Extracció d’Hidrocarburs per Fractura Hidràulica, que amb la coordinació del Departament d’Empresa i Ocupació, s’encarregarà de la redacció d’un informe preceptiu.
Segons l’Acord, “les tècniques d’extracció —basades en la fractura hidràulica— són controvertides per l’elevat consum d’aigua i per eventuals riscos ambientals i per a la salut humana. Igualment, es qüestiona la coherència de la utilització d’aquests hidrocarburs fòssils amb els objectius de lluita contra el canvi climàtic o l’alteració de paisatges ben conservats”.
El Grup de Treball, conformat per diversos departaments i entitats del Govern, té tres mesos de marge per elaborar l’informe que ha de contemplar els següents aspectes:
a. Criteris per a l’estimació de les reserves d’hidrocarburs de pissarra al subsòl de Catalunya.
b. Valoració de l’estat de coneixement sobre les oportunitats i els riscos associats a l’explotació d’aquesta font d’hidrocarburs no convencionals. Aquesta valoració s’haurà de fer a partir dels informes científics i tècnics ja elaborats o en fase d’elaboració per diversos organismes internacionals i administracions públiques i a partir de la consulta d’experts. Específicament, aquesta valoració haurà d’abordar com a mínim els següents aspectes:
ii. Riscos de contaminació ambiental i d’afectació paisatgística.
iii. Gestió dels residus.
iv. Riscos per a la salut.
v. Adequació a les polítiques de lluita contra el canvi climàtic.
vi. Costos socials.
vii. Criteris per a identificar els costos necessaris per a pal·liar els impactes temporals que l’activitat hagi pogut produir.
c. Determinació de les accions necessàries per a garantir que la Generalitat de Catalunya sigui l’autoritat que adopta les decisions públiques en aquesta matèria.
d. Recomanacions al govern de Catalunya sobre el posicionament a adoptar.
La posició de l’ACA
Evidentment, en un país normal, aquest grup de treball s’hagués hagut de constituir abans de començar a donar permisos d’investigació. Si més no, la gent hauria pogut tenir accés a informació prèvia. Tanmateix, quina és o serà la posició de l’ACA davant del fracking?
De fet, l’ACA, en aquests moment, no té posició en res. La pregunta que l’ACA hauria de plantejar-se és: podem afegir més pressió a un recurs natural i finit com és l’aigua a canvi de disposar d’independència energètica? Hem d’hipotecar la poca aigua que tenim per disposar de gas i petroli? Imaginem que el Govern decideix que sí, que cal fer-ho. Llavors l’ACA hauria de ser contundent i exigir:
- L’acompliment immediat dels cabals ecològics en tots els rius catalans (part catalana de l’Ebre inclosa) com a contraprestació a obtenir energia de combustibles fòssils.
- Provisionar l’aigua necessària per al fracking mitjançant dessalinització d’aigua marina amb unes instal·lacions que revertirien en el patrimoni públic de l’aigua.
- Fer pagar un cànon especial per a l’ús de l’aigua subterrània allà on fos inviable dessalinitzar, amb el requeriment de proveir la població d’una altra font de recurs en cas de contaminació.
- Fer-se càrrec al 100% de la inversió per a les depuradores encara no construïdes en aquells pobles on s’efectués la perforació.
- Tractar al seu càrrec les aigües residuals obtingudes del procés per al seu posterior retorn al riu.
Com se sol dir, i pel que fa al fracking, el més calent és a l’aigüera…, de l’ACA.
http://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/8671/generalitat/crea/grup/treball/sobre/fracking
