Per què vas estudiar el grau d’Administració i Direcció d’Empreses? Des dels quinze anys ja tenia clar que volia estudiar alguna cosa relacionada amb l’economia i l’empresa i més endavant, quan ja estava cursant el grau, vaig veure que em volia especialitzar amb la comptabilitat.

I treballes al Balneari de Caldes de Boi, una de les principals empreses de la comarca… Sí, he tingut molta sort. És una empresa gran que exerceix de motor econòmic per a la Vall, obrint al públic des de finals d’abril fins al novembre. Jo hi treballo tot l’any, perquè un cop finalitza la temporada, s’han de tancar els comptes anuals i tornar a preparar la temporada següent. El turisme i les activitats de lleure formen part de l’economia de la comarca.

Ets cap de comptabilitat… Soc la responsable de comptabilitat i compres. Estic molt contenta perquè el Balneari de Caldes de Boi em va donar l’oportunitat d’emprendre la meva etapa professional dins del món de l’empresa i de la comptabilitat.

On ets vas formar? Vaig fer el grau d’Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de Lleida i després, per acabar d’orientar-me en aquest món, un màster en direcció financera i comptable a la Universitat Pompeu Fabra.

I has pogut tornar al Pirineu… Sí, és el que volia. Estic en una empresa que m’ha permès treballar del que m’agrada i pel que m’he format i, a més, fer-ho aquí, a l’Alta Ribagorça. Tenir un projecte de futur a la comarca no és gens fàcil. Sempre he volgut tornar per viure aquí i estar al costat de la meva parella, la família i els amics.

El Balneari de Caldes de Boí és una referència en el turisme de salut… És el Balneari amb la concentració més gran d’aigües termals. Aquestes aigües s’apliquen per a realitzar diferents tractaments de salut, com el tractament respiratori, reumatològic i dermatològic.

Hi ha molt camp per córrer encara en aquest àmbit? El Balneari de Caldes de Boí ha apostat fort per una major especialització i així trobar nous perfils de clients per continuar creixent. Ens volem especialitzar cada cop més en els tractaments de salut i en totes les activitats i serveis orientats cap al benestar emocional.

Com veus el futur de la comarca? És una situació complicada. És difícil anar a fora a estudiar i després poder tornar. Els joves que marxen, després no poden tornar perquè no troben feina. La feina que hi ha és molt estacional i precària i molt depenent de l’hostaleria i el turisme. És complicat.

El despoblament preocupa els joves? I tant. Si no tens oportunitats per viure bé, la gent ha de marxar. Crec que s’hauria de potenciar molt més el teletreball. Ara ho hem vist molt clar amb la crisi sanitària.

Què vols dir? Que el teletreball pot fer que molts joves puguin viure aquí dalt tot l’any. Encara que hagin d’anar puntualment a una oficina presencial, pot permetre viure al Pirineu. Aquesta pandèmia ens ha marcat el camí i ens ha ensenyat que això és perfectament possible, que es pot fer. Penso que s’ha obert una oportunitat real per treballar des de casa i viure aquí, que és el que volem. Al Pirineu s’hi viu molt bé.